Enviat per: nizzamudin | 02/05/2011

Esteros del Iberá

Arribo a Mercedes quan falten cinc minuts per a les deu del matí. Des d’aquí he de buscar una connexió fins a la Colonia Carlos Pellegrini, un petit assentament que hi ha al mig de la reserva provincial Esteros del Iberá, una àmplia xarxa de rierols, pantans i llacunes, que formen el segon aiguamoll més gran del món. A la mateixa terminal hi ha una oficina de hostelling international que no només gestiona les reserves per a l’alberg d’aquesta xarxa que hi ha a Mercedes sinó que també proporciona informació turística. Dins una senyora està atenent a una parella de guiris. A les onze surt una pickup cap a Carlos Pellegrini, el viatge val 80 pesos però ens constarà 50 perquè ja havia de fer el viatge igualment per portar gent des d’allà cap aquí. He arribat al moment adequat! També faig la reserva per a un alberg a Carlos Pellegrini. Fins allà hi ha 120 quilòmetres, tots per camí de terra excepte els 8 primers. Al cotxe conec una parella d’anglesos, el Matthew i la Rosie. També hi ha la Paula, d’Argentina. I el xofer. Arribem que són gairebé dos quarts de dues. Fa calor. Deixo la motxilla a l’habitació i surto a buscar algo de menjar. Primer arribo a l’oficina de turisme per aconseguir un mapa d’aquí i poder-me ubicar.

Trobar algún lloc obert per menjar és més complicat. De rebot en trobo un on puc menjar unes empanadas. Torno a l’alberg a fer la migdiada. Aquesta nit farem una sortida nocturna amb un guia per observar la fauna.

A les 21.00 sortim amb el guia, el Bernard, i els anglesos. Quan li dic d’on sóc, el Bernard m’informa que el Far$a ha guanyat al Madrit per 0-2 amb expulsió inclosa i que hi ha hagut pollastre. No li dic, però sincerament, se me’n fot tres pitos.

Caminem uns 20 minuts per la carretera (de terra) fins arribar al centro de interpretación, d’on surten els senders. Allà ja hi ha un parell de grups més.

Com a presa de contacte ha estat bé però no ha sigut excepcional. Entre els animals que hem vist hi ha: capibares (l’animal insignia de la reserva, és el rosegador més gran del món), un ocell gran dalt d’un arbre (no recordo el nom), un armadillo, vizcachas, i una papallona que quan plega les ales té un camuflatge bonissím i sembla una òliba, per això rep el nom de “lechucita”. Hem vist poca fauna perquè els altres grups han passat abans que nosaltres i al fer remor els animals s’han amagat.

28 d’abril

Surto cap al centro de interpretación, per informar-me de quins senders estan habilitats per observar la fauna. Un és el mateix d’ahir, i l’altre està a l’altre costat de la carretera; és el sendero de los monos. Cap allà que vaig. És un circuit curt, però han passat uns turistes abans cardant soroll i no he vist ni sentit cap mico. Tornaré demà al matí més d’hora. Creuo la carretera i vaig al mateix lloc on vam anar ahir amb les llaternes.

Capibara

Corzuela

"Lechucita"

A les 15.00 ve el Bernard a l’alberg per fer un tour amb llanxa per la laguna del Iberá. És la sortida estrella de les que ofereixen aquí. De nou som nosaltres tres; la parella anglesa el guia i jo. Al cel hi ha núvols però fa sol i el passeig amb la barca és molt relaxant. Aquí deixo fotografies de la fauna que hem vist:

Yacaré

El yacaré és un caiman endèmic de les regions subtropicals i tropicals de Sudamèrica. Et pots acostar fins gairebé tocar-lo (amb la llanxa) i no s’immuten.

Amapola

Rosie and Matthew

Bernard, el guia

Corzuela

Cria de yacaré

Hem estat dues hores i mitja. Hem vist també moltes aus i ocells; cormorans, cigonyes, garces, i d’altres que no recordo el nom.

29 d’abril

Surto més d’hora al matí per anar al sender dels micos. Se’ls coneix com a “monos aulladores” o carayás. Entro al sender caminant molt a poc a poc per no fer soroll, i observant, quan puc, les capçades dels arbres. De seguida sento un soroll de branques. Busco i en veig un en una palmera. Les femelles i els joves són de color groc, els mascles de color negre.

Em quedo una estona observant-los. Baixen pels troncs i lianes i de tant en tant foten un bot fins a una altra branca.

Torno cap al poble per fer la motxilla i dinar. A les 14h surt la pickup de tornada a Mercedes. Han sigut dos dies molt tranquils i relaxants, lluny del soroll i la tecnologia.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: