Enviat per: nizzamudin | 28/08/2011

Purmamarca

25 d’agost

Aquest poble és famós perque està situat al costat del Cerro de los Siete Colores. El trajecte des de Tilcara és curt, menys de mitja hora. Deixo la motxilla en un hostal i me’n vaig cap a l’oficina d’informació, a veure què més es pot fer aquí, a part d’anar al cerro. L’oficina està al costat de la plaça principal del poble, plena de paradetes de roba i artesania. Està ple de turistes. De tots els pobles que he visitat aquests últims dies, aquí és on n’hi ha més.

Hi ha una altra excursió, més llarga, fins a un mirador a l’altre costat del riu. Hi aniré aquesta tarda. Ara vaig a un turonet anomenat Porito, situat entre el poble i el Cerro de los Siete Colores.

Purmamarca des del Porito

Cerro de los Siete Colores

Maons de tova

A les quatre de la tarda surto cap al mirador, situat al Cerro Morado. Quan travesses el río Purmamarca comences a pujar fins la cresta. Allà vas carenejant. El sol encara està massa alt per fer fotografies. Més enllà del suposat mirador, el camí segueix i baixa per darrera, segueix un riu sec, i puja fins a un altre turó, on hi ha vistes diferents. Aquí no hi ha absolutament ningú. M’assec una estona per observar el paisatge amb calma.

Hi ha molta pau aquí, només interrompuda per aïllades ràfegues de vent. Al tornar, quan passo pel mirador veig que al costat hi ha una persona asseguda en una pedra en posició de meditació. Ara el vent bufa amb més força.

Purmamarca des del mirador del Cerro Morado

26 d’agost

Al Cerro de los Siete Colores no s’hi pot pujar, es pot fer una caminada circular al voltant. Abans d’agafar el camí, pujo de nou al Porito, ara la llum és millor per fer fotos al famós Cerro.

Aquest cerro és de roca calcària i aquí el que sorprèn no són estranyes formacions (que també n’hi ha) sinó els diferents colors i tonalitats de la roca.

Passant per darrera del cerro


Un cop completada la volta, passo per l’hostal a recollir la motxilla. El bus cap a Jujuy surt en deu minuts. Arribo a les 12.15. Allà faig la connexió amb un altre bus fins a Salta. En aquesta ciutat ja vaig estar-hi a mitjans de març, quan vaig entrar a l’Argentina venint de San Pedro de Atacama (Xile). Vegeu el post aquí. Ara faré una aturada tècnica. Durant el trajecte ens han posat una pel·lícula, The tourist. Ha sigut entretinguda i el que més m’ha agradat (a part de l’Angelina Jolie; Mamma mia, che donna!!!!) és que la major part de l’acció transcorre a Venècia, i recordo que ara fa justament un any vaig estar-hi uns dies. Em va encantar. L’Italia, sempre bella!

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: