Enviat per: nizzamudin | 30/03/2011

Tucumán (I)

28 març

Em llevo amb el coll xungu, tos i mocs. Mal negoci. Anem a la terminal per agafar el bus fins a Tucumán. L’Anahí ve fins aquí per recollir una motxilla que va deixar a casa d’una senyora on va estar allotjada, i demà se n’anirà a Salta, on es trobarà amb dos nois que vam conèixer ahir a l’alberg de Tafí, que viatgen amb cotxe. Així podrà allargar una mica el seu viatge, a baix cost.

Quedem de trobar-nos a les cinc de la tarda. Fa calor però jo no en tinc. Vull arribar a l’alberg per deixar la motxilla i descansar.

A les cinc ens trobem a la plaza de la Independencia. La gent va amb màniga curta, però hi ha estones que jo porto el folre polar posat. Em trobo fluix i sense energia.

Plaza Independencia (a l’esquerra Casa de Gobierno, a la dreta Iglesia San Francisco)

L’Anahí fent mots encreuats en un banc de la plaza Independencia

A dos quarts de vuit ens separem. Cada cop em trobo amb menys empenta. Compro menjar en un super a prop de l’alberg. Abans d’anar a dormir demano una altra manta al senyor de recepció que hi ha al vespre.

29 març

He passat la nit amb febre. Busco al mapa de Tucumán on hi ha un hospital públic. Veig que n’hi ha un no gaire lluny de l’alberg. De totes maneres preguntaré a recepció per confirmar. El tio que hi ha a recepció als matins es mou per dins del hostel amb patins (en línia) i va remenant el culet. Quan parla és la prova definitiva de que “pierde más aceite que la furgoneta de Village People”. Al mapa m’indica un altre hospital.

-Pero si aquí dice hospital de niños! -li dic.

-Ay, sí, perdón, perdón!. Es que el mapa está al revés -s’excusa exagerant el to amanerat. Quanta pluma!

L’altre hospital que m’ha dit també queda aprop. Hi vaig caminant i entro pel servei d’urgències. M’agafen les dades i espero davant el consultori. M’atén una doctora. Li explico el que passa i diu que avui ja ha vingut més gent amb aquests símptomes. Em recepta uns medicaments que passo a recollir al departament de farmàcia. En total he passat una hora justa a l’hospital, no està gens malament. Avui em dedicaré a descansar i també a reflexionar.

Una de les reflexions és que en aquests ja més de quatre mesos de viatge, deu ni do les coses que he fet o que he vist. I això que en alguns moments tenia la sensació de que m’ho estava prenent amb massa calma. Fins que no em recuperi no cardaré el camp d’aquí. Tucumán és la cinquena ciutat més gran del país i, per qualsevol cosa, millor ser aquí i no on Crist va perdre el gorro.

Abans que s’acabi el mes de març us deixo una bonica cançó que porta per títol “Águas de março”, magníficament interpretada per Antonio Carlos Jobim i l’Elis Regina. Poques vegades he vist tanta complicitat en un duet com el que aquí destil·len aquests dos artistes. Que la disfruteu!

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: