Enviat per: nizzamudin | 03/10/2011

Voluntariat / Volunteering / Voluntariado

Després de més de deu mesos recorrent cinc països (Argentina, Uruguai, Xile, Paraguai i Bolívia) al llarg de gairebé 32.000 km, ha arribat el moment de fer una pausa. Darrerament (massa sovint) i durant varios dies, em notava mentalment cansat. He passat uns deu dies a la ciutat de Mendoza, on he reposat bastant, a nivell físic i psíquic. Però no és suficient. El dimecres dia 5 d’octubre començo un voluntariat en una finca vitivinícola, a uns 12 quilòmetres de San Rafael, al sud de Mendoza. He troba aquesta oportunitat a través d’aquesta web. Serà la primera experiència fent el que en diuen wwoofing. La finca es diu La Rosendo, i es dedica a la producció de vi. A més té un hort i arbres fruiters. L’extensió és de vuit hectàrees. Estic motivat i tinc ganes d’aprendre i veure com funciona una finca d’aquestes característiques. Espero que a part de l’experiència, em serveixi per carregar piles i seguir viatjant després. No sé quant temps m’hi quedaré. Si tot va bé, com a mínim fins a finals d’aquest mes. Com a dies lliures tindrés el dissabte a la tarda i el diumenge, que és quan podré donar senyals de vida.

He notat, entre alguns dels meus seguidors, una certa obsessió per saber quan tornaré. La resposta, a part de que no en tinc ni idea, només pot ser una: “Que no cunda el pánico!”.

Fa temps que no penjo cap video musical al blog. Ara que s’està celebrant el judici per aclarir si hi va haver negligència mèdica en la mort de Michael Jackson, aprofito per adjuntar una cançó d’ell. Un dia, quan feia poc que havia mort, estava comentant la notícia amb un bon amic i em va dir: “al final, aquest paio, pastilles per dormir i pastilles per despertar-se”.

No he sigut mai un gran seguidor de la seva música, però aquesta és una cançó amb missatge, força adient en alguns llocs on he estat al llarg del viatge. Tota la polèmica que l’ha envoltat sempre referent a la seva vida privada se me’n fot tres pitos. L’únic que puc dir és que ballant era un megacrack.

.

———————————————————————————————————

Afer more than ten months touring in five countries (Argentina, Uruguay, Chile, Paraguay and Bolivia) along almost 32.000 km, it is time to pause. Lately (too often) and for several days, I felt mentally tired. I spent ten days in the city of Mendoza, where I rested a lot, physically and psychologically. But not enough. Next Wednesday I’ll start a volunteering at a wine estate, about 12 kilometers from San Rafael, south of Mendoza. I found this opportunity through this website. It will be the first experience doing what they call wwoofing. The estate is called La Rosendo, and is dedicated to wine production. It also has a garden and fruit trees. The area is eight acres. I’m motivated and I want to learn and see how it works. I hope that besides the experience, it will help me to charge the batteries and keep travelling later on. I don’t know how long I’ll stay. If everything goes alright, at least until the end of this month. The days off will be Saturday afternoon and Sunday, then is when I’ll able to communicate.

I’ve noticed that, among some of my followers, there is a certain obsession about when I’ll be back home. The answer, apart from that I have no idea, can only be: “Don’t panic!”.

I haven’t attached a music video on the blog long ago. Now that the trial is being held to clarify whether there was malpractice in the death of Michael Jackson, I attach a song by him. One day, when he had just died, I was commenting this new with a good friend and he said “at the end, this guy was taking sleeping pills and pills to wake up.”

I’ve never been a big fan of his music, but this one is a message song, quite appropriate in some places where I have been throughout the trip. I don’t care about the whole controversy that has always surrounded his private life. All I can say is that when dancing, he was a megacrack.

———————————————————————————————————

Después de más de diez meses recorriendo cinco países (Argentina, Uruguay, Chile, Paraguay y Bolívia) a lo largo de casi 32.000 km, ha llegado el momento de hacer una pausa. Últimamente (a menudo) y durante varios días, me notaba mentalmente cansado. He pasado unos diez días en la ciudad de Mendoza, donde he descansado bastante, a nivel físico y psíquico. Pero no lo suficiente. El miércoles dia 5 de octubre empiezo un voluntariado en una finca vitivinícola, a unos 12 kilómetros de San Rafael, al sur de Mendoza. He encontrado esta oportunidad a través de esta web. Será la primera experiencia haciendo lo que llaman wwoofing. La finca se llama La Rosendo, y se dedica a la producción de vino. Además tiene un huerto y árboles frutales. La extensión es de ocho hectáreas. Estoy motivado y tengo ganas de aprender y ver cómo funciona una finca de estas características. Espero que además de la experiencia, me sirva para cargar pilas y seguir viajando después. No sé cuánto tiempo me quedaré allí. Si todo va bien, como mínimo hasta finales de este mes. Como días libres tendré el sábado por la tarde y el domingo, que es cuando podré dar señales de vida.

He notado, entre algunos de mis seguidores, una cierta obsesión para saber cuándo volveré. La respuesta, a parte de que no tengo ni idea, sólo puede ser una: “Que no cunda el pánico!”.

Hace tiempo que no cuelgo ningún vídeo musical en el blog. Ahora que se está celebrando el juicio para esclarecer si hubo negligencia médica en la muerte de Michael Jackson, aprovecho para adjuntar una canción suya. Un día, cuando hacía poco que había muerto, estaba comentando la notícia con un buen amigo y me dijo: “al final, este tio, pastillas para dormir y pastillas para despertarse”.

Nunca he sido un gran seguidor de su música, pero ésta es una canción con mensaje, bastante adecuada en algunos lugares donde he estado a lo largo del viaje. Toda la polémica que le ha rodeado siempre referente a su vida privada me importa tres carajos. Lo único que puedo decir es que bailando era un megacrack.

Advertisements

Responses

  1. Mallaaaaa estàs viu?? que portes 10 dies sense dir res!!! Per aquí les coses van a pitjor…jo crec que de 26 que quedem ara…al gener només quedaran 6 xD
    Ves fent lloc que aviat estaré al teu costat!!!!

    • Albeeeeeeeeeeeert!

      Sí, de moment estic viu. Avui dissabte a la tarda tenia lliure i he vingut a la city (San Rafael). Jo crec que el més dur ja ha passat. Aquesta setmana i part de la passada hem treballat al parral (on hi ha els ceps), desbrossant males herbes i després fent sots amb la pala per plantar brots nous. Al segon dia ja em cardaven mal els braços, agulletes per la inactivitat.
      Avui hem acabat aquest curru. Sort, perque ja n’estava fins els ous de la pala.

      Ànims, i no deixis de lluitar!

      Una abraçada!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: