Enviat per: nizzamudin | 24/09/2011

La Carolina

15 de setembre

Passaré el dia en un petit poblet situat 85 quilòmetres al nord de San Luis; La Carolina. En aquesta zona hi ha rius aurífers, això els va portar a pensar que d’algún lloc de les muntanyes del voltant venia l’or. Van descobrir que el tan preuat mineral es trobava on hi havia una roca volcànica, de nom andesita, i l’únic indret on aquesta existia era al cerro Tomalasta. A finals del segle XVIII es van iniciar els treballs de mineria, que posteriorment van donar lloc a la creació del poble.

Surto de San Luis a les onze del matí. Quan arribo a La Carolina el primer que faig és dinar. L’únic operador turístic del poble organitza visites guiades a la mina, que fa molts anys que va deixar de funcionar. La propera visita és a les 15.30h. Mentrestant faig un tomb pel poble.

Aquí està el que deia abans

A l’agència ens donen un casc amb llanterna i botes d’aigua. Som tres i el guia; el Marcos. Arribem a l’entrada de la mina amb cotxe (només eren cinc-cents metres caminant).

Entrada de la mina

El Marcos és fill del poble i coneix bé la història de la mina. Els túnels tenen una orientació W-E perque les vetes d’andesita amb fils d’or seguien una orientació N-S.

Al sostre s'estan formant estalactites. El color vermell és degut a l'òxid de ferro

Anaven perforant d’oest a est i quan trobaven roca volcànica, obrien túnels transversalment. Dins del túnel per on hem entrat hi ha aigua procedent d’un riu subterrani.

D'aquí brolla l'aigua

Xemeneia de ventilació i via d'escapament

En un dels túnels laterals, recorrem uns cinquanta metres i el Marcos ens convida a que apaguem els frontals i estiguem una estona en silenci. Només se sent el degoteig de l’aigua, l’obscuritat és total.

El Cerro Tomolasta

Es veu que encara hi ha gent del poble que busca or al riu, amb el sistema tradicional. És una feinada de por, i amb una mica de sort i molta paciència, es troben llavors d’or.

Acabada la visita vaig al museo de Poesía, que ret homenatge a Juan Crisóstomo Lafinur. Està situat molt a prop de l’entrada de la mina, en un edifici molt modern. En un edifici annex hi ha una sala on es projecta un vídeo multimèdia que explica qui era Lafinur.

L'edifici annex

El rètol explica qui era Lafinur

Quan surto del museu són les sis de la tarda. El bus no passa fins les vuit. En aquestes dues hores recorro el poble i surto del mateix en les dues direccions. En una hi ha una mena de càmping. En realitat és una petita zona plana, entre el riu i la carretera, amb barbacoes. Només apta per als “domingers”.

Capvespre a La Carolina

A l’altre banda del poble hi ha un petit mirador, amb vistes al Tomolasta i altres muntanyes.

No és un poble idíl·lic, però és molt tranquil i l’entorn és bonic.

Havent sopat entaulo una conversa amb el Sergio Abraham, el periodista que s’allotja a l’alberg. Ell m’explica què va passar. Va venir a San Luis a grabar un reportatge. Vestit amb roba bruta i mig estripada, barba de quatre dies, micro camuflat, etc. se’n va anar al que aquí anomenen “villas” (1). Just darrere de l’antiga estació de tren hi ha uns vagons que estan ocupats i hi viu gent. Ell va anar-hi el diumenge passat. Al tornar era de nit, i sortint d’allà va notar que dos paios el perseguien. Uns carrers més enllà el van deixar de seguir però llavors en una cantonada, un cotxe sense matrícula es va aturar i van baixar dos tios i li van arrencar les dues càmeres que portava i un i-phone. Ell va començar a cridar (estava en una zona cèntrica), i finalment el van deixar estar. Diu que el volien segrestar. Va fer la denúncia, etc.  i la descripció del cotxe. L’endemà, des d’una ràdio local van fer una crida per si algú havia vist el cotxe, i resulta que el van veure aparcat on hi ha la policia secreta. La fiscal va decretar el secret de sumari sobre la denúncia.

Sobre el debat em diu que el tio amb el que es va discutir, aquest es presenta com a conductor. Xofer, vaja. No va dir de qui, però el Sergio intueix que deu ser del governador o d’algún peix gros; dels que manen. Parlant de corrupció, m’explica que hi ha algunes províncies de l’Argentina (Corrientes, Misiones, Salta, San Luis i San Juan) que des de fa anys estan governades per famílies, en plan mafia.

L’assalt que va patir li ha suposat perdre un mes de feina. En uns dies tornarà a Buenos Aires i em diu que podrà parlar directament amb la Presidenta de la Nación del que ha succeït. Actualment treballa en un diari on-line (E-cuyo), i ha treballat també per Clarín i Revista 12. Li faig un comentari sobre l’avió carregat de droga que va aterrar a Barcelona procedent de l’Argentina a principis d’aquest any, i el tio em diu: “et donaré un consell; aquí a l’Argentina, no parlis del tema de la droga. Consell d’amic.”

(1) Barri o zona marginal on viu gent humil amb escassos recursos econòmics, i que acostumen a estar controlades per narcotraficants.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: