Enviat per: nizzamudin | 26/09/2011

Barreal

20 de setembre

El bus no va ple i entre els passatgers hi ha quatre turistes més. El paisatge es va fent més espectacular a mida que ens anem apropant a Barreal, per les vistes de la serralada dels Andes.

Aquest poblet, a 1.650 metres d’alçada i d’apenes dos mil habitants, està situat al cor del valle de Calingasta. La vall, d’orientació N-S, queda entre els Andes (a l’oest) i la precordillera (a l’est).

Arribem a dos quarts d’una del migdia. Passo per l’oficina de turisme a informar-me de les opcions d’allotjament. El poble és petit però està molt extès i les distàncies són grans. Quan arribo a l’alberg em trobo dos dels motxillerus que anaven al bus, que m’han avançat perque el bus els ha deixat just al davant. Cinc minuts després arriba el Mauro, el tio que porta el hostel. Hi ha lloc per tots perque està buit. Deixo la motxilla i surto a dinar. Els altres dos turistes del bus acaben d’arribar també. Tots hem anat a parar aquí, l’allotjament més barat del poble.

Sopant a l’alberg conec la parella que ha arribat just abans que jo aquest migdia. Ell és d’Alemanya, ella d’Àustria. Viuen a Viena. Em pregunten si estic interessat en anar al Parque Nacional El Leoncito, situat a menys de trenta quilòmetres de Barreal. No hi ha transport públic fins allà. El Mauro organitza sortides per 450 pesos, a repartir entre el nº de persones del grup. Hem de convèncer als altres dos per anar-hi, llavors ens sortiria per un preu collonut.

21 de setembre

L’excursió del matí és fins al río Los Patos. Travesso el poble en direcció oest. Les muntanyes nevades van apareixent al meu davant.

Quan arribo al riu, el vaig seguint per la vora cap al sud. No hi ha cap pont per poder-lo creuar. Al meu davant, de dreta a esquerra, tinc la cordillera de Ansilta, amb set cims de més de 5.000 metres, el cordón de la Ramada, amb cinc cims de més de 6.000 metres (inclòs el cerro Mercedario, de 6.770 m), i més a l’esquerra i més lluny, l’Aconcagua.

Cordillera de Ansilta

Cordón de la Ramada (el de la dreta és el Cerro Mercedario)

Avui ha començat la primavera a l’hemisferi sud. Durant el dia el sol apreta, a les nits fa fresca però s’està bé.

Al tornar a l’alberg a dinar em creuo amb l’altra parella. Ells marxen avui mateix, aquesta tarda, amb lo qual es frustra la sortida al parc.

Durant la migdiada dormo com un tronc, cosa que no passa a la nit. Quan el sol ja no és tan fort, surto a caminar per la precordillera. Sortint del poble cap a l’altre costat, a l’oest, hi ha un sender que va a parar al llit sec d’un riu fins a uns esglaons, lloc conegut com “Los Escalones”. La llum del sol il·lumina les muntanyes de diferents colors de la precordillera.

Quan arribo trobo unes bicicletes aparcades. Començo a grimpar per pujar els graons. En un d’ells hi ha un grup de xavals del poble.

Los Escalones

Superats els murets arribo a una zona plana i segueixo caminant un tros enllà. Hi ha més muntanyes, muntanyes per tot arreu, no s’acaben.

Abans de que s’amagui el sol per darrera dels Andes inicio el camí de tornada, pel mateix lloc on he vingut.

A l’alberg han vingut dos argentins, però no semblen molt interessats en anar al parc. A més la parella austríaca-alemanya marxa demà a la tarda. Si no ve més gent aquesta nit, em sembla que jo també marxaré demà. O quan pugui, perquè els busos a San Juan acostumen a anar plens.

22 de setembre

Si puc, marxaré avui. Trobo plaça en una furgoneta que va a San Juan i surt a les tres de la tarda. És la mateixa amb la que viatjaran els alemanys. Els argentins se’n van també a San Juan, però en el bus que surt a les tres del matí.

Carro al jardí de l'alberg

Ja ha arribat la primavera!

Faré una altra excursió per la precordillera. La guia diu que hi ha un bosc petrificat darrere una mina. Quan ja fa una bona estona que camino, i sense haver trobat un trencall que es suposava evident, passa una moto. L’aturo. El tio va cap a la mina i m’hi porta, pel camí més llarg. Abans d’arribar, en un revolt, em diu que baixi perque no vol que el vegin portant algú (?). L’encarregat de la mina em diu que el bosc petrificat se l’han carregat. El que passa és que el bosc no està a cel obert, de vegades es troben fòssils de falgueres i trossos de tronc fossilitzats dins dels túnels de la mina. Aquí s’extreu bentonita. Travesso la zona de la mina caminant en direcció al poble i el tio de la moto passa i em carrega. Dins la motxilla porta una pedra amb una falguera fossilitzada. Ell torna a Barreal (no entenc què hi ha vingut a fer a la mina, potser només un tomb amb la moto), però al començar a baixar li dic que s’aturi. El camí és fàcil, tinc temps i hi ha bones vistes de la precordillera, i també dels Andes. Prefereixo tornar caminant.

La cordillera de Ansilta des de la precordillera

Ja tinc la motxilla feta. Després de dinar parlo amb el Mario, dels Andes i del Mercedario. Ara és massa aviat per anar-hi, l’hivern tot just s’ha acabat i allà dalt ha de fer un fred de collons. Ell ofereix transport fins al punt més proper i també lloga l’equip. Em diu que l’ascens per la ruta normal no té cap dificultat tècnica. Amb tot el que m’explica, tinc la impressió que el cerro Mercedario (6.770 m) té les característiques que per a mi fan atractiva una muntanya; no està massificada (no és, ni de lluny, una romeria com l’Aconcagua), l’entorn (per unes fotos que he vist) és espectacular, i les vistes des del cim (amb bon temps) són al·lucinants. A més, al no estar dins de cap Parque Nacional o Provincial, t’estalvies el cost de l’entrada, i no es necessita permís per escalar-la. Què més puc demanar? La temptació és gran, però ara mateix seria una temeritat, que no estic disposat a córrer. Potser més endavant. Qui sap?

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: