Enviat per: nizzamudin | 02/11/2011

Adiós, Argentina!

2 de novembre

Fa uns dies que he tornat a Mendoza. El motiu principal és per, des d’aquí, creuar transversalment els Andes i anar a Santiago. A la capital de Xile ja vaig estar-hi un parell de dies al març. Anàvem (amb la Dani) amb el temps just per arribar a Copiapó per intentar pujar al volcà Ojos del Salado, que després, per qüestions de logística es va frustrar. Ara vull tornar-hi per veure més coses de la ciutat i per visitar un amic amb qui l’altra vegada no vam poder trobar-nos. I per anar també a Valparaíso, que està a només una hora en bus des de Santiago. Sí, vull tornar a Xile i viatjar i conèixer més aquest país i la seva gent.

Ara em toca acomiadar-me de l’Argentina. Potser no és un adéu per sempre, és sols un adéu per un instant. Fins ara és el país on he passat més temps en aquest viatge. I l’únic en el qual, i això crec que ja ho vaig dir en un altre post, en alguns moments m’he sentit com a casa. Intentaré no entrar en comparatives, perquè no seria just. L’he recorregut durant uns set mesos (no seguits), molt més temps que qualsevol dels altres països visitats de l’Amèrica del Sud. D’aquests, és també el més gran i valia la pena dedicar-li temps. És el vuitè país més gran del món en superfície. Per a mi, el millor de l’Argentina és la seva gent. M’han tractat molt bé a tot arreu, i em costaria trobar algún fet negatiu amb la gent d’aquí que no fos una cosa molt puntual.

Argentina; sós grande! Acá encontré gente piola.

Com deia abans, el destí més immediat és Santiago. Creuaré una frontera per dotzena vegada des de que vaig aterrar a Buenos Aires. I anar fent, poc a poc, una passa darrera l’altra, fent plans a curt termini i mirant de no tenir grans expectatives. Així, pot funcionar. Més o menys com fins ara.

Fa unes setmanes, algú em preguntava si trobava a faltar alguna cosa d’allà, de Catalunya. En aquells moments, crec recordar que vaig dir alguna cosa de menjar (com el pernil serrà i l’oli d’oliva), i les trapelleries dels meus nebots. Una estona després, quan estava sol, vaig reflexionar sobre la pregunta. O, més ben dit, sobre la resposta. I, a més del que vaig dir, hi afegiria les partides de caixa amb el Sergi mentre fem una birra, les sortides amb els amiguets de la flora i la fauna, les passejades urbanes amb la Isa, les converses amb l’Ester, sentir parlar en català i poder-hi parlar també,…

Per acabar, deixo un vídeo amb l’himne nacional de l’Argentina, amb la lletra subtitulada.

.

Argentina, capaz que vuelva pronto. Qué sé yo! Cuidáte boluda!

Anuncis

Responses

  1. Eh Alexis!! Ja feia dies que no passava per aquí.. i de sobte em trobo que ja ets a Xile de Nou! jajaj Per “celebrar” la teva sortida d’Argentina et passo una cançó, que quan l’he sentit darrerament he pensat que a tu potser t’evocaria records.. Hi ha una frase que pel que expliques, crec que te l’apropiaras: “Antes de marcharme ya quería volver…” (parla de Buenos Aires). Vaja, escolta-la a veure si et mola:

    He quedat flipat de que recordis un vell racista i misogen com Rufino Robleda, àlies “Rufus”, que no és altre que l’home que em va ensenyar a conduir… quines coses se’t queden tio! Realment era un personatge, però no més que un altre home a qui tots dos vam tenir ocasió de conèixer: Manel Navarra, àlies Rafeques, un ésser que es va aprimar de 100 a 0 en 3 segons (a la inversa que l’acceleració d’un cotxe de F1).

    Interessant això del planetari (encara que jo sóc de lletres)… i que sàpigues que m’has fet entrar moltes ganes de veure la peli Viven.. la tinc descarregada des de fa un munt de temps.. i crec que ha arribat el moment de veure-la d’una vegada per totes!

    Per aquí tot segueix igual. Jo segueixo buscant curro, un curro millor per guanyar-me la vida amb més diners però amb menys dignitat venent la meva força de treball a algú que està al servei de la banca que dia rere dia fa més patent la seva opressió cap al poble treballador. Sembla que et parli en argot dels anys 30, però realment és així, estem en una situació social pitjor que a principis de segle passat. Ja podem tenir els avenços tecnològics que vulguis, que els treballadors seguim lligats a la voluntat dels amos, de la banca i de la classe dominant. Però què t’hauré d’explicar a tu..

    Ahir al país arcaic del costat, es va celebrar un cara a cara entre dos “caradures”: un que defensa els poders fàctics sense amagar-se’n (Marianito el corto) i un altre que fa el mateix però camuflant-ho rere signes obreres (Rubalcawa). I és que resulta que el 20N (dia en què van morir 2 peces claus de la guerra civil espanyola, Franco i Durruti, ves quines voltes dóna la vida) es celebren unes eleccions, que ve a ser una cosa així com que els putejats hem de triar qui volem que ens putegi. I no només això, sinó que estem contents de fer-ho perquè participem en aquesta festa (un circ en tota regla). Com pots deduir, el meu vot anirà directament al contenidor, perquè jo no considero que votar sigui un dret, sinó que és una cadena llarga que et permet desplaçar-te fins a cert límit, però que com qualsevol cadena, et té lligat.

    Com a coses positives, aquest any anem líders de la lliga amb el meu equip.. portem només 6 jornades, però tot això que tenim de moment. Ara estic jugant dues categories per sobre que l’any passat, a la 5a divisió del futbol sala de tot espanya (no està mal). El nivell és elevat, però estem responent bé (que duri).

    Abans d’acomiadar-me, et passaré un link d’un article que ha escrit un tal Jair Domínguez. És guionista i treballa a un programa de RAC1 (la segona hora); és un paio que no em cau especialment bé, però que admeto que és dels pocs que diu les coses pel seu nom. Al llegir l’article, he pensat inevitablement en tu:

    http://blogs.aragirona.cat/jair-dominguez/blog/1296/independencia-o-mort

    Ara sí, t’he deixat ben entretingut amb aquest mega-comentari, no et queixaràs (o sí!). Una abraçada molt gran Lexis, gaudeix molt del nou rumb que pren el viatge!

    Salut!

    Little

    • Littleeeeeeeeee!

      Gràcies pel teu comentari! He rigut bastant llegint-lo, especialment amb els jocs de paraules que fas. Queda clar que ets de lletres. Un comentari així ja el firmaria alguna de les plomes més il·lustres del país. També té una part seriosa que he llegit atentament.
      Ja vaig dir que a l’ínclit Robleda (en Rufus, per entendre’ns) no vaig tenir el gust de conèixe’l, i potser més val així. A l’altre personatge del que parlaves, el Rafeques, el vaig conèixer, però de manera indirecta. Jo no el vaig arribar a tenir mai de professor a l’institut (afortunadament), però entre el que m’explicava ma germana i un molt bon amic que sí el van tenir, em vaig arribar a fer una idea de com les gastava el pájaru. El coneixia només de vista, i el sobrenom de Rafeques li anava com anell al dit, producte de la imaginació d’una ment privilegiada.

      Molt bo lo del cara a cara entre els dos caradures. Queda clar que ens volen imposar el bipartidisme i arraconar a la resta de partits. Ara mateix no tinc gaires ganes de parlar del tema ni d’aquests carallots del PP-PSOE. Només diré que la gent no hauria d’anar a votar, a veure si d’una vegada per totes aquesta colla de sapastres es donen per al·ludits.

      He llegit l’article d’aquest tal Domínguez. Amb alguna de les seves paraules o expressions m’ha fet riure (com per exemple “torrapipes”, mot que no coneixia però que a partir d’avui mateix passa a formar part del meu vocabulari). Això no vol dir que estigui d’acord amb tot el que diu i amb com ho diu. Potser sí que diu les coses pel seu nom, i això no és dolent, però el seu to és un pèl crispat.

      Bé, això és tot per ara. Una abraçada des de Valparaíso!

    • Ai! Se m’oblidava. Gràcies per la cançó. M’ha agradat.
      Aquesta frase : “antes de marcharme ya quería volver”, és molt porteña, s’adiu molt a una ciutat com Buenos Aires i als seus habitants.

      Cuidáte loco!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: