Enviat per: nizzamudin | 27/08/2011

Iruya

21 d’agost

Avui també he esmorzat acompanyat, en aquest cas per una mare i la seva filla, de Buenos Aires. La conversa és entretinguda, em pregunten pel viatge i també parlem de la situació actual de l’Argentina, on a l’octubre es celebraran eleccions a la presidència del país. Parlen amb resignació de l’actual presidenta, “la Kirchner” com l’anomenen. Em diuen que ahir van estar a Iruya i que allà feia més fred que a Humahuaca.

La proximitat amb Bolívia es nota; no només perque el paisatge és semblant al del sud de Bolívia o perque al nord de l’Argentina hi viuen molts bolivians. L’autobús, que tenia programada la sortida a les 10.30 am, no ha sortit fins gairebé les onze.

Els primers 25 quilòmetres són per carretera asfaltada cap al nord, direcció La Quiaca. Després deixem la carretera i agafem una pista de terra, que puja fins a un pas a 4.000 metres. El trajecte és distret perque vaig contemplant el paisatge. De baixada el bus serpenteja per la pista, passant molt a prop de la timba. Quan arribem a l’alçada del riu i només queden set quilòmetres per arribar a Iruya, ens aturem perque pugin dues persones, i una altra que estava allà a la vora de la pista li fa una senyal al conductor. La roda davantera del costat dret del bus està punxada! Vés a saber quanta estona feia que anàvem punxats. Quan baixem del bus  ja es nota que carda fred. El conductor i el seu ajudant canvien la roda. Arribem a Iruya que són gairebé les dues de la tarda.

Després de dinar baixo fins el riu i travesso un pont penjant per arribar al camp de futbol, on estan jugant un partit i hi ha força gent mirant. Al camp, òbviament de terra, hi ha pedres d’un tamany inadmissible. Miro una estona com juguen i torno al poble, per pujar a un mirador.

Iruya

La part del poble a l'altre costat del riu. A baix a l'esquerra el camp de futbol

El paisatge que envolta el poble és espectacular

L’excursió típica que es pot fer des d’aquí, i que deixo per demà, és anar a San Isidro, un poblet (encara més petit que aquest) situat a vuit quilòmetres d’Iruya.

A la que s’amaga el sol encara fa més fred. Porto posada tota la roba d’abric de la que disposo, més el gorro i els guants. He comprat unes empanadas per sopar, però quan arribo a la casa de família on estic allotjat, tinc mal de panxa i me’n vaig a dormir sense sopar. Demà serà un altre dia.

22 d’agost

El llit on he dormit tenia tres mantes, dues de les quals eren com paper de fumar. He acabat dormint mig vestit però he passat una mica de fred. Surto d’hora, el cel està ennuvolat però no plourà. Aquí plou poques vegades a l’any i a més ara no és època. A mig matí apareix el sol.

El camí va remontant un riu, que has de travessar vàries vegades. A les onze arribo a San Isidro. M’havien dit que era un “pueblo pintoresco”, però no li acabo de trobar el què. Pujo per un caminet allunyant-me del nucli, per tenir una millor perspectiva del poble i del seu entorn.

San Isidro

La part de darrere del poble s'obre cap a una altra vall

A les dotze torno cap a Iruya, per arribar a temps d’agafar el bus de tornada (a les 14.00) cap a Humahuaca.

El camí de tornada és més agraït; els colors de les muntanyes són més vius i ja no fa fred.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: