Enviat per: nizzamudin | 18/05/2011

Asunción

14 de maig

La Encarnacena és el nom de la companyia de busos amb la que viatjaré a la capital del país, Asunción. Quan sortim d’Encarnación, a dos quarts de vuit del matí sembla que sigui gairebé de nit perque el cel està tapadíssim, de color molt gris i amb sèria amenaça de pluja. Sis hores després i a 365 quilòmetres de distància al nordoest, hi ha alguns núvols però brilla el sol a Asunción. Des de la terminal agafo un bus urbà fins al centre. Va bastant ple i el conductor va accelerant i frenant contínuament. M’he d’agafar amb les dues mans per no menjar-me algun vidre i sortir volant per la finestra. Li demano a un senyor que m’avisi quan arribem a la plaza Uruguaya, aquest és el punt de referència per arribar a l’alberg. Quan baixo començo a parlar amb un noi que també anava al bus. Ell m’acompanya un tros.

Tinc llit en un dormitori de 16 places, és una habitació gran però està bastant desordenada. La senyora de recepció (que em sembla és la mestressa) em dóna un mapa i li demano que m’indiqui on puc trobar un caixer, un supermercat, algún lloc on es mengi bé i l’oficina d’informació i turisme. La ciutat i tot el país estan de celebració del Bicentenario, hi ha molta gent pels carrers i molta policia.

Al pati de l’alberg parlo amb un valencià que porta quatre mesos de viatge. Tenim punts de vista diferents sobre viatjar, i això no és dolent. El xaval no sap, i sembla que no vol admetre, que la carretera austral (que va fer construir el Pinochet a la dècada dels 80) comença al sud de Puerto Montt i va fins a Villa O’Higgins. Ell diu que arriba només fins a l’alçada de Chile Chico (que és fins on ell va arribar). Li dic que s’ho miri bé a la guia que porta (que és la mateixa que estic fent servir jo des de que vaig entrar al Paraguai), que allà ho diu ben clar. A més, li dic convençut perque a part de que ja ho sabia de fa temps, fa només un parell de dies vaig estar llegint la part de la guia que ho explica. El tio agafa la guia i comença a mirar, però no diu res i es fa el longuis. Què passa? Que quan arribis a casa no podràs marcar paquet dient que has fet tota la carretera austral a dit? Apa, que et donguin per l’ullet! Per sort ha arribat més gent i parlo amb dos francesos.

15 de maig

Avui és exactament el dia que es compleixen dos-cents anys de la independència del Paraguai. Estic al rovell de l’ou. Després d’esmorzar surto a donar un tomb per familiaritzar-me amb el barri (centro) on estic allotjat.

Al davant de la plaza Uruguaya hi ha l’antiga estació de ferrocarril, que està en desús i ara hi ha una fira de turisme amb stands de varios països sudamericans, europeus  i asiàtics.

Antiga estació de tren

A la Plaza de los Héroes s’aixeca el Panteón de los Héroes, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Una guàrdia militar custodia les restes de diverses figures clau de les guerres del Paraguai.

Panteón de los Héroes

Passo per l’oficina de turisme i continuo cap a la casa de la Independencia, que és el lloc on Paraguai es va convertir en el primer país del continent en declarar la seva independència l’any 1811.

Dins hi ha un museu i a aquesta hora està a rebentar. Continuo en direcció al riu i passo per la plaza Constitución.

Monument a la Plaza Constitución

Al nord de la plaça hi ha l’edifici rosa del Cabildo, antiga seu del govern convertit avui en el Museo del Congreso Nacional. Al davant de l’edifici estan instal·lant un escenari perquè avui i demà hi haurà sarau. Just darrera de l’edifici hi ha un barri marginal que s’extén fins al riu. La senyora de l’alberg em va dir que millor no entrar-hi perquè és xungu. És xocant veure la plaça i el Cabildo i com només uns metres més enllà hi ha gent vivint en condicions precàries.

Que també aprofiten l’ocasió per queixar-se.

Baixo per un carrer i arribo a la platja per veure bé la bahía de Asunción. Em fa pensar en “El niño de la bahía”; Moisés García Fernández “Arteaga”. En el seu cas era referit a la badia de Cadis. Recordo que em treia de polleguera veure’l jugar per la banda esquerra, perquè tenia orxata a les venes en lloc de sang.

Bahía de Asunción

Vorejo la platja per anar al port.

Port d’Asunción

Badia i port d’Asunción

Al port hi ha atracats vaixells de guerra argentins i brasileiros, a algún dels quals s’hi pot pujar.

Tornant cap a l’alberg passo per davant del Palacio de Gobierno. Aquí és on té l’oficina el president de la república, però no hi viu.

Palacio de Gobierno

A recepció parlo amb un nord-americà de Los Angeles. És fan d’uns Lakers que estan en hores baixes. Ell se’n va demà cap a Iguazú per tres dies i torna a Asunción. L’Alan ha estat als Sanfermines i li encanta Barcelona. La conversa és curta però en aquesta estona hem rigut bastant. Té un sentit de l’humor molt agut.

La zona comuna de l’alberg està animada al vespre. Hi ha un grup d’australians que parlen força alt. Em costa entendre el que diuen.

Sopant al hostel conec una noia holandesa. Quedem per anar després a veure un espectacle de llum i so que fan a la plaza Constitución. La plaça i els carrers adjacents estan a vessar. Darrera els arcs de l’edifici del Cabildo hi ha una pantalla gegant que és on es projecten les imatges, que es veuen a través dels arcs. Quan s’acaba comencen els focs artificials que duren uns cinc minuts. Tornem a l’alberg a fer una petita pausa i amb un altre holandès i un suís tornem a la plaça on ara comença un festival de rock. Entre el públic es passegen tios amb petites neveres cridant: leche! leche! El que vénen no és llet sinó cervesa. A qui se li acudiria beure llet en un concert de rock????

16 de maig

Esmorzo amb calma per posar-me en moviment a poc a poc. Passo pel Centre Català d’Asunción, que queda molt a prop de l’alberg. Torna a estar tancat (ja vaig anar-hi ahir al vespre). Llàstima! Volia fer una visita i donar-los a conèixer l’associació 27+CAT, ja legalment reconeguda.

Centre Català d’Asunción

Amb el bus nº 23 arribo fins a la base del cerro Lambaré.

El cerro Lambaré des d’abaix

Hi ha una carretera asfaltada que porta fins a dalt, on hi ha una zona d’aparcament. Quan arribo quedo una mica decebut ja que les vistes de la ciutat no són bones perque queda molt lluny. Només a l’horitzó es veuen els edificis més alts d’Asunción.

Al centre del turó s’aixeca un monument que representa la figura del cacic Lambaré, líder indígena en l’època de la colònia espanyola:

Al costat de l’aparcament hi ha aquest rètol:

M’encanta la subtilesa del punt nº 2. Això és com un petit Tibidabo on la penya anava a provar els amortidors del cotxe. I és que, com molt bé diu la dita (aquesta és universal): “la jodienda no tiene enmienda!”.

Torno al centre amb bus i quan estic passejant per una fira d’artesania que hi ha a la Plaza de la Democracia, tres noies em pregunten si em poden fer una enquesta. Són estudiants de turisme i estan fent la tesi. Quan acabem es volen fer una foto, que si m’envien l’afegiré al post.

Tant la mestressa de l’alberg com la seva filla són super amables i t’ajuden amb tota la informació que necessitis, inclús fent trucades, amb paciència i sempre somrient. De tant en tant dóna gust trobar gent tant servicial.

Anuncis

Responses

  1. jajajajaj Boníssim el punt 2 del cartell! Mira que ho he pensat, però dic no… i ara que ho has comentat tu, m’he partit l’ullet! Està clar que els joves que no tenim casa hem de buscar-nos la vida com sigui. Això aquí i a la Xina popular (i pel que sembla, a Asunción també!)… regles universals.


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: