Enviat per: nizzamudin | 25/09/2011

San Juan

18-19 de setembre

Arribar en diumenge a una ciutat, petita o gran, és un mal negoci. Està tot tancat. Començant per l’alberg on volia anar, que l’han clausurat temporalment perque no compleix no sé quina normativa contra incendis. El segon que havia mirat està a només dos carrers del primer i aquest sí que funciona.

El motiu d’haver vingut fins aquí és per fer una connexió amb un altre bus i anar al valle de Calingasta, a un poblet que es diu Barreal. Aquesta mateixa tarda en sortia un a les 18h. però arriba allà més tard de les 22h. El de demà dilluns a les vuit del matí està ple. Agafaré el de dimarts a les vuit, i em quedaré un dia a San Juan. El hostel està bastant buit, hi ha un petit grup de brasileiros que han vingut per una trobada de no sé quina religió, una branca de l’església catòlica o algo així.

El dilluns ja hi ha molt més moviment i està tot més animat. San Juan és una ciutat bastant més gran que San Luis, és més ciutat i, pel meu gust, més bonica. En uns dies aquí es celebrarà el Mundial d’Hoquei Patins. Si Catalunya tingués selecció pròpia, m’atreviria a dir que al final del torneig veuríem la senyera en un dels tres llocs del podi.

Pel matí passejo pel centre; els carrers peatonals Rivadavia i Tucumán i la plaza 25 de mayo.

Plaza 25 de mayo

Arribo al Centro Cívico, un edifici enorme que concentra gran part de l’administració pública provincial, i giro per la avenida España fins al museu de ciències naturals. No es pot visitar perque hi estan fent reformes. De totes maneres em colo i puc veure alguns models a escala de dinosaures i plafons informatius.

La província de San Juan, sense tenir el nom ni la fama de Mendoza, és també pionera en la producció de vi. Amb un bus urbà me’n vaig fins a la bodega i museu Graffigna. La visita guiada és gratis (com a mi m’agrada) i hi ha una petita cata.

A punt per iniciar la cata

En una petita sala es projecta un audiovisual amb la història de la bodega. La visita, completa, ha durat una hora.

Mentre sopo a l’alberg conec a una noia belga, de Flandes. Entre altres coses, parlem de la situació actual de Bèlgica (l’Eric, un dels belgues que vaig conèixer al trekking del circuito Illampu, a Bolívia, ja me’n va parlar). Fa un any que estan sense govern i el país segueix funcionant (igual de bé o igual de malament). Com deia el Mikimoto en aquell mític programa “Persones Humanes”: pensem-hi?

Els flamencs, que són els que mantenen el país “a flote”, volen la independència perque ja n’estan fins als collons dels de la Valònia (la zona del sud del país de parla francesa); allà es produeix menys, la taxa d’atur és més elevada i són mantinguts per l’estat. No us és una mica familiar aquesta situació?

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: