Enviat per: nizzamudin | 10/05/2011

Entrada al Paraguai

8 de maig

Des de Puerto Iguazú agafo un bus a les 09.45 cap a Posadas. La nit passada gairebé no he dormit per tot el merder de les motos i la mare que els va parir. L’esmorzar de l’alberg és dels millors que he tingut fins ara al llarg del viatge: cereals, iogurt, torrades, pa, mantega, melmelada, suc de fruites, te, cafè, ous durs, galetes, …

A les andanes inferiors de l’estació de bus de Posadas surt un bus a Encarnación, la primera ciutat a l’altre costat del río Paraná. Abans de travessar el pont hi ha el punt fronterer argentí. Aquí el bus espera dos minuts a que la gent faci els tràmits i no espera. La gent surt del bus corrent per no perdre’l. Ja tinc el segell de sortida de l’Argentina. Travessat el pont hi ha l’oficina d’immigració d’entrada al Paraguai. Aquí el bus s’espera dos segons, i tot i ser el primer, quan el tio de la finestreta es mira el passaport, introdueix unes dades a l’ordinador i posa el segell d’entrada, evidentment el bus ja ha marxat. Hem d’esperar el següent bus. Ja sóc al Paraguai!

Bandera oficial de la República del Paraguay

Baixo a prop de la terminal. Allà hi ha dos dels hotels que he mirat a la guia. El primer esta ple. Al segon (a dos minuts caminant del primer) hi ha lloc. L’habitació fa olor a humitat i el cuarto de bany és petit. Pel que he llegit i vist a internet, la infraestructura d’albergs al Paraguai és pràcticament inexistent.

Els motius que m’han impulsat a conèixer aquest país és que, després d’Iguazú, era el següent pas lògic en el meu camí, pel recorregut que porto fins ara i perque no tinc intenció d’anar a Brasil. I, sobretot, perque tinc la sensació de que Paraguai és el gran desconegut de l’Amèrica del Sud. Els que l’arriben a visitar, ho fan fugaçment camí de Bolivia, Brasil o Argentina, els tres països que l’envolten. No crec que m’hi quedi molt de temps, però si que vull dedicar-li uns dies. Dependrà de les facilitats i la logística per moure’m i de l’allotjament.

Advertisements

Responses

  1. Alexis!
    Segueixo les teves passes per Google Maps, així m’oriento per saber on pares… i ara he vist que has estat a una espècie de Pica d’Estats de l’Amèrica Llatina, al límit entre 3 estats. Molt guapo. I, realment, se’t cauen els pebrots amb les cascades d’Iguazú i tot aquest paisatge… i això que només he guaitat les fotografies!

    Aquí a Barna, les notícies segueixen sent les habituals, sense massa novetats. Estem altra vegada en campanya, només et dic això. Va, t’envio una peça bàsica que hauria de tenir qualsevol videoteca, és un soci de l’equip dels teus amors: http://www.youtube.com/watch?v=EHcxBYI3ick
    L’hauràs d’escoltar unes quantes vegades fins entendre’l! hehe

    Que tinguis una bona estància per Paraguay, Lexas! I no oblidis de concertar una cita amb el mític Chilavert!! Una abraçada gran locooooooo!

    • Tu sí que ets gran, Little!!!!!!
      El Chilavert era un anat de l’olla a l’estil de René “el loco de Medellín” Higuita. Jo era més partidari de Roque Santa Cruz.

      He vist aquest video del soci, i em sona d’haver-lo vist fa temps en algún altre lloc. Aquest barrilete el que hauria de fer es menjar menys i parlar millor.

      Una abracada,

      Alexis


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: