Enviat per: nizzamudin | 03/04/2011

Tucumán (i II)

30 de març

Tucumán (el nom complet és San Miguel de Tucumán) va tenir un paper significatiu a la història d’Argentina. Aquí es va declarar per primer cop la indepèndencia l’any 1816. És la cinquena ciutat més gran del país. La indústria sucrera té una gran importància econòmica. Un cop vista la plaza de la Independencia i de passejar pels carrers peatonals circumdants vaig a veure un espectacle de llum i so que fan cada dia (menys dijous) a les 20.30 a la Casa de la Independencia. Aquí es on es va celebrar el congrés on es va declarar la indepèndencia de l’Argentina el 9 de juliol de 1816.

Iglesia La Merced

Catedral

Casa de Gobierno

Casa de la Independencia

La intenció és marxar demà cap a La Rioja, segons com em llevi al matí decidiré.

31 de març

A les vuit sona el despertador però no tinc l’empenta suficient per acabar de preparar la motxilla i marxar. Em quedaré un dia més aquí, descansant. M’he hagut d’improvitsar unes soles antilliscants amb uns trossos de cautxú per no anar-me fotent galletus pels passadissos del hostel. Al pati hi ha dues hammocks, i passo part del dia llegint un llibre d’Isabel Allende, Eva Luna.

En aquests dies de repòs i reflexió, una de les coses que més m’han impactat del viatge (i que en el seu moment no ho vaig escriure al blog), va ser la visita al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos a Santiago de Chile. He actualitzat el post (la part final), que podeu veure clicant aquí.

Li he demanat un full al xaval de recepció (el dels patins), per fer un planning per als propers mesos. En general els plans a llarg plaç no m’han funcionat mai, i no sé si aquest cop serà diferent (i menys viatjant), però com que vull visitar varios països, m’he fet un petit calendari, i tenint al costat la informació de quan és temporada alta a cada país, i, més important encara, la temporada de pluges, per traçar un itinerari. Si més no, em pot servir per a les properes setmanes. I sempre, sempre, es pot canviar de rumb.

1 d’abril

Vaig caminant fins a la “terminal de omnibus”, són uns 25 minuts. A les 10.30 a.m. surt l’autobús fins a La Rioja. Alla preguntaré des d’on és millor accedir al Parque Nacional Talampaya, si des de La Rioja mateix o desde Chilecito, un poble al que també vull anar. Arribem a les 16.30. A l’oficina de informes de la terminal de La Rioja, la senyora que hi ha darrera el mostrador em diu que agafi un bus a les 19h. fins a Pagancillo, un poble situat a 29 km del parc. Em diu també un hospedaje situat al costat de la plaça. M’assec en un banc per estudiar a veure què faig. Amb dubtes compro el bitllet per Pagancillo. M’han dit que a les 22.30 serem allà. Al poc de sortir hi ha un control policial, pugen dos xuloputes uniformats dalt del bus i un d’ells em demana el passaport i em fa obrir la bossa, donant-se aires d’important i de persona autoritària. Estan perdent el temps. Entre aquesta aturada i una altra per motius que desconec, arribem al poble a les 23.30. Per comencar la plaça no és tal, es un espai ample on el bus pot donar la volta. L’hospedaje no està al costat de la “plaça”. Quan el trobo, està tancat i barrat, i això que la senyora de informes deia que cada dia enviava a gent cap allà (al mate que s’estava prenent hi devia haver anfetamines en pols). Trobo un altre hospedaje però estan fent reformes. Aqui m’indiquen un altre allotjament. És una habitació en una casa familiar. Dono un cop d’ull i esta bé, no vull donar més voltes. Ha sigut un dia llarg. A les 0.30 agafo la posició horitzontal.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: