Enviat per: nizzamudin | 02/10/2011

Mendoza

23 de setembre – 2 d’octubre

De totes les ciutats de l’Argentina on he estat; Buenos Aires, Salta, Tucumán, Córdoba, Corrientes o San Juan, per citar-ne algunes, Mendoza és la que més m’agrada. Tot i estar situada en un entorn desèrtic, la ciutat està plena d’arbres, té un sistema de séquies que flanquegen els carrers i a les places hi ha fonts i aigua. I està bastant neta. A qualsevol hora, veus treballadors netejant els carrers.

Al centre de la ciutat hi ha cinc places disposades com el número cinc de la cara d’un dau. Al mig hi ha la més gran, la plaza Independencia.

Plaza Independencia

Centre de la plaça

Després, al nord-oest d’aquesta i seguint el sentit horari, trobem la plaza Chile, plaza San Martín, plaza España i plaza Italia. D’aquestes, possiblement la més bonica sigui la plaza España, que té els bancs i altres elements enrajolats.

Estàtua a la plaza Chile

Plaza San Martín

Plaza España

Detall de les rajoles

Plaza Italia

Estàtua a la plaza Italia

L’alberg on m’allotjo, de la xarxa Hostelling International, està a només un carrer.

Passejant per la plaza Independencia conec un xaval que ven pulseres, penjolls, arracades, etc. El Leo va estar tres anys vivint a vàries ciutats de Catalunya i d’Espanya. Coneix Barcelona, Manresa, Sabadell, Alacant, Almeria,… Estava “sense papers” i m’explica que és una mica angoixant viure amb aquesta situació. Va voltar per altres llocs d’Europa i no es va quedar per no tenir papers. Es buscava la vida per sobreviure i va fer bones amistats allà.

Aquí, de dos a cinc de la tarda, els comerços estan tancats, és l’hora de la migdiada. Segueixo el ritme de vida local, i faig la migdiada cada dia. Després em dutxo per despertar-me i posar-me en marxa, però amb calma i sense pressa.

El pibe ha creat escola

El pulmó de la ciutat és el Parque General San Martín, un parc enorme on trobes gent passejant, corrent, patinant, o practicant rem en un petit llac.

Entrada principal al Parque General San Martín

Mendoza, a més de ser la província on hi ha el cerro Aconcagua, el sostre d’Amèrica amb 6.962 metres, és coneguda pel vi. Aquí es produeix el 70% de vi del país. Als afores de la ciutat hi ha centenars de bodegues. A l’alberg he contractat una sortida de mig dia on es visiten tres bodegues. Al matí passa una furgoneta a recollir a la penya en diferents albergs, i anem a Maipú, una petita localitat 15 quilòmetres al sud-oest de Mendoza, on hi ha la primera bodega.

Els ceps comencen a despertar

Olives

El grup és de 12 persones, la visita és guiada, amb bones explicacions, i acaba amb una cata de dos vins; un de blanc i un altre de negre. Agafem les bicis i anem fins la segona bodega, pedalant uns 25′. Aquí la visita és autoguiada, hi ha quatre plafons amb text i poca cosa més. La degustació és només d’un vi, un rosat, però t’omplen mitja copa. Sortim a una terrassa amb taules i cadires i ens quedem una estona xerrant. El guia ens informa que la visita a la tercera bodega s’ha suspès, però podem anar a una altra que queda just a l’altre costat del carrer d’on som ara. El que sí s’ha acabat és la bici. A la tercera, una bodega més familiar que les altres dues, comencem i acabem amb la cata, que és només d’un vi, però pots triar entre quatre opcions. Amb la Mara, una noia de Buenos Aires amb la que venia xerrant dins la furgo, fem intercanvi de fluids. Ben mirat, més val que no haguem d’agafar més les bicis, perque porto mitja llufa. La furgo ens torna als respectius albergs, arribo a les 14h. Amb alguns dels que anaven a la sortida hem quedat aquesta nit per fer unes birres.

Fa temps que estic inactiu en el meu paper de secretari de l’Associació 27+CAT, entitat legalment reconeguda a tots els efectes des de fa uns mesos. Aquí a Mendoza visito dos centres. El primer és la Mutual Catalana Germanor. Em rep l’actual president, el senyor Albert Prats. L’entitat ja no organitza activitats i com a propietat disposa d’un panteó en un cementiri. El senyor Prats m’explica que cada vegada queden menys catalans a l’Argentina. La Mutual havia estat situada a l’edifici del Centre Català de Mendoza, però a un dels presidents del centre se li va creuar el cable i els va fotre fora. Curiosament, aquest president està enterrat al panteó. La Mutual no rep actualment cap subvenció per part de la Generalitat, ni ara, ni amb l’anterior govern presidit per José Montilla, el primer president xarnego de la Generalitat (una baixada de pantalons).

A només dos carrers es troba el Centre Català de Mendoza, inaugurat l’any 1908 com diu un text sota l’escut.

Hi ha un teatre, un restaurant, biblioteca, i diferents aules on fan cursos de català, teixir amb boixets, classes de cant, d’informàtica, etc. Parlo amb la secretaria, la senyora Elsa Fernández. Aquí la conversa és en castellà (lo qual és una mica decebedor tractant-se d’un centre català) però el tracte és molt cordial i amable en tot moment. Ells sí que van rebre ajuts amb el govern del Monti. “Pero con el Artur Mas éste, de momento nada” -diu amb to burleta. Artur pronunciat com ho fan els castellans, la síl·laba forta és la primera, Ar! No ve al cas, però aquesta manera de pronunciar el nom de l’actual President em fa pensar en el gos d’uns coneguts francesos que es deia igual, i que l’havien de cridar 700 vegades perquè vingués a la 701. En definitiva, el gos fotia el que li rotava. “Però si fa només quatre dies que és president i té una feinada de por” -li dic. De fet, em sembla que tal i com estan les coses amb les retallades, etc… els casals catalans ara mateix ho porten cru per rebre cap ajut. Tenen una revista trimestral, “Impuls”, bilingüe, i d’aquí a uns dies participaran en la festa de la Hispanitat (que no va ser una altra cosa que un genocidi), muntant un xiringuito a la plaza España. Això sí que no m’ho esperava. Una altra baixada de pantalons. Què collons hi fot un casal català participant en una festa espanyola com aquesta? És una oportunitat per donar-nos a conèixer -em diu la secretària. Em sembla que són uns botiflers.

A cap dels dos centres he deixat el tríptic de 27+CAT. A la Mutual perquè no en farien difusió, i al Centre perquè crec que no combrega amb els nostres ideals. En fi, ha sigut interessant visitar aquestes dues entitats. La sensació que m’emporto és que l’època daurada dels casals catalans arreu del món fa temps que ha quedat enrera.

L’alberg s’ha omplert i com que vaig prolongant l’estada progressivament, m’he quedat sense lloc. Me’n vaig a un altre a menys de deu minuts caminant, més petit però més acollidor, la cuina està més ben equipada, té un pati molt xulo a la zona del darrere, i està en una zona molt tranquil·la. I la propietària, l’Ana, és una noia interessant.

Advertisements

Responses

  1. Collons quina manera de definir la noia!!! això es com dir que es simpàtica per no dir que es lletja?? xD

    Felicitats pel partit de l’Espanyol l’atre dia 0-4 contra el Madrid…així es impossible que no us estimin…

    M’en alegro que a la fi hagis decidit plantar el cul a algun lloc! treballa i descansa (no sé com ho faràs això últim xD)

    • Blancoooooooooooo!

      Tio, no fotis, no estava definint la noia, només feia un petit apunt. A part d’interessant, està de bon veure. No voldràs també que posi les mides?

      No m’has de felicitar pel mal resultat (no sé si també mal partit) del diumenge passat. A mi em sap més greu que a tu. Bastant més. Ja ho vaig dir que aquest any patirem molt.

      I respecte a la feina, el que sí et puc dir és que no em penso estressar. Aquí el ritme és un altre. Jo faig com Don Quijote: “mi descanso es el trabajar”. 🙂

      El Santi em va dir que ara estàs “solo ante el peligro”. Ànims tio, pit i collons! I pensa que es pot sortir de tot menys de la caixa de pi.

      Una abraçada!

  2. Ja està, ja m’he posat al dia!! M’ha costat, sobretot per culpa de l’estiu, on he estat desconnectat i m’ha estat difícil anar-te seguint… però ara ja està!

    Això que dius de la hispanitat és una barbaritat, vas fer bé de no donar el tríptic… i ja no per qüestions nacionalistes, simplement perquè qui celebra el dia de la hispanitat és partidari de la barbàrie i el genocidi.

    L’altre dia vaig veure per la tv això que has comentat del mundial d’hoquei. I de seguida vaig veure que es disputava a San Juan i vaig pensar en tu!

    Res, seguirem atents, i a veure si entre tots li fotem canya al bloc amb comentaris i participació! Per part meva, jo el vaig difonent de tant en tant per les xarxes socials!

    Una abraçada

    Pau
    (sí, Ivan Drago és el mític boxejador soviètic que es carrega a Apollo Creed i no pot amb Rocky perquè la productora és de Hollywood, si no el rebenta també. És que no fa massa vaig veure la pel·lícula i em vaig declarar fan incondicional de Drago!)


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: