Enviat per: nizzamudin | 30/05/2011

Samaipata

28 de maig

Amb un xaval belga de l’alberg (el vaig conèixer al hostel d’Asunción) anirem a Samaipata. Caminem fins a una cruïlla on surten els taxis compartits. Hi ha un japonès que ja s’espera i poc després arriba una parella de francesos. Som cinc i el conductor diu que anem dos al davant. Li dic que ni parlar-ne, el viatge és de dues hores i mitja. N’esperem un altre. La noia francesa accedeix a anar al maleter. Bé, és la seva decisió. Hi ha trams de carretera en mal estat i a les zones urbanes i semiurbanes està ple de bandes rugoses per disminuir la velocitat.

El japonès treballa de voluntari donant classes de karate (diu que és cinturó negre 1r dan) i de música. Porta una guitarra. El tio comença a captar la diferència d’accent entre l’espanyol de Bolívia i el meu castellà. Em pregunta per les dones espanyoles i naturalment acabem parlant del tema. Ell està separat i té un fill. La seva nòvia actual és japonesa i viu a Sucre. Aquest cap de setmana es trobaran a Samaipata. El pájaru demostra ser un cachondo mental. Hem rigut una bona estona. No reproduiré aquí una de les frases que va dir, perque seria, com dir-ho,… LLEIG! El tio és un descantillat.

Des del poble hi ha nou quilòmetres (muntanya amunt) fins al Fuerte de Samaipata, un complex cerimonial i administratiu que data del període prehispànic. Està considerat el prototip d’arquitectura i art rupestre de més impacte del continent.

El taxista ens esperarà aquí perque fem el circuit i després ens tornarà al poble. L’entrada són 50 bolivianos (uns cinc euros).

El paisatge que s’observa des dels miradors és molt verd.

La part més interessant és la roca esculpida, situada al sector cerimonial. Hi ha esculpides varietats d’animals i formes geomètriques, fornícules, canals, recipients,… Es parla d’un ús hidràulic, de culte als animals que eren sagrats i simbolitzen deïtats, de ritus purificadors i de fertilitat, i d’un possible calendari astronòmic que expressava la visió còsmica de la gent que el va realitzar.

La roca esculpida des d’un mirador

Quan anem a l’altre sector veiem un grup de vigilants del fort que juguen a un joc que es diu “Rayuela”. Es tracta de llençar una moneda i ficar-la en un forat que és del mateix diàmetre que la moneda.

El sector administratiu el formen una sèrie d’estructures arquitectòniques que corresponen a diferents períodes d’assentaments culturals.

Per sortir passem per l’altre costat de la roca esculpida.

Templo de las cinco hornacinas

Quan acabem la visita tornem al poble i dinem. A les 15.30 tornem amb el mateix taxi a Santa Cruz. El viatge es fa pesat. Crec que ha sigut massa viatge pel que hem vist allà.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: