Enviat per: nizzamudin | 10/05/2011

Puerto Iguazú (I)

4 de maig

Arribo al hostel al vespre, he aconseguit llit en un dormitori de quatre llits al mateix preu que un de vuit (50 pesos). Ja hi ha dues persones, que estan dormint. Em dutxo i vaig a sopar. Quan torno em trobo dues persones més a l’habitació. M’han donat un llit que ja estava ocupat. Recullo els trastos i em donen una altra habitació. En aquesta no hi ha ningú. Millor.

5 de maig

Al poble hi ha moviment; aquest cap de setmana hi ha una trobada de motards i es comencen a veure alguns “pepinus” importants. A l’alberg ja hi ha allotjats alguns moteros amb les seves xupes negres de pell plenes de pegats amb el nom del grup al que pertanyen, etc… Alguns en porten tants que em sembla que més que de pell, la xupa deu ser de poli-piel. Dedico el matí a informar-me de com anar a les cataratas d’Iguazú (costat argentí i costat brasiler), què es pot veure a cadascun dels parcs, els preus, si fa falta visat per entrar a Brasil, i tot això.

Orientar-se en aquest poble és complicat, els creuaments de carrers formen angles irregulars i no hi ha gairebé cap rètol amb el nom dels carrers a les cruïlles. A dos quarts de dues vaig a la terminal de bus, perquè aproximadament a les dues arriba una persona coneguda; la Dani. El bus entra quan passen cinc minuts de l’hora en punt. És la segona persona en baixar del bus. Eeeeeiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!! Ha fet un llarg viatge per arribar fins aquí; 23 hores amb bus des de Salta. Fa un mes i mig que vam agafar camins diferents, i des de llavors ella s’ha mogut bastant més que jo. Anem a l’alberg a deixar les dues motxilles i la bossa que porta, es dutxa i anem a fer un tomb. Ha pogut dormir bastant al bus i diu que no està cansada. Li proposo anar caminant per la “costanera” fins a un punt on es troben el río Paraná, que ve del nord, i el río Iguazú, que ve de l’est. Al mig del creuament dels rius és on convergeixen tres països; l’Argentina, el Paraguai i el Brasil.

A l’altre costat del riu, a l’esquerra, Paraguai. A la dreta, o Brasil (*)

Hito argentino

Al tornar passem per una altra oficina de turisme que hi ha a prop del hostel i preguntem si es pot fer alguna caminada que no sigui urbana. La senyora ens diu d’anar a un Santuario que queda a cinc quilòmetres. Agafem un bus per sortir del poble. Al baixar seguim per una carretera estreta, amb bosc a costat i costat. A mig camí ens trobem un visitant creuant la carretera:

Taràntula? (*)

A l’inici hem travessat una porta que deia que es tancava a les 18.00. Decidim tornar abans de quedar tancats, sense arribar a cap santuari. A més, quan començava el camí hi havia una parella que s’estava revolcant i no els hem volgut tallar el “rollu”.

Al poble ja hi ha un “ambientassu” que carda por. La majoria dels motards són do Brasil. Hi ha motos de moltes marques: Harley Davidson, BMW, Honda, Yamaha, Kawasaki, Ducati, Suzuki, … Hi ha música a tot volum sonant pels carrers. Això serà una bogeria. Esquivant motos i persones anem a buscar un lloc per sopar. Som els únics clients d’un restaurant i demanem que ens treguin una taula a fora, perquè a dins fa calor. Demanem un menú amb amanida i parrilla. Per començar ens porten l’amanida i un tros de botifarra i un de morcilla (aquesta és com la botifarra negra catalana). Després ve la parrilla pròpiament dita, amb carn de porc, pollastre i vedella. Tot això acompanyat d’un malbec. A mig sopar han tret dues taules més al carrer que ja estan ocupades. Que bo és fer un bon àpat ben acompanyat altra vegada!!

(*) Photos by Danielle Evenson

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: