Enviat per: nizzamudin | 01/05/2011

Paraná

La ciutat de Paraná és la capital de la província de Entre Ríos, i está situada a la vora del río Paraná, uns 500 quilòmetres al nord de Buenos Aires. És la vegada que estic més a prop de la capital de l’Argentina des de que vaig agafar un bus camí de Puerto Madryn a principis de desembre. I segurament del que hi estaré, ja que em dirigeixo cap a Iguazú.

Una altra mostra del que parlava en l’anterior post és que el dia abans de viatjar fins aquí vaig mirar la disponibilitat de places a l’alberg de Paraná on vull anar i deia que estava ple. Tractant-se d’un dilluns i en una ciutat gens turística no m’ho vaig creure. I efectivament, l’alberg està pràcticament buit. Al dormitori de 12 places estic sol. Deixo la motxilla i surto a sopar. Al costat est de la plaza 1 de mayo hi ha la catedral de Paraná, que, il·luminada, li dóna estil i encant a aquest espai urbà.

El tio que hi ha a la recepció del hostel està com una bóta, i fuma a la sala d’estar (amb les finestres obertes, això sí), al costat d’un rètol que precisament diu prohibit fumar, mentre s’escarxofa en una butaca i fa servir l’ordinador que hi ha pels clients. No li pregunto, però potser és l’amo i fa el que li surt de les pilotes.

26 d’abril

Surto d’hora per informar-me dels horaris d’autobús per anar a Mercedes (Corrientes). A les dues oficines de turisme, la municipal i la provincial, que queden a prop de l’alberg no en tenen ni idea. He d’anar fins a la terminal de busos, que queda bastant més lluny. L’únic autobús que va a Mercedes surt a la 01.40 de la nit. Viatjaré aquesta mateixa nit, el que he vist fins ara de la ciutat m’ha agradat, però amb un dia aquí n’hi ha prou. Torno al hostel per fer el check-out i que no em cobrin una altra nit. De totes maneres em cobraran algo per seguir utilitzant les instal.lacions el que queda del dia.

A les 11.30 i amb la motxilla petita surto a explorar la ciutat. Hi ha un carrer peatonal molt animat, ple de botigues a costat i costat. Arribo fins al parque Urquiza, un gran espai verd que hi ha entre el nord de la ciutat i el riu.

Hi ha varies escales que baixen fins a la “costanera”, que ve a ser el passeig, en aquest cas al llarg del riu. El río Paraná no és un riu qualsevol, és un senyor riu, té una amplada bestial.

Río Paraná des de la costanera

Vaixell vell a Puerto Nuevo

En uns petits sortints que hi ha al passeig hi ha gent pescant. Avui em donaré un petit capritxet (cosa que no passa gaire sovint) i aniré a un restaurant a menjar peixet puta mare. Al “Quincho del Puerto” demano un menú de pescado, tot a base de peix; dues empanadas, dos bunyols, dos filets de peix arrebossat (milanesa), un tall de peix al forn i per acabar un mix de peix amb salsa i formatge ratllat per sobre. Això últim és el que més m’ha agradat, i també les empanadas. Entre els peixos que he menjat hi ha el surubí i el pacú.

Torno a l’alberg a fer la migdiada. M’assec en una de les butaques de la sala d’estar i la senyora (més amable que el barrilete que hi ha per la tarda) em diu que si vull em vagi a estirar a un dels llits del dormitori, encara que ja hagi fet el check out.

Per la tarda surto a fer un tomb. Vull tornar a veure el riu abans de que es faci de nit.

A les onze de la nit hi ha un relleu al hostel, a la nit es queda un xaval, el Sebas, molt “dicharacheru”. A la una li demano que truqui a un taxi, es una hora una mica intempestiva per caminar fins a la terminal de bus amb dues motxilles. El bus surt a la 01.40. Quan vaig a comprar el bitllet em dieun que el bus va ple. Cómorr??? Qui viatja un dimarts a la nit de Paraná a Mercedes???? Es que este bus viene de Rosario -em diu la noia. Pero hay una posibilidad; cuando llegue pregunte al chófer, porque a veces reservan algun pasaje para ellos y luego no se utiliza. Per què collons no he comprat el bitllet aquest matí??? No vull haver de tornar al hostel, dormir allà i tornar a fer la mateixa història demà a la nit.

A les 01.55 arriba el bus. Quan baixa el xofer l’abordo sense perdre el temps. Dónde vas? A Mercedes. Sí, hay sitio, espera un momento. Quan torna de les oficines em diu que carregui l’equipatge, ell mateix treu el bitllet per una màquina que té al costat del volant. Uffff! He tingut sort i puc marxar!

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: