Enviat per: nizzamudin | 24/05/2011

Filadelfia

23 de maig

A l’hotel em trobo el Kevin, el xaval que està viatjant amb bicicleta que vaig conèixer a Asunción i vaig trobar després a Concepción. Ell va arribar aquí ahir a la tarda.

Al davant de l’hotel hi ha una oficina de turisme. Vaig cap allà i per poc que la trobo tancada. Com que m’ho he pres amb calma aquest matí, encara no recuperat del dantesc viatge d’ahir a la nit, he sortit de l’hotel a les 10.45  i l’oficina tanca a les 11h. Aconsegueixo un plànol del poble i pregunto quines opcions hi ha per anar a veure les lagunas del Chaco Central. Fins allà només s’hi pot arribar per pistes de terra i amb transport privat. I no estan a prop, amb la qual cosa només en transport ja es dispara el preu una barbaritat.

El Chaco és una immensa plana que ocupa més del 60% del territori paraguaià i només hi viu el 3% de la població. És una de les regions més inhòspites del continent i s’extén fins a Argentina i Bolívia. Els assentaments humans més importants són les colònies menonites; les tres principals són Loma Plata, Filadelfia i Neuland.

M’he d’informar de quina combinació hi ha per anar a Bolívia. En una agència de turisme em diuen que els busos que van d’Asunción a Santa Cruz (Bolívia) passen per Mariscal Estigarribia (on hi ha l’oficina de duanes) entre les dues i les tres de la matinada. He d’agafar primer un bus de Fialdelfia (a les 20.00) fins a M. Estigarribia (són 90 quilòmetres), i allà obtenir el segell de sortida del Paraguai, i esperar el bus que ve d’Asunción. Des d’aquí fins a la frontera amb Bolívia hi ha més de 200 quilòmetres, això dóna una idea de lo inhòspit que és El Chaco.

Abans de les cinc vaig a fer la reserva per demà del bus fins a Santa Cruz i em diuen que com que hi ha més de deu persones que han comprat aquest mateix bitllet, el bus entrarà a Filadelfia a recollir-nos. És una bona notícia! M’estalvio el primer bus fins a M. Estigarribia, i a més no m’hauré d’esperar allà a altes hores de la matinada per a un temps indeterminat.

Mentre sopem el Kevin em facilita informació sobre Bolívia i em dóna un contacte a La Paz. Ell surt demà al matí i farà la mateixa ruta que jo, travessant El Chaco, però amb un parell de rodes.

Mit Kevin

24 de maig

Torno a l’oficina de turisme. La senyora que n’està al càrrec m’ensenya una presentació de powerpoint amb la història de la colònia Fernheim (capital Filadelfia) i com estan organitzats.

Els menonites van fugir d’Alemanya (privats de la llibetat per a practicar la seva religió) cap a Prússia i després cap a Rússia. Amb els comunistes al poder i l’obligació de fer el servei militar, van sol.licitar un permís per abandonar el país. Només una tercera part el va obtenir i d’aquests, uns quants van marxar al Canadà, uns altres al Brasil i uns tercers al Chaco, on van arribar l’any 1930. Aquests no només es van enfrontar a les dures condicions climatològiques i a l’aridesa del Chaco sinó que ben aviat (1932) va esclatar la guerra del Chaco entre Bolívia (que reclamava una part de la regió) i el Paraguai. 3 anys després i sense haver arribat a cap acord es va firmar l’alto al foc, sense vencedors ni vençuts, però amb uns quants milers de morts.

A les colònies es parla un dialecte de l’alemany, el plattdeutsch. Hi ha una coopeativa que és el motor econòmic i social de la colònia. Tenen un supermercat i una ferreteria molt ben assortits. El 90% dels ingressos primaris vénen de la ramaderia, el 7% de la llet i els làctics i només un 3% de l’agricultura. S’exporta principalment el maní i el sèsam.

Els menonites professen una religió protestant amb unes particularitats. No bategen als infants fins que no són adults o gairebé, no entenen les jerarquies dels sants; per ells totes les persones de la seva religió són sants, el seu déu és Jesucrist, però a les creus de les seves esglésies no surt mai crucificat, hi ha només la creu. Són pacifistes i estan exempts de fer el servei militar. No tenen prohibit casar-se amb algú que no sigui de la seva religió o aconfessional, però no és lo habitual. Ells han fomentat la integració de la població indígena del Chaco i de gent d’altres procedències a formar part de les colònies. Tot el que han fet té mèrit, en una regió desolada com aquesta. Però en el fons no deixa de ser una secta (*). Això últim, “dicho sin acritud”.

Al museo de la colonia (Heimatmuseum) hi ha exposats objectes de la guerra del Chaco, entre ells una carta d’un tinent bolivià entregada a uns colons. Llegiu-la perque no té pèrdua:

Un dels arbres característics del Chaco és conegut com a “palo borracho” (chorisia insignis). L’abombament de la part central del tronc li serveix per emmagatzemar aigua en èpoques de sequera. Durant la guerra del Chaco els buidaven per dins i s-hi amagaven franctiradors.

Palo borracho

Ha arribat el moment de deixar aquest país, el gran oblidat de Sudamèrica al meu entendre. Com deia recentment, aquí tot va a poc a poc, sense pressa, és fàcil contagiar-se d’aquest ritme. Els paraguaians són tranquils, en general amables i de vegades es sorprenen de veure turistes/viatgers. Aquí ja no passo desapercebut com quan estava a Argentina o Xile.

El viatge fins a Santa Cruz s’estima en 20 hores. La ruta Trans-Chaco està asfaltada (des de fa pocs anys) fins a la frontera, però en territori bolivià torna a haver-hi pista de terra. Quan estigui recuperat del viatge ja us explicaré les primeres impressions del proper país; Bolívia.

(*) Pels interessats en sectes no deixeu de llegir el llibre “El poder de las sectas”, de Pepe Rodríguez.

Advertisements

Responses

  1. Home, com no comentar amb les coses tan interessants que narres… i no t’estic fent la pilota eh! Perquè ho comprovis, et diré que ja et toca tallar-te les grenyes! jajaj

    Vas cap a un bon país, vaig conèixer una noia boliviana que em va estar explicant la diferència entre regions / ètnies / grups socials o com se li digui que hi ha dins el propi país… i realment és molt interessant, en un territori petit hi ha força diferències (com a tot arreu, esclar).

    Dóna records a l’Evo, un dels pocs que té collons de quedar-se el que és seu i no sotmetre’s a occident: el petroli és dels bolivians, no de Repsol!!

    • Per aixo que acabes de dir de les grenyes, apunta un parell de cleques més a la llista, que quan torni et donaré amb tot el carinyu…


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: