Enviat per: nizzamudin | 02/07/2011

Salar d’Uyuni (4 days tour)

15 de juny

Arribem a les 08.30 a l’oficina de l’agència La Torre Tours. Al davant hi ha tres o quatre jeeps carregats. Dins de l’oficina ja hi ha uns quants turistes amb les seves motxilles. Al nostre jeep hi anirem quatre; el Rubén, dues noies de Suïssa i jo. A més, el xofer (Henry) i la cuinera (Fortunata). Ajudem al Henry a carregar les motxilles a la baca. Quan esta tot apunt, marxem.

Les Swiss girls són del kanton Zürich, una d’elles es defensa en castellà. Són molt joves, tenen 22 anys.

Als seients posteriors no hi ha prou espai per posar les cames. Farem torns per anar-nos canviant.

Al sortir del poble de Tupiza agafem una pista de terra i comencem a pujar. La primera aturada és a “El Sillar”, unes formacions rocoses degudes a l’erosió.

A la dreta, El Sillar

En una immensa planúria coneguda com a Awanapampa ens aturem, hi ha moltes llames campant al seu aire. A la que t’acostes una mica per fer la foto fugen. Pitjor són les vicunyes i els nyandús, només passar amb el cotxe ja carden el camp, has de fer la foto des del cotxe i en marxa, o tenir un zoom potent a la camera.

El paisatge és molt àrid. En una raconada on hi ha les restes d’edificacions ens aturem per dinar. El dinar del primer dia ja ve fet, i no són entrepans.

Aturada havent dinat

Això és el que veiem

A mitja tarda ens aturem a un poble fantasma, per estirar les cames. Allà podem veure una especie de conills que es mouen botant i tenen una cua similar a un esquirol, són les vizcachas.

Poble fantasma

Vizcacha

El punt més alt de la jornada d’avui és a 4.855 m. No he notat els efectes de l’alçada, però porto una bossa de fulles de coca i el catalitzador. Pel matí i per la tarda he mastegat, m’agrada els efectes que provoca, quan comences a salivar, passes la “bola” d’una galta a l’altra, i se t’adorm la boca.

A 4.855 m

De nit ens aturem a l’entrada de la Reserva Nacional Eduardo Avaroa, hem de registrar-nos i passar per caixa, 150 bolivianos. La primera nit la passarem a un poblet situat al mig del no res, Quetena Chico, a 4.100 m. És el poble del Henry, el nostre driver. Un cop allotjats el Henry ens deixa i se’n va a visitar a la familia. L’allotjament és molt bàsic. Tot i que els llits tenen mantes, l’habitació és com una nevera, dormim amb els sacs dins del llit.

16 de juny

Dins el sac s’esta bé, però sortir és una epopeia. La clau és vestir-se ràpidament per agafar el menys fred possible. L’esmorzar és a les 07.30, sortirem a les 08.00.

Laguna Hedionda

A la laguna Kollpa s’extreu bòrax, un compost important del bor. S’utilitza en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. Al llarg del dia ens creuem amb camions cisterna procedents de Xile que porten àcid sulfúric, que serveix per refinar el bòrax i convertir-lo en àcid bòric, que es fa servir com a abono (segons el Henry).

Laguna Kollpa

Camí de la laguna Verde ens aturem al desierto Dalí, en honor al pintor de Figueres, que té un quadre molt semblant al que es veu, muntanyes de colors surrealistes.

Desierto Dalí

Més desierto Dalí

L’aturada a la laguna Verde (4.350 m) és decepcionant; la veiem des de dalt i des de lluny, el cotxe no s’apropa més. Al fons es veu el volcà Licancabur, però esta núvol i la imatge no és espectacular.

Laguna Verde i volcán Licancabur

Molt millors eren les vistes d’aquest mateix volcà des de l’àrea al voltant de San Pedro de Atacama (vegeu link). Tornem enrera, passem altre cop pel desierto Dalí i ens aturem a Polques, on hi ha una piscina amb aigües termals. Mentre ens banyem la Fortunata ens prepara el dinar. A la piscina hi ha força gent, de tots els jeeps que estan fent el tour i s’han aturat aquí. Dins de l’aigua s’hi esta molt bé, el problema és al sortir. Per sort fa sol, però també hi ha ràfegues de vent, brrrrrrrrrrrrrr.

Vista des de Polques

Havent dinat la primera aturada és a Sol de Mañana, estem a gairebé 5.000 m. Aquí hi ha fumaroles i guèisers. Hi ha tolls de diferents colors i el líquid va fent xup-xup.

Acabem el dia a la laguna Colorada; el color vermellós és degut a una alga. Aquí conviuen tres tipus diferents de flamencs; el flamenc andí, el flamenc xile i el flamenc James. Es veuen des de lluny, no estan a la vora de l’aigua i és difícil fer-los una bona foto.

Laguna Colorada (4.278 m)

Flamencs a la laguna Colorada

Aquí fa fred, i més fred fa encara a Wayllajara, la petita localitat situada prop de la laguna on passarem la segona nit. Alçada: 4.250 m. Al menjador no hi ha estufa i sopem amb les mantes a la falda. Per dormir, la senyora Fortunata (la cuinera) ens ha preparat ampolles amb aigua calenta per ficar dins del llit. Aquest invent, molt antic, és collonut. Jo no l’havia provat mai……. i funciona!

17 de juny

El amigo Henry ens va dir ahir que el pla d’avui era llevar-se a les 06.30, esmorzar a les 07.00 i sortir a les 07.30. El tio ens ha vingut a despertar a les sis. La raó és que hem de travessar un desert on és possible que hi hagi una tempesta de sorra a mig matí, i quan més d’hora el travessem, millor.

Fem una primera aturada a una formació coneguda com a “Árbol de piedra”, al desert de Siloli.

Árbol de piedra

Quan fa estona que travesem el desert al fons es veu una muntanya amb molt colors, és la Montaña de los 7 colores.

Montaña de los 7 colores

Abans de dinar anem passant per les lagunas altiplánicas: laguna Honda, laguna Hedionda (4.125 m), laguna Cañapa.

A la laguna Honda

Laguna Hedionda

Laguna Cañapa

Per dinar ens aturem en una zona de lava petrificada, procedent del volcán Ollague.

Preparant el dinar

Al fons el volcán Ollagüe

Al poble de San Juan fem una aturada d’uns 15′, per estirar les cames. És el més semblant a un poble que hem vist en tres dies. La darrera nit la passarem en un hotel de sal a Chuvica. Els maons dels murs estan fets de sal, i el terra és de sal. És el millor dels tres allotjaments. Aqui hi ha dutxa d’aigua calenta. El Henry, que és un murri, s’ha afanyat a arribar el primer, i nosaltres quatre som els primers en dutxar-nos. Després es forma una cua bestial de tota la penya que va arribant amb els jeeps. Abans de sopar anem a fer un tomb pel que ja és el salar d’Uyuni.

L’últim sopar és especial, tenim una ampolla de vi. A l’hora dels postres demanem al Henry i a la Fortunata que seguin amb nosaltres. El conductor és tot un personatge; tocava la guitarra en un grup de música anomenat “Los plagas”, fins que la mort d’un dels components (li va explotar la bufeta) va dissoldre el grup. Ell té una sastreria però des de fa uns anys es dedica al turisme. De vegades destil·la una ironia que és canela fina. La cuinera és molt reservada, gairebé no parla.

18 de juny

La visita estrella d’avui (i potser de tot el tour) és el salar d’Uyuni. Sortim de nit.

El sol està a punt de sortir

Hexàgons de sal

Quan fa poc que el sol ha sortit arribem a l’illa Inca Huasi (casa de l’inca). Caminem envoltats de cactus fins al cim del turó. En una direcció, al fons, es veu el volcán Tunupa.

La bandera del Estado Plurinacional de Bolívia oneja a l’illa Inca Huasi

Des del cim de l’illa Inca Huasi

Volcán Tunupa (5.435 m)

Quan baixem del turó tenim l’esmorzar preparat. Fa fred i un te calent entra de meravella. Sortint de l’illa i al cap d’una estona el Henry s’atura al costat d’uns forats. S’ajup, posa la ma dins i treu cristalls de sal.

Cristalls de sal amb presència de liti

Més endavant ens aturem. Al voltant és tot blanc, tot sal.

Aquí fem una llarga aturada per fer fotos artístiques i curioses, i també videos (que no puc penjar aquí, jaaaaal!), amb la inestimable ajuda del Henry, i també de la cuinera.

Abans d’arribar a Colchani passem per les montañitas de sal, que carreguen manualment en camions.

Dinem al poble de Colchani, que té un carrer amb paradetes de roba, artesania, etc…

Uyuni és el punt final del tour. Abans d’acomiadar-nos, l’última visita és al cementiri de trens d’Uyuni. Allà m’hi entretinc pujant a les velles locomotores i observant tota la ferralla. Sempre m’han agradat els trens.

Tornem al poble i ara si ens acomiadem del xofer i la cuinera. Ells tornen a Tupiza. Alguns de vosaltres no us ho creureu, però vaig proposar als meus companys de tour de donar-los una propina al senyor Henry i la senyora Fortunata, els dos s’han portat molt bé amb nosaltres. El xofer; molt responsable, molt bon conductor, coneix molt bé els camins, i s’ha preocupat que no ens faltés de res. I què dir de la cuinera. El menjar ha sigut excel·lent.

El tour se m’ha fet curt, quatre dies és un temps limitat per poder gaudir de tot el que hem vist, jo m’hagués quedat més en algun dels llocs, simplement contemplant el paisatge o fent alguna caminada. Però ja se sap, en un viatge organitzat el que no sobra mai és temps. El salar d’Uyuni pròpiament dit és un indret especial, sembla que estiguis en un dels pols.


Responses

  1. […] tour : Salar de Uyuni […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: