Enviat per: nizzamudin | 23/10/2011

2n avís

23 d’octubre

Entre les quatre de la tarda d’ahir (dissabte) i les vuit del matí d’avui, m’han robat a l’alberg de San Rafael on estava allotjat. Ha sigut un furt comès per un “ladrón de guante blanco”. Tenia les coses guardades al locker del dormitori, i m’han robat part dels diners que portava en una ronyonera interior, de les que es posen per sobre dels gallumbus i per sota els pantalons. Entre els sospitosos hi ha un tio que estava al mateix dormitori i que va marxar ahir a mitjanit (de nacionalitat colombiana), i un altre paio (aquest argentí) que va arribar ahir al vespre. El candau no estava ni obert ni forçat. Però és que el locker és un antic armari de roba, i hi ha uns espais buits on abans hi havia calaixos, i des del compartiment del costat (que estava lliure), ficant la mà per l’espai buit es podia accedir a la mercaderia, de lo qual no me’n vaig adonar i a més vaig deixar la ronyonera en un dels pocs espais accessibles. O sigui que gran part de la culpa és meva. El més curiós, i jo diria, sorprenent, és que no s’han emportat tots els diners que hi havia. Dins d’un sobre de paper hi havia bitllets solts i un altre sobre de plàstic transparent (d’aquests estancs, perque no hi entri aigua). En aquest últim hi havia tres bitllets de 50 euros, n’han agafat un i n’han deixat dos. Entre els bitllets solts, n’hi havia dos de 10 euros, n’han agafat un, i nou de 100 pesos argentins, dels quals n’han agafat també només un. Després, en un altre sobre de paper tenia un sobre de plàstic (igual que l’anterior) amb 30 dòlars americans, i bitllets dels diferents països que he visitat al llarg del viatge, que guardava per a la col·lecció. Aquest se l’han emportat sencer.

Aquest cop no estava seguint el consell que una vegada em va dir un bon amic (que ha viatjat bastant): “els diners, com els collons; sempre a sobre”.

Aquest matí, tan bon punt me n’he adonat li he dit a la noia que hi havia a recepció. Ha trucat als amos per explicar-los el que havia passat. M’han ofert que si feia el check-out avui, no pagava les dues nits que he passat a l’alberg. Com que avui tenia una sortida al Cañón del Atuel i m’han passat a buscar a les deu del matí, no he fet la denúncia fins que he tornat.

L’excursió ha estat bé, tirant a fluixa, però no l’he gaudit massa per l’enrabiada que portava a sobre.

Abans d’anar a la comissaria, he passat pel hostel i hi havia els amos. Ja estaven al corrent del que havia passat. La comissaria estava plena de gent, no perque hi hagi hagut una allau de robatoris, sinó perque avui són les eleccions generals a l’Argentina, i un dels llocs on la gent va a votar són les comissaries de la pasma. Fent una denúncia només era jo, i no he hagut de  fer cua. La poli que m’ha atès m’ha preguntat què havia passat i mentre anava teclejant l’acta m’anava preguntant detalls. Per exemple (i en això jo no havia caigut) si la mucama (la noia de la neteja) també tenia accés lliure al dormitori. Sí. De fet hi tenia accés tothom que estigués a l’alberg, perque la porta del dormitori sempre està oberta. Veig difícil que pugui recuperar algo del que m’han mangat amb l’assegurança del viatge.

He tornat a l’alberg a fer la motxilla i he marxat a un altre. No he pagat les dues nits ni la bossa de roba que havia deixat per rentar. Amb això ja he recuperat gran part (un 75%) dels pesos argentins sostrets.

Deixo els trastos al “nou” hostel i truco a l’assegurança. Em diuen que torni a trucar demà al matí (a partir de les nou) i parli amb el departament de reemborsaments. Ja veurem si puc rascar algo. El que més m’ha fotut són els bitllets que guardava per a la col·lecció, perque ni els bolivianos, ni els pesos uruguaians, ni els guaranís (del Paraguai) els podré aconseguir, almenys en aquest viatge.

Dada complementària: el dijous a la nit passat (quan jo encara estava a la finca) van entrar a robar en una vivenda que hi ha al costat de l’alberg.

Segueixo sense entendre perquè no s’han emportat tots els diners. Encara hauré de donar les gràcies al lladregot de torn per haver tingut pietat.

Fent un càlcul bastant aproximat, la quantitat de pasta xurrimangada són una mica més de 120 euros.

No sé si és per la mala llet que portava a sobre, però del dolor a les lumbars ja gairebé ni me’n recordo.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: