Enviat per: nizzamudin | 14/11/2011

Isla de Maipo

6 de novembre

Ens llevem tard, és diumenge. Esmorzem a la cuina. Amb el Sigis recordem la gent que van fer el curs de Coaching amb nosaltres. Ell m’informa, perque jo, amb l’únic amb qui he mantingut un cert contacte és ell. Dels 12 que vam acabar el curs; d’alguns en té notícies fresques i d’altres fa temps que no en sap res. Ell ha estat molt més ficat que jo en temes de coaching. Va ser staff de dos cursos posteriors al nostre i va venir a Santiago amb alguns dels nostres companys a fer un altre curs. De fet, li agradaria dedicar-se professionalment a això. Aquí, a Isla de Maipo, va fer una conferència per a una empresa, on treballa precisament la seva nòvia, la Catalina. El Sigis treballa de comercial, pel seu compte, al sector alimentari (fruita) i també porta la comptabilitat del negoci del seu pare. Em diu que no s’hagués imaginat enyorar Barcelona com l’enyora, i no descarta l’opció de tornar.

Al poble hi ha una fira de cotxes antics. L’anem a veure. Del que més hi ha són Fords i Chevrolets.

Chevrolet del 57

Chevrolet del 73

Sortint d’allà anem a dinar a casa la seva mare, la senyora Elsa. Com a entrant tenim una empanada. Aquí a Xile les “empanadas” són bastant més grans que a l’Argentina. El plat principal és pollastre amb arròs i arvejas (pèsols). Hi ha també amanida. La mare del Sigis em diu que va patir molt, sobretot els primers mesos, quan el seu fill va marxar. No va ser fins al cap de molts mesos que els seus pares van poder anar-lo a visitar, i llavors, al veure on i com vivia, es va quedar més tranquil·la.

El Sigis no dina gaire perque aquesta tarda té partit de futbol. Juga en una lligueta d’uns quinze equips, tots del poble, per a majors de 35 anys. Les parts són de trenta minuts cadascuna. Avui juguen de visitants; el seu equip, Villita Arriba, s’enfronta al Club Deportivo Rosario. Mentre fan un petit escalfament, parlo amb el seu tiet, el germà del seu pare. Em diu algo que ja sé, que el Sigis és molt bona persona.

El camp és d’herba i esta situat als afores del poble, a l’altre costat del riu Maipo. Té vinyes als terrenys contigus i està envoltat d’arbres alts que fan ombra fins a la meitat del terreny de joc. Sec a l’herba, a l’alçada de mig camp. La primera meitat és equilibrada, sense un dominador clar, i acaba amb 1-0 per a l’equip local. A la segona, després d’uns 10-15 minuts de domini visitant, en tres minuts han arribat dos gols del C.D. Rosario, que ha aprofitat la davallada física del Villita Arriba. Resultat final: 3-0. Com a dada anecdòtica diré que l’àrbitre era del Perú, concretament de Lima.

Un moment del partit

Al tornar anem a casa d’uns parents, és la festa d’aniversari d’un nen de tres anys. Allà conec a gran part de la seva família, per part de mare.

7 de novembre

Quan em llevo a la casa no hi ha ningú. El Sigis ha sortit a fer un parell de gestions i quan torna esmorzem. Em comenta que ha començat a escriure un llibre sobre la seva etapa d’immigrant, primer a Saragossa, on va viure dos anys, i després a Barcelona, on hi va viure sis anys més. M’explica els seus inicis a Saragossa, que van ser molt durs. No coneixia a ningú. Va anar-hi a estudiar, però ben aviat va haver de buscar feina per poder-s’hi quedar. Va ser molt valent. Jo l’animo a que continui escrivint i que quan acabi el llibre me’l passi.

Els règims de visita amb la seva filla són: una hora tots els divendres, i els dissabtes la pot tenir tot el dia, setmana sí, setmana no. Justament el dissabte passat va estar amb la nena fins abans de venir-me a buscar a Santiago. Li ha demanat a la mare si avui dilluns, com a excepció, la pot tenir durant una hora, perque la pugui conèixer. Li ha dit que sí.

Un amic del Sigis treballa en una bodega situada dins del poble. A la regió al sud de Santiago hi ha moltes vinyes i s’elaboren vins de diferents varietats. El xaval ens fa un petit tour guiat pels magatzems, on hi ha els tancs d’acer inoxidable i de formigó, i les botes de roure francès. El terratrèmol del 2010 va provocar grans pèrdues a l’empresa i tot va quedar inundat de vi. El “Pato” ens diu que si volem, podem anar a visitar les instal·lacions de l’empresa al costat de les vinyes, als afores del poble.

Primer anem a buscar a la seva filla. La Florencia té dos anys i mig, i ens l’emportem de visita. A la Viña Santa Ema, un tio amb el que ja havíem quedat, de nom Stalin, ens acompanya per les instal·lacions i ens explica el procés de l’elaboració del vi.

La nena s’ha portat molt bé. Sempre és així? -li pregunto. Sí, sempre es porta així de bé, almenys quan està amb mi -em diu el Sigis.

El Sigis amb la Florencia

Quan deixem a la nena anem a casa dels seus pares a dinar. No hi ha ningú, la seva mare ha anat avui a Santiago i el seu pare esta treballant uns dies fora.

Tot dinant, parlem de varios temes, entre ells de tot el que arriben a manipular la informació els mitjans de comunicació. Aprofitant l’avinentesa, li dic que li enviaré per mail el link d’un vídeo que parla de Somàlia i dels pirates. Us recomano que el veieu i escolteu amb molta atenció. Dura poc més de vint minuts. Ens mostra qui són els veritables pirates. En part, una barrabassada més del govern del torrapipes del Zapatero y sus secuaces. Per cert, no aneu a votar el proper 20-N, no participeu d’aquesta farsa. Aquesta mal anomenada democràcia és més falsa que l’accent català del Montilla.

A la part posterior de la casa hi ha un jardí, i el Sigis té un petit hort. Ens fem unes fotos per recordar la trobada.

A la meva dreta (esquerra de la foto) una gran persona; el Sigis.

Després m’acompanya caminant fins a la parada del bus. Abans de cinc minuts ja en passa un. Ens acomiadem i em diu que si torno a passar a prop d’aquí, que l’avisi. Ha estat un plaer.

Advertisements

Responses

  1. Vaja, vaja…Així que aquest noi el vas conèixer fent coach?

    Per fi el Pau m’ha tornat a explicar com he de fer per escriure’t comentaris.

    Espero encertar-ho!!!

    Un petó
    MariÀngels

  2. Puc garantir que CAP membre de la família Boada anirà a votar… s’ha dit per wordpress, i el que està a la xarxa va a missa…

    (tan de bo ens fessin cas)


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: