Enviat per: nizzamudin | 24/08/2011

Entrada a l’Argentina

19 d’agost

Mentre espero el bus conec a dues angleses. Elles anaven amb els dos xavals, també anglesos, que em vaig trobar ahir a l’àrea de pícnic de Toroyoj, pels voltants de Tupiza. Han fet una excursió de dos dies a cavall i m’expliquen que el guia no en tenia ni folla d’anglès, i no els va donar ni la més mínima explicació del que s’ha i no s’ha de fer quan muntes a cavall. Sort que una d’elles ja sabia de què va això i els va donar quatre indicacions als altres.

L’hora de sortida del bus és a les 10 del matí. Quan arranquem passen cinc minuts de dos quarts d’onze. Tot en ordre; estem a Bolívia. En dues hores arribem a Villazón, l’últim poble abans del pas fronterer. Des d’on ens deixa el bus agafem un taxi fins a la frontera. Els tràmits a l'”oficina de migraciones” per sortir de Bolívia no duren ni trenta segons. No crec que s’hagin mirat el dia que vaig entrar, per verificar si he estat dins del país més dels 90 dies permesos o no. Em faltaven tres dies per arribar als noranta. Anem a canviar diners, ja no necessitem bolivianos. Canvio uns setanta bolivianos que m’han sobrat per pesos argentinos, que afegeixo a uns quants que tenia de quan vaig sortir de l’Argentina per entrar al Paraguai.

S’ha de creuar un pont i a l’altre costat hi ha l'”oficina de migraciones” per entrar a l’Argentina.

El pont que separa Bolívia d'Argentina

Aquí hi ha cua, no hi ha gaire gent però avancem moooolt lentament. Aconseguir el segell d’entrada ens costa dues hores. Aquests funcionaris són pitjors que els de casa nostra! A l’estar acompanyat i anar xerrant, el temps d’espera no s’ha fet tant pesat. Damunt del pont i al costat de l’edifici de duanes hi ha rètols de benvinguda. Són només rètols, però llegir-los em fan sentir bé.

Entrem a La Quiaca, el primer poble argentí després de la frontera.

¡Te extrañé Argentina! Te dije que volvería, y aquí estoy!

Anem caminant fins a la terminal. Les dues txatis van a Salta i jo vaig a Humahuaca, però el nostre bus és el mateix, i surt en quinze minuts. Perfecte.

He d’avançar el rellotge una hora per ajustar-lo a l’horari argentí. Ara la diferència horària amb Catalunya és de cinc hores.

En dues hores arribem al poble d’Humahuaca, el més gran de la Quebrada que porta el mateix nom. Són tres quarts de set de la tarda. Només baixar del bus noto que carda un fred de collons. Carrego la motxilla i me’n vaig ràpidament a buscar allotjament.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: