Enviat per: nizzamudin | 14/08/2011

Pampas tour

9 d’agost

Els grups són normalment de vuit persones. M’ha tocat un grup petit, som cinc i no anem en un 4×4 sinó amb un turisme. Els meus companys són belgues, una parella i dues noies. Es van conèixer a la baixada amb bici de la Death Road. Ells han arribat aquest matí amb bus des de La Paz. Diuen que el viatge és un infern, i tornaran amb avió. Van sortir ahir a les quatre de la tarda.

Avui sí que vaig còmodament assegut a la part del darrere de l’auto. I tenim aire condicionat. Hem vist un petit alligator creuar la carretera i més endavant veiem un “oso mielero”. Ens aturem per fer-li fotos.

El “oso mielero” s’ha enfilat a l’arbre

A Santa Rosa del Yacuma hem de pagar l’entrada a l’Àrea Protegida Municipal Pampas del Yacuma. Dinem en un restaurant i després arribem fins al riu, on ens hem d’embarcar. Van arribant llanxes amb els turistes que acaben el tour, i els 4×4 amb els que el comencen avui.

Això és una turistada de cal Déu. Abans de carregar la llanxa coneixem el nostre guia, el Freddy. Ja hi ha unes quantes embarcacions que han sortit davant nostre. Aquí torno a anar al davant de tot, els primers que pugen van al darrera i quan era l’hora de pujar m’he fet el longuis, per pujar l’últim i anar al davant. Estava avisat, m’ho va dir el Rubén, el xaval de Jaén amb el que vaig estar viatjant uns dies per Bolívia. Al poc de sortir ja comencem a veure una quantitat de fauna acollonant; micos, tortugues, alligators, capibares i moltes aus.

Garsa blanca volant davant la llanxa

Chichilo (mico esquirol)

Tortuga

Alligator

Jabirú

Capibara

Cormorans biguá

que viene! que viene!

Garsa blanca

Garsa mora

Alligator

Arribem al campament i ens instal·lem. Tenim un petit berenar; galetes i crispetes. Aquest campament és molt més gran que el de la selva. Les cabanes estan connectades entre elles per passarel·les de fusta, aixecades uns quatre metres de terra. A l’època de pluges està tot negat d’aigua.

El campament de Fluvial Tours

El sopar és a dos quarts de vuit. Després anem a fer un tomb amb la llanxa pel riu. Quan enfoques amb la llanterna a les vores es veuen punts vermells. Són els ulls dels alligators o dels caimans. Ara és quan estan més actius.

10 d’agost

Ens havíem de llevar a les 05.45, per sortir a les sis i anar a veure la sortida del sol, però no hem sentit cap dels dos despertadors que teníem programats. El Freddy ens avisa a les 06.15. Fem un petit trajecte pel riu i pugem un marge fins a la zona plana. El sol ja ha sortit, hem arribat cinc minuts tard.

Sortida del sol a les Pampas

Al trajecte de tornada veiem un tucà, amb el seu bec característic:

Quan tornem ja tenim l’esmorzar a punt. Aquest també és contundent, com el del tour de la selva. Després d’esmorzar ens hem de calçar botes d’aigua. No sé si a tots els grups passa el mateix, però a nosaltres ens han tocat botes trencades, amb forats, etc. El 90% estan destrossades. Anem a la recerca de l’anaconda. Ens ajuntem varios grups, cadascun amb el seu guia. El nostre, el Freddy, ens explica que l’anaconda està en perill d’extinció. El departament del Beni és essencialment ramader, d’aquí s’exporta carn a tot el país. Quan l’herba s’asseca, els terratinents fan cremar els camps, amb la qual cosa no només acaben amb l’herba sinó també amb part de la fauna. Fa poc ha sortit una llei que prohibeix aquesta pràctica, per protegir la fauna.

Arribem a una llacuna i la voregem, caminant en fila. Res. Fa calor i anem a l’ombra sota uns arbres. Després d’aquest petit descans seguim buscant.

La recerca continua…

Una estona després, dos guies que estaven en una zona entollada ens avisen. N’hauran trobat una? Anem tots cap allà. I sí, es veu un trosset de l’animal.

Un dels guies l’agafa per la cua i l’aixeca, perque la poguem veure millor. Deu fer uns 2,5-3 metres de llarg. El cap és molt petit comparat amb el gruix de la part central del cos. Estic temptat de tocar-la, és un animal al·lucinant.

Anaconda (Eunectes murinus)

Aquest cop hem tingut sort, un guia comenta que feia gairebé dues setmanes que no en veia cap. Tornem al campament a dinar.

Els meus companys de tour i el guia

Per la tarda anem a pescar. De camí, més fauna a la vista.

Dofí rosat

Mico udolaire

L’equip de pesca és un tros de fil amb un ham i com a esquer trossets de carn vermella. Els peixos piquen, però em costa treure el primer, una sardineta. El guia ha tret un parell de piranyes i els companys alguna piranya més i sardinetes. De piranyes n’hi ha de tres tipus; vermelles, grogues i grises. Al cap d’una estona canviem d’emplaçament. Una de les noies està triomfant, i cada cop que treu un peix fot uns crits de por. És la sort del principiant. Una altra noia, en canvi, no n’ha tret cap. Aquí trec dues sardinetes més i una piranya groga molt xula. El guia ens mostra les dents d’aquest peix, en forma de triangle. Tota la carn que se li posa al davant la trinxa. Just quan més estic gaudint de la pesca hem de decidir si seguim pescant o anem a veure la posta de sol. Les tres noies es decanten per aquesta darrera opció, i com que són majoria, deixem de pescar. En aquesta estona he recordat les tardes-vespres de pesca a les vacances d’estiu de fa uns anys, amb el meu pare i uns amics, el Lluís Enric i l’Oriol. Pescar, el que es diu pescar, no pescàvem gaire, però ens ho passavem bé. Me n’he adonat que pescar, és de les poques activitats, juntament amb tocar la guitarra, en que tinc el cap només en el que estic fent i no pensant al mateix temps en cinquanta coses alhora. La pesca, sobretot, és molt relaxant.

La posta de sol és una excusa per anar a un bar on hi ha birra i consumir. Aquí hi ha més de cinquanta turistes.

Ja de nit tornem al campament a sopar. Allà em trobo l’Ana, l’ornitòloga de Madrid amb qui vaig coincidir al tour de la selva. Ella ha arribat aquesta tarda.

11 d’agost

L’activitat del matí és anar-nos a banyar al costat de dofins rosats. El Freddy ens diu que on hi ha dofins, no hi ha piranyes ni alligators al voltant. De camí, més fauna.

Caiman

Espàtula rosada aixecant el vol

La zona de bany està plena de llanxes i de gent, però no n’hi ha gaires que es banyin. L’aigua no està freda i faig una petita capbussada.

Els meus companys banyant-se

El Freddy “jugant” amb un alligator

Espàtula rosada

Hem de dinar d’hora, per tornar a Santa Rosa i d’allà amb cotxe fins a Rurrenabaque. És increïble la quantitat de fauna que hi ha en aquesta zona. Malgrat ser una turistada en tota regla, ha estat molt bé.

I el guia era molt bo. Quan ens acomiadem d’ell li donem una propina i li agraïm la paciència que ha tingut amb nosaltres.

Arribem a Rurre i compro el bitllet de bus de tornada a La Paz per demà. He estat temptat de tornar amb avió, per tots els comentaris negatius que he sentit de la gent que ha fet aquest trajecte. Ja vaig agafar l’avió ara fa uns dies per anar a Trinidad, i no vull que se’m desbarati el pressupost.

He de donar les gràcies a l’Ana, de Madrid, que m’ha ajudat amb els noms dels animals que surten a les fotografies d’aquest post, especialment amb els de les aus.

Advertisements

Responses

  1. Alligator és un animal amb el qual jo no jugaria massa…


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: