Enviat per: nizzamudin | 29/10/2011

Cañón del Atuel

23 d’octubre

A les deu del matí em passen a buscar per l’alberg. A la furgo hi ha setze seients, però sóc l’únic passatger. Passem a buscar a una parella d’argentins per un hotel i marxem. El xofer és una dona. Al seu costat, de copilot, seu el guia, el Pablo.

Quan fa uns minuts que hem sortit de San Rafael, el Pablo connecta el micro i comença a parlar. Ens explica com l’acció de l’home ha transformat aquesta zona, molt àrida, creant ciutats i pobles i conreant el camp; amb vinyes, arbres fruiters i altres. El principal problema és l’escassetat d’aigua.

La primera aturada és a l’embassament del Nihuil, al Club de Pescadores.

Embassament El Nihuil

A l’altre costat hi ha la Villa El Nihuil, aquí dinem. Són les dotze. Molt a prop d’aquí passa la caravana del Dakar, per les dunes del Nihuil. A la propera edició, serà l’arribada de la segona etapa i la sortida de la tercera.

Ens comencem a endinsar al cañón del Atuel. El Pablo ens diu que és l’únic engorjat d’Amèrica que es recorre per dins. Segons ell, el nom correcte, més que “cañón” seria “cañadón”. Des de la planúria, la pista de terra baixa fins al riu Atuel, són uns tres-cents metres de desnivell. Al llarg del congost hi ha vàries centrals hidroelèctriques i gràcies a això, es va construir una pista (en molts trams paral·lela al riu) que les connectava. Aquesta pista era d’ús privat fins fa uns anys.

Cañón del Atuel

El llit del riu està sec perquè entre les diverses centrals, l’aigua és desviada i passa per uns túnels.

Esquema del complex hidroelèctric El Nihuil

Central nº 2

Als marges de la pista hi ha curioses formacions de les roques a les quals han donat nom.

L'astronauta

Paret de les monges

Processó dels monjos

Després de la tercera central deixem el riu i comencem a pujar fins que arribem a un mirador, és la imatge típica del “cañón”, la vista de l’embassament Valle Grande. Al mig hi ha una illa que sembla un submarí que emergeix.

Embassament Valle Grande

El submarí

Aquesta presa és la segona més alta del país. Baixem per l’altre costat on hi ha una altra central, l’última. A partir d’aquí l’aigua ja discorre lliurement pel llit del riu. Aquesta és la zona coneguda com Valle Grande, on ja vaig estar diumenge passat. Ens aturem a fer la migdiada. Veiem uns quants bots dels que baixen fent ràfting. Abans de sortir del “cañón” hi ha una formació de roca que li diuen “Hojaldre” i per damunt, una franja, de composició diferent, d’uns dos metres d’amplada que va recorrent la muntanya; és el “cinturón de San Martín”.

"Hojaldre" i "Cinturón de San Martín"

Sortint d’aquí ja enfilem el camí de tornada cap a San Rafael. Hem fet un recorregut circular. L’excursió ha estat bé, amb bones explicacions per part del guia. Llàstima que només erem tres i en alguns moments ha sigut avorrit.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: