Enviat per: nizzamudin | 31/08/2011

Salta (II)

26-28 d’agost

Salta, la linda. Una vella coneguda. No he anat al hostel de l’altra vegada, estic en un de la xarxa Hostelling International. Està més allunyat del centre però pel mateix preu tens el sopar inclòs.

Aquesta ciutat ha sortit molt darrerament als mitjans de comunicació, no només argentins sinó també francesos, perque fa unes setmanes dues turistes de la France van ser assassinades a la Quebrada de San Lorenzo, a uns 14 quilòmetres de Salta. Ho vaig saber quan estava a Bolívia.

El Tren de las Nubes, que a mitjans de març estava tancat, ara ja funciona. Surt els dijous i els dissabtes, a les set del matí, i tornes el mateix dia a les 23h. Demà és dissabte, encara hi sóc a temps. Quan em diuen el preu quedo garratibat. La clatellada és de 695 pesos (uns 115€), absolutament desmesurat i fora de lloc. El preu inclou un esmorzar i un berenar, però no el dinar. Ja! Per aquest preu hi hauria d’haver dinar, sopar, ressopó i alguna cosa més que no diré perque seria lleig.

Sopant a l’alberg conec un andalús de Córdoba, el Rafa, un argentí de Santa Fe, el Franco, i un xaval de Madrid del que no recordo el nom. El Rafa és el delegat d’Andalusia de la Fundació Vicenç Ferrer. És advocat i en el seu primer viatge a l’Índia va anar a Anantapur quasi de rebot. Va conèixer al Vicenç Ferrer uns mesos abans que aquest morís. El van portar a visitar projectes de diferents àmbits (com fan amb tots els visitants), i parlant amb el Vicenç, que si patim, que si patam, i des de fa un any i mig treballa a l’oficina de Sevilla.

Els meus companys de taula van demà al Tren de las Nubes. Els dic que prenguin nota i que ja m’explicaran com els ha anat.

——————————————————————————————–

L’esmorzar d’aquest alberg està bastant bé, molt per sobre de la mitja. Avui dia de relax. Aniré a la terminal de busos per esbrinar els horaris a La Rioja.

——————————————————————————————–

Passejant per la plaça principal de la ciutat, després d’haver-me menjat unes empanadas, em trobo el Rafa assegut en una terrassa fent una birra. M’assec i petem la xerrada. Em diu que lo del tren, res de res. El preu és un “sablassu” pel que veus. Ja em semblava a mi…

Ell està fent temps esperant al Franco, que ha anat a visitar el Museo de Arqueología de Alta Montaña, un museu que val molt la pena. Amb el Rafa parlem de la Fundació Vicenç Ferrer, de l’Índia, i de Calcuta. Ell va estar treballant de voluntari al centre de malalts terminals a Kalighat, una experiència tremenda. Al cap d’un mes va haver de marxar d’allà, perque va agafar una infecció i li van sortir unes taques a la pell. Se’n va anar a Darjeeling i allà, amb l’aire fresc i pur de les muntanyes, es va curar. Li comento que la meva experiència en algun dels centres de les Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa es limita a un dia que vaig anar a Prem Dan, on hi ha pacients amb deformacions físiques i d’altres amb problemes mentals. Va ser només un dia, però d’una intensitat màxima.

A l’oficina de turisme els han dit que en un poble als afores de Salta, Vaqueros, celebren una festa popular (és San Cayetano). Quan el Franco surt del museu anem amb bus cap allà. El meu bus cap a La Rioja no surt fins les 21.00h.

A Vaqueros els carrers estan abarrotats de gent. Fem una petita passejada i anem a l’església. Aquí hi ha autèntics devots. Més tard preguntem on hi ha música i balls tradicionals. Hem d’anar carrer amunt. De moment el que hi ha és concurs de doma de cavalls o jineteada, amb diferents modalitats. Veiem gauchos vinguts de tota la contrada, amb la vestimenta típica.

En un escenari  hi ha dos speakers, que van presentant als participants i després de cada actuació, canten (es van alternant) un vers amb rima que acaben d’improvitsar, referit al gaucho i a com li ha anat. És una mica com els bertsolaris del País Basc. El volum dels altaveus està massa fort i sentir tota l’estona als dos xapes del micro s’acaba fent pesat. Els cavalls són salvatges, no han estat mai muntats. Algunes de les modalitats que veiem són: crina limpia (és la més difícil; sense sella, regnes, ni res, a pèl), basto con encimera i grupa surera o sureña.

A les 18.30 m’acomiado dels col·legues per tornar a Salta. Aquí encara hi ha festa per estona.

Anuncis

Responses

  1. […] veure la jineteada. És el mateix que vaig veure a finals d’agost als afores de Salta (vegeu post). De tant en tant cauen quatre gotes. Donem un volt sense entrar al predio. Per entrar, demanen una […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: