Enviat per: nizzamudin | 23/04/2011

Sierras de Córdoba

Capilla del Monte

13 d’abril

Des d’aquest poble situat al nord de Córdoba es poden fer varies excursions d’un dia. He vingut aquí per prendre una mica d’aire fresc, de tranquil·litat i per descansar. És com un punt d’inflexió, una aturada en el camí, per reorientar-me i enfocar una mica les properes setmanes. L’alberg està pràcticament buit.

Per aquesta tarda he contractat una sortida amb una agència. He d’omplir el matí fent alguna cosa. A un quilòmetre del centre del poble hi ha el complex turístic anomenat “El Zapato”. Te’l venen com un lloc emblemàtic. El nom es deu a una formació rocosa amb forma de sabata. Hi ha també una botiga i un gran tobogan. És el típic lloc on porten autocars d’avis, a l’estil de l’IMSERSO o l’Avi Turista, i de fet em trobo un grup d’aquests al costat de la sabata. És una cutrada integral.

El Zapato

Des de El Zapato es veu un llac, de fet és un embassament. Camino un tros per pista per apropar-me.

Lago El Cajón

L’excursió de la tarda ja és una altra cosa. Anem cinc amb una furgoneta més el xofer-guia. Los Terrones són unes formacions d’arenisca, sorra, pedres i lava volcànica; són conglomerats que daten del Triàsic i que el temps i el clima han erosionat donant lloc a formes curioses a les quals se li donen noms, lligats a la imaginació de cadascú.

Vista de Los Terrones des de l’aparcament

Locomotora amb un vagó (a dalt)

Baixem per un congost (el riu està sec) i després pugem fins a un mirador per tenir una visió general del conjunt.

El Conejo

Los Terrones

La caminada ha durat dues hores i mitja, amb molta calma i molt bon temps. Només hem trobat dues persones.

14 d’abril

Avui repetim l’estratègia d’ahir.  Al matí vaig pel meu compte a Los Mogotes. Això està una mica més lluny que l’astracanada d’ahir. Quan arribo (caminant sempre per pista) veig que es tracta simplement d’un “merendero” amb taules al costat d’un riuet, molt adequat per als “domingers”. M’enfilo per un sender i arribo a unes roques on hi ha “xapes” per fer escalada esportiva.

Al migdia telefonen a l’alberg per dir-me que l’excursió de la tarda s’ha suspès. Merda!

Després d’una migdiada faig un tomb pel poble, que com a particularitat té un carrer cobert amb un sostre (és la “calle techada”; la principal).

15 d’abril

Agafo un bus fins a Río Seco, a uns vuit quilòmetres de Capilla del Monte. Vull anar a Los Paredones, unes parets de roca que hi ha al costat d’un riu. Des d’on em deixa el bus, tiro carretera avall, creuo un pont per sota per agafar un sender que voreja un riu. No sé si vaig en la direcció correcta. Arribo a la confluència de dos rius i segueixo uns metres riu amunt fins on s’acaba el sender.

Quan torno a la carretera faig dit, i el cinquè cotxe, un dos cavalls molt atrotinat, em porta de tornada a Capilla. M’acosto fins a l’agència per assegurar-me que la sortida no s’ha tornat a suspendre.

A les 14.30 sortim cap a la gruta de Ongamira. A mig camí parem a la gruta de Lourdes, on hi ha una rèplica de la verge donada pel bisbat de Lourdes (Franca). Des de la gruta pugem pel via crucis fins a la carretera on ens espera la furgoneta. Allà hi ha una confiteria i la dona ens explica la història de per què hi ha una replica aquí. Fa uns anys una senyora, va escriure en un paper estant en un estat mental transitori (o algo així). Aquest paper va resultar ser una carta on demanava una còpia de la verge de Lourdes. Al cap de 70 dies va rebre resposta del bisbat. I a partir d’aquí ja no me’n recordo de com seguia. Deu ser per que no crec en els miracles… Els meus companys de tour comencen a consumir al local, que si un pot de mel, que si unes piles per la càmera, etc. en fi, fent l’autèntic turista. Quan per fi fotem el camp de la botiga seguim amb la furgo fins a la gruta de Ongamira.

Valle del Silencio (de camí cap a la gruta de Ongamira)

Al fons a l’esquerra, el cerro Colchiquí

Els natius d’aquesta zona eren coneguts com els “comechingones”. Es van enfrontar als espanyols, oposant gran resistència, i van matar al capità designat a controlar i sotmetre els habitants d’aquesta contrada. La represalia va ser que els espanyols van enviar més tropes per aniquilar-los, els van arraconar al cerro Colchiquí, i els comechingones van morir en combat o es van llençar al buit per l’altre costat del cerro abans d’entregar-se als genocides.

En aquest indret aillat també va viure Pablo Neruda en el seu primer exili, a la casa que es veu a la fotografia de dalt, al costat de l’aparcament per accedir a la gruta.

Per acabar anem fins al museo Deodoro Roca, que està mig amagat, on hi ha moltes peces i objectes antics distribuits per diferents sales. Sortint ens esperen unes tortas fritas con mate cocido com a cloenda de l’excursió.

16 d’abril

Surto de l’alberg a les 08.05. Avui toca una mica més d’acció, pujaré al cerro Uritorco, declarat una de les set meravelles naturals de la província de Córdoba. Diuen que és una zona d’energia especial, que s’han vist llums misterioses al cim, possible presència d’ovnis, etc. Aquí us adjunto el que diu la guia al respecte:

Serà també una prova per comprovar el meu estat de forma, fa molt dies que no faig una caminada d’aquestes característiques.

L’objectiu d’avui, el cerro Uritorco (1.979 m)

Per arribar a la base, on comença el sender, he de sortir del poble i agafar una pista que és la continuació d’un carrer. Són gairebé 3 km, amb lleugeríssima pujada. Arribo a la base a les 08.40. Aquesta muntanya és privada, fa uns anys algú la va comprar i per pujar al cerro has de passar per caixa. 40 mangos (*)!!! I t’has de registrar; controlen a la gent que puja, i quan baixes has d’avisar. Fet el tràmit fixo els bastons i cap amunt! El cel està molt cobert i amenaça pluja. El temps és ideal per a caminar, em sembla que suaré poc, però quan estigui a dalt les vistes quedaran deslluïdes. Això si no s’emboira i em quedo sense veure res. El temps estimat de pujada són de 3 a 4 hores, per cobrir gairebé 1.000 metres de desnivell. Només sortir ja avanço a una parella i a una altra persona que han sortit abans. “Sin prisa pero sin pausa” vaig fent, a ritme constant, fent alguna foto i parant per beure algun glop.

Capilla del Monte des d’un dels miradors a mitja pujada

Malgrat la, diguem-ne inactivitat, dels últims temps a la muntanya que porto, noto molt bones sensacions a les cames i al cor. Això, unit a la unió que experimento amb la Pachamama, m’animen i fant que estigui gaudint molt de la pujada; del que veig i del que sento. Arribo al cim a les 10.45. He invertit dues hores justes. Al loro!!! Que no estamos tan mal!!!

Capilla del Monte des del cim

Aiii que això s’està tapant…

Sóc el primer que avui ha posat els peus al cim del cerro Uritorco. Tinc el cim per a mi sol, i em quedo mitja hora, menjant, bevent i aprofitant la calma que hi ha. S’està tapant i hi ha moments que xispeja; boira pixanera.

Al llarg de tota la baixada vaig trobant la gent que puja, alguns d’ells una mica tocats quan encara els queda mig camí.

A les 12.50 arribo a baix i aviso perque estripin el paperet on m’he registrat. Em queda desfer el tros de pista i de carrer fins a l’alberg.

– ENGLISH VERSION –

I leave the hostel at 08.05. A bit more of action today, I’ll hike to cerro Uritorco, declared one of the seven natural wonders of the province of Córdoba. They say that it is a zone with a special energy, some mysterious lights have been seen on the top, possible presence of UFO, and so on.

It will be also a test to check my fitness, I haven’t done a hike with these features since ages.

To reach the base, where the trail beginns, I have to leave the village and to take a road that is the continuation of a street. Almost 3 km, with a very slight slope. I arrive to the base at 08.40. This mountain is private, a few years ago somebody bought it and now to walk up you have to pay, 40 pesos!!! And you have to get registered; they control the people that hikes up, and when you return you have to advise them. Made this, I fix the trekking poles and I start! The sky is overcast and threatening rain. The perfect weather to hike, I guess I will not sweat much, but when I’ll be on the top the views will be poor, if so. We’ll see. The estimated time to walk up is 3 to 4 hours, to cover 1.000 metres high. Just at the beginning I pass a couple and another person that left before me. Without rushing but without stepping eggs I walk, at a constant cadency, taking pictures and stopping to drink some sips.

In spite of, let me call, the inactivity of the last time in the mountains I have, I feel very good sensations in my legs and in my heart. This, together with the union I experience with the Pachamama, encourages me and makes much more enjoyable the hike, what I see and what I feel. I reach the top at 10.45. Exactly 2 hours. To the parrot! That we are not so bad!

Today I’m the first one to put the feet on the top of Cerro Uritorco. I have the top just for me, I stay there for 30′, eating, drinking and enjoying the quietness. The sky is getting more and more covered and some drops are falling.

All the way downhill I cross the people that hikes up, some of them puffing when they are just on the half way to the top.

At 12.50 I arrive to the base and I tell this to them, to destroy the paper where I was registered. I just have to walk back to along the track and the street to the hostel.

La Cumbre

17 d’abril

Un curt trajecte amb bus em porta a aquest poble, situat uns quinze quilòmetres al sud de Capilla del Monte. M’instal.lo en un alberg (que porta el mateix nom del poble) i vaig a l’oficina de turisme a informar-me.

Havent dinat i amb posterior migdiada, surto a fer una caminada. Primer fins al Cristo Redentor, on s’arriba pujant pel via crucis. És una estàtua de set metres d’alcada que domina la població.

La Cumbre des del Cristo Redentor

Just darrera l’estàtua surt un sender que s’enfila muntanya amunt fins a una carena. Més enllà baixa i s’arriba a uns masos aillats. El paisatge no és espectacular però la sensació de pau i quietud és brutal. Des d’aquí ja no es veu La Cumbre. El camí planeja i finalment baixa fins al dique San Jerónimo, la primera presa amb forma d’arc construida a l’Amèrica del Sud.

Embassament i dique San Jerónimo

M’ha agradat molt la caminada fins aquí. Al costat de la presa hi ha un aparcament, s’hi pot arribar per pista per l’altra banda, que és el camí que agafo per tornar a La Cumbre.

18 d’abril

8 quilòmetres a l’oest de La Cumbre hi ha el mirador Cuchi Corral. Aquest indret és una paradís pels amants del parapent i l’ala delta, un lloc ideal per a practicar aquests esports. Aquí es va disputar la copa del món de parapent l’any 1999. A mig camí (per pista), i sense que fés dit, s’ha parat un cotxe i m’ha portat fins al mirador. El conductor és un instructor de parapent. Em pregunta si vull volar. Li dic que en principi he vingut a veure el mirador i a observar com es llancen els parapentistes. I potser veure algun còndor.

Mirador Cuchi Corral

Som els primers en arribar. Poc a poc van arribant cotxes i també gent amb bicicleta. M’assec a la rampa de vol, observant el paisatge i el fons de la vall amb el rio Pinto. Grans ocells comencen a sobrevolar la zona, em sembla que són còndors.

Els esportistes comencen a preparar-se per volar. La primera és una noia que necessita diversos intents per enlairar-se. Fa un dia esplèndid, i, segons els instructors, les condicions del vent són perfectes. Van arribant més parapentistes i el cel es va omplint d’aus humanes.

Al meu costat hi ha un instructor que per ràdio els va donant ordres: busca la térmica, Inés!, gira a la derecha Nando!, Diego: abréte a la izquierda para ceder el paso!, Toto véte haciendo los ochos para preparar el aterrizaje, etc.

Estic temptat de provar-ho (els salts pels novatos són evidentment amb un instructor que va al darrere i ell és qui condueix el parapent). M’agraden les alçades, però sempre i quan toqui de peus a terra. L’ocasió era immillorable, però de moment ho deixo estar.

(*) Mango = peso, en l’argot argentí

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: