Enviat per: nizzamudin | 05/06/2011

Sucre

30 de maig

Passen deu minuts de les set del matí quan arribem a Sucre. Abans d’entrar hem passat per un lloc elevat des d’on es veu la ciutat. La primera impressió, des de l’interior del bus, és bona. El viatge ha sigut dur pel mal estat de la carretera. I a l’anar assegut a la part del darrere (avantpenúltima fila) els sotracs es noten més. Al meu costat viatjava un home d’uns 50 anys, de La Paz. És metge i ara viu a Santa Cruz. M’explica que un dels seus germans, també metge, va estudiar a Barcelona amb una beca.

Sucre és la capital constitucional i històrica de Bolívia. Està situada a 2.750 metres sobre el nivell del mar. Va ser el bressol del primer crit llibertari d’Amèrica el 25 de maig del 1809. Si els habitants de Santa Cruz són els “cruceños”, els de Sucre són els “sucreños”. Aquesta magnífica ciutat colonial és patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO des del 1991.

L’alberg que he triat està a menys de cinc minuts caminant des de la terminal de bus. Són les 07.30 quan em fico al llit per recuperar-me i descansar. A dos quarts d’onze un xaval que està al mateix dormitori em veu mig despert i em comença a fer preguntes. Evidentment només pot ser de cert “país”. I ho escric entre cometes perquè és un dels grans fraus i segurament la més gran mentida de la història recent de la humanitat. El tio s’intenta fer el graciós però és més aviat patètic. Abans del migdia em dutxo per reactivar-me i surto cap al centre. Hi ha uns quinze minuts caminant carrer avall. Passo pel Mercado Central que a aquesta hora està animat, com tot el centre. Busco un lloc per dinar, un restaurant vegetarià recomanat per la guia de l’editorial Lonely Planet. Un entrant, primer plat, segon plat, postre i beguda per 12 bolivianos (menys d’1,5 €). Aquests preus ja em comencen a agradar bastant més que tot el que he trobat fins ara. Tothom (els viatgers que m’he creuat) em deia que Bolívia era tan i tan barat. Fa quatre dies que vaig entrar i és el primer cop que trobo un preu que corrobora bé el que deien. A veure si continuem per aquest camí.

La tornada, carrer amunt, fins a l’alberg es fa llarga. Necessito una migdiada.

Per la tarda torno al centre, a passejar i a comprar menjar. Sucre és molt més interessant i autèntic que Santa Cruz. No només en quan a l’arquitectura i l’entorn (ple de muntanyes) sinó també perque es veuen molts més indígenes; homes, dones, senyors, senyores, i nens, que són els que fan més gràcia quan treuen el caparró del sac de roba de colors vistosos amb el que les seves mares els porten penjats de l’esquena.

31 maig

Dedico el dia a explorar la ciutat més detalladament i a informar-me de què es pot veure i fer a la ciutat mateix i als voltants. Pregunto a vàries agències que organitzen trekkings a la Cordillera de los Frailes.

Parada de fruita al Mercado Central

Catedral metropolitana de Sucre

Al migdia pujo fins al mirador de La Recoleta, amb unes bones vistes de la ciutat. Darrere hi ha una plaça i un convent.

Sucre des del mirador de La Recoleta

Plaça i convent de La Recoleta. A la dreta el cerro Churuquella

Pujaré al cerro Churuquella per tenir unes vistes encara millors. Darrera les últimes cases surten unes escales. És un Viacrucis. Vaig pujant a poc a poc, a ritme lent però continuat. Tinc una mica de mal de cap. No crec que sigui per efectes de l’alçada, Sucre està a 2.750 m, mai abans havian tingut problemes a aquesta alçada. Els trams d’escales no s’acaben mai. No sé si és perquè la meva forma física  és lamentable, però em sento terriblement cansat.

He de tirar de dièsel i de psicologia per arribar. Sort que a dalt del cerro, Déu m’espera amb els braços oberts.

He quedat redimit de tots els meus pecats i he complert amb la meva penitència. Les vistes, però, no són millors perquè hi ha arbres que “tapen” la ciutat.

La baixada és menys feixuga. Dino en un cafè que hi ha sota el mirador. M’he de recuperar. Havent dinat, la caminada fins a l’alberg es fa eterna.

Em sento molt cansat. No m’ho puc creure.

Torno per una ruta alternativa i en una petita plaça hi ha una font dedicada a la sociedad de Ingenieros de Bolívia.

Font de la Sociedad de Ingenieros de Bolívia (*)

La Nicky, un anglesa que he conegut al hostel esmorzant, m’ha passat un prospecte d’una agència que organitza trekkings. A la tarda passo per allà. N’hi ha un de dos dies que surt el dissabte i un de tres que surt demà passat. Els preus són millors que els de les altres agències on he preguntat, i a més aquesta agència col·labora en projectes de desenvolupament en alguns dels poblets per on passen els trekkings.

1 de juny

He dormit millor que la nit anterior i estic més recuperat. Al matí vaig fins al Parque Cretácico, situat a cinc quilòmetres al nord del centre de Sucre. Està al costat de la fàbrica de ciment més gran de Bolívia. Precisament els treballadors d’aquesta fàbrica van descobrir fa uns anys petjades de dinosaures. Cal Orcko és el jaciment de petjades fossilitzades més gran del món. La visita és guiada, primer hi ha la projecció d’un video i després una passejada pel parc, on hi ha representades les figures de diferents dinosaures, algunes d’elles espectaculars per les dimensions.

Carnotaurí

Ceratopsi

Titanosaure

Tiranosaure

Des d’un mirador es veu un mur on hi ha les petjades. Té 70 graus d’inclinació, amb una alçada de fins a 80 metres i més d’un quilòmetre de llarg.

La ciutat de Sucre des del Parque Cretácico

Abans la visita es feia caminant molt més aprop del mur però fa uns mesos hi va haver unes esllavissades que van fer desaparèixer algunes de les petjades i la zona va quedar tancada per motius de seguretat.

Abans de dinar passo per l’agència per confirmar que demà aniré amb ells a fer el trekking de tres dies. Em diuen que som un grup de cinc persones amb dos guies i un guia voluntari acompanyant.

Torno al restaurant vegetarià.

De camí cap al convent de Sant Felip Neri (reconvertit en escola) i que només obre a la tarda, parlo pel carrer amb un senyor. Coneix alguns escriptors espanyols, com Miguel Delibes, Torrente Ballester i Paco Umbral. No li agrada l’Antonio Gala; “es un boludo”, diu.

Les vistes des del terrat del convent són boniques i el que les fa especials són les darreres llums del dia.

(*) Foto dedicada als meus ex-companys d’Egi (Enginyeria i Gestió d’Infraestructures)

Advertisements

Responses

  1. […] ciutat : Sucre […]

  2. Així que de Jurassic Park eh! jajaj
    Jo vaig conèixer una noia que era de Sucre, i em sembla recordar (contrastat pel que he llegit) que em va dir que era la ciutat més autèntica en el sentit que era on hi havia més bolivians indígenes… però igual m’equivoco! El que és cert és que Sucre és la capital, i en canvi tothom té tendència a pensar que és La Paz…
    Un país que m’interessa especialment, la veritat. I pel que veig a les fotografies, sembla bastant bonic (com a mínim la ciutat de Sucre). Una abraçada Lexis!!

    Little


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: