Enviat per: nizzamudin | 22/07/2011

Cordillera Apolobamba

6 de juliol

A les 05.45 am em passen a buscar per l’hostal. Mentre carrego les motxilles a l’auto el tio de l’agència va a buscar a la noia alemanya, que està en un hostal a 100 metres del meu. Amb el cotxe anem fins a El Alto, allà surt el bus i ens trobarem amb el guia. El tio de l’agència (a partir d’ara “el xurissu”) ens presenta el guia, el Félix, i se’n va a buscar al xofer del bus i li dóna una pasta per reservar dos seients. Mmmmm,… aquí hi ha algo que comença a patinar. Em va dir que els bitllets es compraven un dia abans. Se’n va i ens deixa amb el guia. L’home fa cara de mig espantat i ens confessa que l’última vegada que va fer aquesta travessa va ser fa …… 18 anys!!! Comencem bé. Tot seguit se’n va a comprar querosè pel fogonet. El bus no és cap meravella però almenys anem asseguts. El passadís també va ple (alguns drets, alguns asseguts a terra), entre ells el guia. Durant el llarg viatge ens anem coneixent amb la Selina. Té 23 anys, és de Munic i està estudiant Ciències Polítiques i Relacions Internacionals. Parla molt bé el castellà. Ara té quatre mesos de vacances abans de tornar a Anglaterra per seguir amb els estudis. Amb 19 anys va fer la volta al món. Dins del bus anem abrigats perque malgrat que va ple, no fa calor. Estem transitant a més de 4.000 metres d’alçada.

Són més de dos quarts de set de la tarda quan, ja fosc, arribem a Pelechuco. Ens espera el “mulero” (el tio de les mules). Anem a un hostal que hi ha a la plaça principal. Hi ha boira i fa molta humitat. Al guia li diem que aquest allotjament va inclòs en el preu que hem pagat. És ell, amb la pasta que li ha donat “el xurissu”, qui s’haurà de fer càrrec del cost. A l’hostal coneixem una parella de francesos que tot just han acabat la travessa. Diuen que han tingut una mica de pluja i neu. Sopem al mateix hostal. En una altra taula hi ha dues dones americanes que, sense saber-ho, seran les nostres “companyes” de travessa. El guia ens diu que elles també surten demà i que compartirem el mulero. Nosaltres només tenim una mula. Com?!?!?!?! Però si som tres, i el menjar -li diem. Diu que és el que li ha dit el xurissu. De totes maneres diu que demà al matí el trucarà.

7 de juliol (San Fermín!)

Sortida 09.30 – Arribada 13.30

Pelechuco

Després d’esmorzar anem a casa el mulero a deixar-li els sacs+motxilles, etc. que ha de carregar la nostra mula. Definitivament només n’hi ha una per nosaltres. Això vol dir que haurem de carregar algo més de pes. Per estalviar-se costos, el xurissu ens l’ha tornat a clavar. Això no pinta bé. Com a mínim fa sol i el cel està destapat. Per sortir del poble ens acompanya un nen, fill del mulero, que és el que tira del cavall i coneix el camí, perquè el nostre “guia” (a partir d’ara ho escriuré entre cometes) no en té ni puta idea del camí.

El cavall comença a fer el ronso

No tenim una mula sinó un cavall. Encara pitjor perque una mula pot portar fins a 60 quilos, els cavalls només 40. A la sortida el nen ens deixa i el “guia” coneixerà a partir d’avui una nova feina, la de “mulero”. Comencem a pujar per una pista.

Quan ja portem una bona estona arribem a una barraca on al costat hi ha unes vicunyes pasturant. El “guia” li pregunta al pastor pel camí. Ens hem saltat l’encreuament on havíem de deixar la pista i agafar un sender. Ens enfilem muntanya amunt fins que trobem el camí. El nostre cavall és una patata, el “guia” l’ha d’anar estirant perque fa el ronso. Em poso al davant i segueixo pel sender fins arribar a una planúria. Allà els espero. Vint minuts després arriben la Selina i el Félix. Per darrere ja vénen les dues americanes, el seu guia, el mulero, i quatre cavalls més. Elles acampen aquí. Nosaltres hem d’anar més amunt perque segons el mulero (de nom Alcides), les dues ianquis no volen que acampem al mateix lloc. S’ha de ser retardat! En fi, caminem deu minuts més i trobem un lloc millor, al costat d’un petit llac. Només són les 13.30. Ha sigut una jornada curta. Muntem les tendes.

1r campament

La resta del dia la dedico a descansar i a reflexionar. Tot i estar a la muntanya i en contacte amb la natura, el meu estat anímic no és bo. I les vicissituds d’aquest inici de travessa tampoc ajuden. Amb tota la ingenuitat li pregunto al “guia” a quina alçada estem. S’ho inventa. Pel que m’he trobat fins ara, els bolivians són incapaços de dir: “Ho sento, no ho sé” quan els preguntes algo i desconeixen la resposta. Salvant les enormes distàncies, no només físiques sinó també espirituals, en aquest aspecte em recorden als indis. En això i en que està ple de deixalles i brut per tot arreu. Pelechuco està a 3.600 metres, jo calculo que aquí al primer campament devem estar a uns 4.500 m. Sopem a les 18h i abans de les 19h ja som dins les tendes, perquè a fora carda fred. A les 0.30h he de fer una sortida d’emergència. M’enfilo uns metres i darrere una roca deixo un “chapapote” important. Feia estona que tenia l’estómac regirat.

8 de juliol

Sortida 10.25 – Arribada 16.45

El mulero li va dir ahir al “guia” que per avui ens donaria un cavall més potent. “Nasty the Plasty”, els cavalls ja pugen carregats i seguirem amb el que teníem ahir.

Amb les americanes apenes intercanviem dues paraules. No val la pena, són més tontes que fetes d’encàrrec. Continuem pujant fins arribar al coll, a 4.900 metres.

Dalt del coll

No estic notant els efectes de la hipòxia, estic ben aclimatat.

La baixada

Després d’un llarg descens amb aturada inclosa per dinar (entrepans), arribem al poble de Illo Illo. A l’hora de dinar el xurissu torna a fer acte de presència. Els alvocats estan verds i alguns no es poden aprofitar. La Selina li va dir que no menja peix i a la caixa de menjar hi ha llaunes de tonyina i de sardines.

Després de Illo Illo hem de pujar, ara per pista, fins a un altre poble, Piedra Grande.

Aquest tros es fa pesat. Les vedettes acampen aquí, però nosaltres hem de continuar cap amunt i buscar un altre lloc. Una tocada d’ous. El mulero ens ha dit que més amunt es pot acampar, però acabem acampant al costat de la pista, on baixa un rierol. No és un lloc apropiat, perque per la pista passen cotxes i és fàcil que et robin.

Això és el que es veu des del 2n campament

9 de juliol

Sortida 10.05 – Arribada 16.05

Quan estem recollint els trastos i plegant les tendes passen les dues americanes i li pregunten pel camí al nostre “guia”. Ja! A bon sant s’encomanen! Just a l’alçada d’on hem acampat s’ha de deixar la pista i agafar un sender muntanya amunt. El tio els ha dit de seguir per la pista i al cap de deu minuts veiem que tornen. La meva innocent pregunta és: “on collons està el seu guia?”. El mulero és un aprofitat de merda, ell va amb un cavall per davant (el més fort) i els altres quatre els empeny el nostre “guia” per darrera.

El que veiem al davant

I el que deixem enrera

Ens assabentem que al poble on han dormit, uns gossos han estat bordant tota la nit, jua, jua, jua,…

A mida que pugem el paisatge es va fent més i més espectacular.

Començo a sentir la immensitat de les muntanyes que ens envolten.

A la dreta la Selina, pujant pel tram amb més pendent

Per aquesta pista vénen el mulero i el “guia”

A les 12.30 arribem al punt més alt de tota la travessa, el paso Sunchulli, a 5.100 metres.

Al paso Sunchulli, a 5.100m

Una nova vall s’obre davant nostre

El descens és suau. Faig diverses aturades per contemplar la bellesa d’aquest entorn.

El paso Sunchulli ja queda enrera

A baix dinem. Amb la panxa plena hem de fer un flanqueig i pujar fins a un altre coll, a 4.900 metres.

Aquesta baixada és per pista, fins a un poble abandonat.

Darrera, el coll que acabem de baixar

Pugem una mica fins a un llac, però aquest ja està “reservat”. Deu minuts més enllà trobem un altre llac, més petit, al costat del qual acampem.

3r campament

Avui ja estic més animat, gaudint plenament de la travessa.

10 de juliol

Sortida 09.30- Arribada 15.20

De sortida cal fer un flanqueig fins a un coll, situat a 4.800 m.

Aquí ve el “guia”

Vista des del coll

L’inici de la baixada és sostingut fins que arribem a un encreuament.

Els cavalls baixen per un costat, i nosaltres ho fem per “la bajada de las 1.000 curvas”, un pedregal amb força pendent que s’ha de negociar amb calma i sense pressa.

La Selina a la “bajada de las 1.000 curvas”

A baix hi ha una zona per acampar, però no ens quedarem aquí. El que sí fem és una llarga pausa amb la Selina, per esperar els cavalls.

Per aquí han de venir els cavalls

Ara toca pujar, a l’inici fa força pendent, després es suavitza, però segueix pujant i pujant.

La canal central és la “bajada de las 1.000 curvas”

Arribo al coll a les 13.30. Les americanes i el seu guia (ara sí) ja estan aquí. Quan arriben el Félix i la Selina dinem. El temps ha empitjorat, en aquesta espera el cel s’ha ennuvolat i ja no fa sol.

Baixem amb boira, a ritme lent per no atrapar a les americanes.

A la zona prevista d’acampada, Jatunpampa (4.200 m), ja hi ha gent. Perfecte! Aquest cop seran elles les que hauran de buscar un lloc alternatiu.

4t campament

Aquí hi ha una parella de França als quals no els importa que acampem allà. Mentre sopem cauen quatre gotes. Demà tenim previst llevar-nos d’hora, per arribar a temps al poble de Curva i agafar un bus que ens han dit  que surt a les 12h. Tot i haver pagat per anar fins a Charazani, al podrit del mulero no li roten els collons de que anem amb el cavall fins allà. Si a Curva no hi ha bus, haurem de llogar un altre cavall o mula per anar fins a Charazani.

11 de juliol

Sortida 08.25 – Arribada 15.50

Pleguem les tendes mullades i sortim. Hem de baixar fins a l’encreuament de dos rius. Com que el “guia” no coneix el camí, hem fet més volta i hem perdut uns vint minuts.

Des del riu cal pujar una estona, després el camí es fa més planer. Poc a poc anem tornant a la civilització. El paisatge ha canviat i la vegetació també. Arribo al poble de Curva (3.900 m) abans de les 11h.

Arribant al poble de Curva

Poc després arriba el “guia” amb el cavall. A la plaça del poble, uns xavals ens diuen que avui no hi ha bus i demà tampoc. Cagada pastureta. El “guia” pregunta on podem trobar algun mulero que ens porti a Charazani. A menys d’un quilòmetre del poble hi ha un altre poblet, anem fins allà i contractem un mulero. Mentre va a buscar el cavall, dinem. El cavall que hem fet servir fins avui el deixarem aquí, i ja s’espavilarà l’Alcides a trobar-lo. Que el donin pel cul! Sortim del poble de Lagunillas a les 12.50. Tenim quatre hores de marxa. Al principi hi ha un fort descens, fins al riu.

Després una pujada fins a una ermita, des d’on ja es veu el poble de Charazani, punt final de la travessa.

Ja veiem Charazani

Hem de tornar a baixar fins a un altre riu i remontar la darrera pujada fins al poble.

Quasi ho tenim

Arribem a les 15.50, hem trigat tres hores exactes.

Hem arribat a Charazani!

Aquest cavall era molt millor que l’altre. El Félix havia acordat amb el nou mulero (un senyor gran) que el preu eren 70 bolivianos. Ara aquest li diu que són 70 pel cavall i 70 més per ell. Al final li acaba donant 90 bolivianos, i li diu que no té més pasta perquè ha de pagar els bitllets de tornada a La Paz. Al poble preguntem quan hi ha bus. Ens diuen que a la sortida del poble, entre les 20 i les 22 hores passen busos que vénen d’Apolo i van a La Paz. Una altra opció és quedar-se aquí i marxar demà. Però el bus que surt demà a les 14h ja va ple. El “guia” diu que ell se les pira avui perquè demà ha d’estar a La Paz per comprar menjar perque el dimecres se’n va a fer la travessa del Condoriri amb una altra agència. Ens diu que treballa per vàries agències, i que en aquesta travessa amb nosaltres el xurissu només li paga 100 bolivianos/dia. Ell volia negociar 20 dòlars/dia (140 bolivianos), i encarregar-se ell mateix de comprar el menjar, però tot van ser presses (el dia abans de marxar, ell tornava per la tarda del Condoriri) i el xurissu el va apretar i empènyer per venir a Apolobamba. Com que l’hora de pas del bus és tan incerta, anem cap al carrer on passa i esperem allà. Ja hi ha quatre persones esperant. La teoria dels bolivians és que al ser dilluns, és poc probable que vagin plens i hi haurà lloc per seure. Les 18h, les 19h, les 20h, les 21h, les 22h. Seguim esperant. A les 22.15h arriben tres busos, un darrere l’altre. Van tots plens. En un d’ells trobem lloc al passadís. Posem les motxilles a terra i seiem al damunt. El viatge és una pallissa. El “guia” baixa una hora i mitja abans d’arribar a La Paz. Quedem amb ell per trobar-nos demà a les 16h i anar a parlar amb el xurissu.

12 de juliol

A les sis del matí arribem a La Paz. Esperem a un taxi dels que porten número de telèfon a dalt. No en passa cap d’aquests, només dels altres que porten una enganxina que diu “Taxi”, però aquests millor no agafar-los perque n’hi ha que són “truchos” (falsos). Caminem fins arribar a un carrer conegut, i gairebé a l’alçada de l’agència del xurissu en passa un, que aturem. Arribo al meu hostal, “El Carretero” que són més de dos quarts de set. Per sort hi ha lloc. Em fico directament al llit, ja em dutxaré al migdia.

A les 16h ens trobem ams la Selina al lloc indicat. El “guia” no apareix. Esperem. El tio arriba a les 16.45 i ens diu que no ha portat el sac amb les tendes, màrfegues, etc… i que no ve a l’agència perque no vol que el xurissu li foti la bronca. Nosaltres hi anem. Està tancat! Quedem per trobar-nos demà al matí.

13 de juliol

Quan arribem a l’agència està obert. Comencem a parlar amb el xurissu i ens diu que ara no ens pot atendre, el tio comença a cridar i a despotricar; ja estava avisat de les nostres intencions. El que va passar és que ahir, el “guia” va anar a parlar amb ell abans de trobar-se amb nosaltres, amb lo qual ha demostrat que a part de ser un pobre desgraciat, és un mentider, un trilero i un llepaculs (en castellà un “lametraserillos”). El xurissu no ens deixa parlar i a més diu que el “guia” va venir plorant i dient que l’havíem tractat malament i l’havíem escridassat. Decidim anar a la policia turística. Allà ens diuen que tornem a l’agència, que ja hi han enviat un policia. Quan arribem no hi ha cap policia. Esperem al carrer, en una cantonada. Des d’allà veiem que el “guia” surt corrents de l’agència carrer avall. Però si ens va dir que avui marxava al trek del Condoriri?!?!?! Esperem una estona, no apareix cap policia i tornem a l’agència. El xurissu està ara més calmat, i ens comença a parlar del que li han costat les mules, el guia, etc  (s’inventa el preu, inflat) i el poc benefici que ell ha tingut. Diu que jo vaig pagar 1.960 bolivianos. Aquest és el preu que em va dir quan em vaig anar a informar, però quan va fer el rebut es va equivocar i va escriure 1.690 Bol, i jo callat com un puta. I això és el que vaig pagar, 1.690 bolivianos. Com diria un dels meus companys de feina a la Vall Fosca, el Pere Lleal, aquest tio va rebre una sessió de fist fucking i no se n’ha enterat, jua, jua, jua,… La nostra queixa no és del preu, sinó que el que vam pagar no es correspon amb el que hem rebut. El xurissu es comença a posar nerviós i veient que no hi ha res a fer fotem el camp. El que sí farem a partir d’ara és una campanya de publicitat contra aquest imbècil i la seva agència, deixant fulletons als hostels de La Paz i escrivint comentaris negatius als fòrums d’internet. Si aneu a La Paz i voleu fer trekkings i/o ascensions, NO ho feu a través de l’agència Adolfo Andino. Encara que el preu pugui ser més econòmic que en altres agències, el servei que ofereix és una merda, i val la pena pagar una mica més en una altra agència. Tot i aquesta part negativa, estic content d’haver fet aquesta travessa. El millor van ser els dies tercer i quart, on l’espectacularitat dels paisatges i les bones sensacions em van fer recuperar el somriure.

Anuncis

Responses

  1. […] El text explica la mala experiència amb l’agència amb la que vaig fer el trekking per la Cordillera Apolobamba. No vull que a altres viatgers/turistes els passi el mateix que em va passar a mi, i de passada li […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: