Enviat per: nizzamudin | 09/11/2011

Entrada a Xile

3 de novembre

Quan em llevo, a dos quarts de set, hi ha molt silenci a l’alberg. Acabo de fer la motxilla fora de l’habitació per no fer soroll, i baixo a esmorzar. La terminal de bus esta bastant a prop del hostel, però rondar per aquella zona a aquestes hores no és recomanable, així que demano a la noia de recepció que truqui un taxi. Quan arribo a la terminal ja estan carregant maletes a la bodega del bus de la companyia Andesmar, amb la qual he fet varios trajectes per Argentina.

Al principi aprofito per dormir. Quan ens aproximem a les muntanyes escolto música mentre em distrec mirant per la finestra. Hi ha molt camions a la carretera. Camions grans. Creuar els Andes no és cap tonteria. El bus va serpentejant i ens anem endinsant al cor d’aquesta immensa serralada. Cada vegada tenim la neu més a prop. A les onze arribem al pas fronterer. Baixem tots del bus. Ens hem d’esperar una estona per entrar a l’edifici de control de migracions. Els camions fan una altra cua.

Complejo fronterizo Los Libertadores

Primer passem per una guixeta on et posen el segell de sortida d’Argentina i després per una altra perque et segellin l’entrada a Xile. Aquí, el tio m’ha fet treure la gorra per “veure” que el de la foto del passaport era jo.

A més, has d’omplir un paper; és una declaració jurada de que no portes fruita, verdures, carn, plantes vives, mel i altres coses. Esta prohibit entrar aquest tipus de mercaderies a Xile. En tot cas, ho has de declarar. Com diu un rètol que hi ha penjat: “si lo declaras, todo se aclara”. Han baixat totes les bosses, motxilles i maletes del bus i les han passat per la màquina (com als aeroports). Després les han tornat a carregar. L’equipatge de mà també ens l’han fet passar pel detector. Tot aquest procés conjunt (burocràcia+seguretat) és lent. Arranquem a les 12.30. Ja sóc a Xile!

El bus comença a baixar per una carretera plena de revolts i molt pendent. Els embragatges i els frens queden molt castigats. Aquest pas, situat a 3.150 metres d’alçada, alguns dies a l’hivern pot estar tancat per la neu.

Arribem a Santiago a les 15.10. Després d’uns quants mesos, torno a tenir els Andes a l’est.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: