Enviat per: nizzamudin | 16/08/2011

La Paz (i III)

13 d’agost

Hem arribat a La Paz a les set del matí. El viatge ha sigut una mica pallissa, però no tan horrible com m’havien dit. En pitjors places he torejat. Vam sortir ahir a les 10.30 del matí de Rurrenabaque. El primer tram, fins a Yucumo, ja el coneixia de quan vaig venir des de Trinidad. Està en obres i és segurament la part més pesada. Sort que l’afrontes amb les energies intactes. Al bus hi havia tres “gringos” més; un japonès i una parella francesa. Amb aquests últims comparteixo el taxi fins a l’hostal. El seu està a només dos carrers del meu.

14 d’agost

Per dinar he quedat amb l’Ana, la noia de Madrid. Ens trobem a les 13.30 a la plaza Murillo. Mentre l’espero he vist una desfilada.

Guàrdia d’honor del Palacio del Gobierno

Em proposa d’anar al cafè Alexander, un antre per turistes. No acostumo a freqüentar aquest tipus de locals, però de tant en tant, no està malament anar-hi. Allí dins no sembla que estiguem a Bolívia. L’Ana m’explica que al tour de les Pampas (allà vam coincidir un dia) li han robat la càmera de fotos. Al campament jo sempre portava la càmera a sobre, inclús durant els àpats. Hi havia molta gent amunt i avall i fa temps havia llegit o sentit que els robatoris de càmeres no eren una cosa tan estranya en aquests tours. Ella creu que pot ser algun dels guies, l’autor del furt. Jo no descartaria en absolut que fos algun turista, que n’hi ha que tenen molta barra i molt poca vergonya. Parlant de robos, em diu que dues vegades, a La Paz, li han obert la motxilla amb una navalla, i en una d’elles li van “mangar” el mòbil. Aquest és un dels motius pels quals ja té ganes de marxar d’aquí, demà se’n va a Copacabana. Jo també n’estic una mica tip d’aquesta ciutat, segurament demà marxo a Tupiza. Després intercanviem la nostra visió sobre aquest país i la seva gent. El meu punt de vista l’explicaré en un altre post, quan marxi de Bolívia.

Ha portat el seu netbook i li passo les fotos dels dos tours; selva i Pampas. Mentre les mirem, em diu els noms de les aus que surten a les fotos (i que necessito pel post del blog), la tia en sap un munt. La seva cara m’és familiar, i és possible que ens creuéssim a Córdoba (ARG). Ella va començar allà el seu viatge pels voltants de Setmana Santa, i jo per aquelles dates estava allà també. Després de Copacabana, l’Ana se’n va al Perú i més tard a Brasil, on es trobarà amb unes amigues. L’estona passa ràpid quan estàs ben acompanyat. L’Ana ha quedat per berenar amb la família de la casa on està allotjada. Potser ens tornarem a veure en algún altre punt del continent, ella estarà voltant per aquí durant un temps, i jo de moment no tinc prevista cap data de tornada.

Al café Alexander

Quan ens separem, vaig a la terminal a comprar el bitllet per Tupiza. El bus surt a les 19h. Encara em queda un assumpte pendent per resoldre aquí a La Paz.

15 d’agost

Al matí, quan faig el check-out de l’hostal, el propietari, Don Roberto, em diu que hi ha un “paro” de transport i que potser no podré viatjar avui. Merda! L’home fa una trucada a la companyia de bus amb la que he de viatjar, i li diuen que torni a trucar a les dues. Això farem. De moment vaig a internet. Imprimeixo un text en anglès que ja tenia mig preparat i faig vint fotocòpies. El text explica la mala experiència amb l’agència amb la que vaig fer el trekking per la Cordillera Apolobamba. No vull que a altres viatgers/turistes els passi el mateix que em va passar a mi, i de passada li vull arruinar el negoci al carallot del mànager de l’agència, i, de rebot, al pelacanyes del guia. Ja vaig deixar un comentari en un fòrum de viatgers i en tornaré a deixar en altres fòrums.

A les 14.00 passo per la terminal de bus i em diuen que truqui a les 18h., que llavors es sabrà si podem sortir o no.

Abans i després de dinar he passat per uns quants hostals i albergs dels carrers més turístics, com el carrer on té l’agència el “tiparracu” aquell, i per tres bars molt coneguts on només hi van els turistes, a deixar “publicitat”.

Amb la feina feta ja m’he quedat tranquil. Ara només falta que pugui marxar avui. A les sis, Don Roberto truca de nou a la companyia de bus. Sííííííí!!!!!!! Avui mateix cardo el camp d’aquí. Don Roberto em dóna un fulletó de l’hostal i em demana que el recomani a d’altres compatriotes. Li dic que no només a altres compatriotes sinó a viatgers de qualsevol país que em creui. D’aquí sí que en faré bona publicitat. M’han tractat molt bé. Estant aquí, a l’hostal El Carretero, li he fet un petit homenatge a un dels meus rebesavis, que era carreter.

Anuncis

Responses

  1. Molt bo això que vas fer per arruinar al Sr. Andino. Vaig seguir tota la trama (no sé si vaig comentar o no) i em va semblar indignant. Es pensen que es poden aprofitar de tothom, però han comprovat que no és així! A veure si et fan cas i aquest capullo les passa putes.

    D’altra banda, Don Roberto sona una mica a capo del Bronx, però pel que dedueixo, és un bon paio.


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: