Enviat per: nizzamudin | 05/08/2011

Isla del Sol

23 de juliol

Les llanxes a la Isla del Sol surten de Copacabana a les 08.30 i a les 13.30. Agafo aquesta última, no tenia ganes de matinar. He deixat la motxilla gran a l’hostal i vaig amb la petita, amb lo imprescindible. Vull passar com a mínim una nit a l’illa.

Viatjo al pis de dalt, amb uns seients que hi ha al sostre, per tenir millors vistes.

Camí de la Isla del Sol

Fa sol però no fa calor, el llac Titicaca està a més de 3.800 metres sobre el nivell del mar. El trajecte fins a la part sud de l’illa dura una hora i mitja. Allà hi ha una comunitat anomenada Yumani. A l’arribada s’han de pagar cinc bolivianos per ingressar al sud de l’illa. Començo a pujar per un camí empedrat a bon ritme, per avançar a tots els turistes i trobar lloc al lodge que tinc pensat. Hi ha gent que va amb motxilla gran. El cor se’m comença a accelerar i es disparen les pulsacions, però mantinc el ritme fins arribar a l’Inti Wasi Lodge. Tinc lloc en un dormitori amb dos llits i bany compartit. Però de moment tinc l’habitació per mi sol. Deixo part de l’equipatge i surto a caminar una estona. Abans, però, em delecto amb les vistes que hi ha des del davant de l’habitació.

Vista de la Cordillera Real des de la Isla del Sol

He vist molts turistes, però la primera impressió és boníssima, es respira molta tranquil·litat aquí, això m’encanta. Em sembla que em quedaré ben bé un parell de dies.

Sud-oest de l’illa

Yumani

24 de juliol

El pla d’avui és anar caminant fins al nord de l’illa. Abans he de trobar un garito per esmorzar i carregar el dipòsit. Demano un esmorzar americà; dos panets, mantega, melmelada, un iogurt, ous remenats i un mate de coca. En una botigueta compro un parell de panets i una llauna de tonyina, per dinar. A més porto galetes, clar!

Per accedir a la part nord de l’illa s’ha de passar per caixa, en aquest cas són quinze bolivianos. A la part posterior del tiquet de l’entrada hi ha un petit mapa, amb el sender principal, que va pel mig de l’illa, conegut com a Ruta Sagrada de la eternidad del Sol (Willka Thaki) i alguns noms. L’entrada em serveix per tres dies. Pujo al cerro Santa Bárbara (4.032 m) que està al costat del camí. Des d’allà és pla i baixada. Arribo a les ruïnes de Chincana, i pujo fins a un altre cerro, el cerro Tikani (3.936 m).

Mesa ritual

Des de les ruïnes de Chincana

Chincana

Chincana des del cerro Tikani

Dalt del cerro Tikani

Chincana

Roca sagrada

Per tornar agafo un altre sender, que en algun tram voreja la costa est, passant per les comunitats de Challapampa i Challa I. Abans d’arribar al poblet de Challapampa m’enfilo uns metres per sobre el camí i dino.

El trajecte de tornada és més trencacames, amb pujades i baixades contínues i pocs trams plans.

Arribo una mica cansat a Yumani, a les 16.30. M’assec en una terrasseta davant l’habitació. Quina pau que hi ha aquí!

Per sopar, sopa de primer i truita (peix) de segon.

25 de juliol

L’excursió d’avui serà, diguem-ne, alternativa. Vull anar fins a la punta d’una península, Kakayo-Queña ridge, on hi ha un far. Abans, però, aniré al Temple del Sol (Pilko Kaina) que hi ha al sud.

Pilko Kaina

Feta la visita torno fins a la zona dels allotjaments i restaurants de Yumani. La primera part de l’excursió pròpiament dita és comuna a la d’ahir i poc després de passar el control d’entrada he d’anar cap a l’esquerra i agafar un altre sender, que baixa fins a una platja.

Fins a la punta del davant (al centre a l’esquerra) és on vaig

Fa un dia increïblement bo i puc anar amb màniga curta malgrat que estem a gairebé 4.000 metres d’alçada i en ple hivern. En tot el trajecte no m’he trobat a ningú, arribo al far abans de dos quarts d’una.

Dino al costat de l’aigua i poso els peus en remull. Per tornar he de desfer tot el camí de l’anada. M’ho prenc amb calma.

Ja gairebé no recordava el que era fer una excursió pel meu compte, i amb la d’ahir i la d’avui he recuperat sensacions oblidades. M’han agradat les dues, pels paisatges, per l’extrema tranquil·litat i per la sensació de llibertat que he experimentat. Ja n’estava una mica tip de guies, de muleros i d’haver de transitar per algún indret conflictiu. Demà torno a Copacabana.

Advertisements

Responses

  1. […] lloc on tornar : molts, però en diré dos: Cabo Polonio (Uruguai) i Isla del Sol al llac Titikaka […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: