Enviat per: nizzamudin | 23/02/2011

Trekking al Parque Nacional Nahuel Huapi

Day 1

Base del cerro Catedral – Refugio Frey (8,5 km – 3h 20m)  +700m

Al migdia ens trobem amb la Dani al bus que va fins a la base del cerro Catedral. La intenció és agafar el telecadira que ens deixa a 2.000 m i des d’allà seguir per la cresta i baixar al refugio Frey. El darrer tram del telecadira està tancat per què el vent bufa amb força allà dalt. Ens decidim per la segona opció, anar caminant fins al refugi per l’altre costat, un camí que la Dani ja coneix; ella va estar per aquesta zona al principi del seu viatge. La previsió de temps per aquesta tarda-nit no és gaire bona, anuncien pluges. El cel està força tapat. Una hora abans d’arribar al refugi hi ha una cabana de fusta construïda al voltant d’una pedra, el refugi A. Petricek petit però útil en cas de mal temps. Allà fem una curta aturada per afrontar el darrer tram de pujada.

Refugi A. Petricek

Un rètol anuncia que ens falta una hora. El refugio Frey està envoltat d’agulles i hi ha uns quants escaladors. A la Dani no li agrada l’aglomeració dels refugis i prefereix acampar. En aquest país acostuma a haver-hi zona d’acampada al costat dels refugis, cosa bastant impensable a Europa; com a mínim als llocs que jo conec. Al voltant del refugi, en una zona plena de rocs hi ha unes plataformes per posar la tenda. En algunes la gent ha aixecat petits murs de pedra per tenir una mica de protecció contra el vent. Jo prefereixo el refugi per evitar muntar i desmuntar la tenda i per què segurament aquesta nit plourà.

Abans de sopar ens entretenim llegint alguns números d’una revista argentina de muntanya; Vertical.

Day 2

Refugio Frey – Refugio Jakob (8,5 km – 5h 55m)

Quan em llevo el cel està sense núvols i el sol està a punt de sortir per darrera d’una de les muntanyes que ens envolta.

Lago Frey

Refugio Frey

Per arribar al refugi Jakob tenim dues pujades i dues baixades. El primer tram, vorejant el llac Frey és pla. A mig camí de la primera pujada trobem la laguna Schmoll.

Darrera meu, la laguna Schmoll (*)

Des d’aquí cal seguir pujant, després, descens fins al valle del Rucaco.

Valle del Rucaco

Consultant el mapa

Un petit descans (*)

La segona ascenció tampoc té dificultat, però ara fa més calor.

Valle del Rucaco des de l’altre costat. Una mica a l’esquerra del centre de la imatge es veu el coll on hem iniciat el descens

La Dani arribant al coll

Des del coll ja podem veure la laguna i el refugi Jakob; punt final de l’etapa d’avui.

Al costat del llac, a la dreta, hi ha el refugi

Aquesta última baixada, sense ser difícil, és més dreta, especialment el tram que baixa per una torrentera plena de rocs i sense aigua.

Baixant per la torrentera

Hem baixat tot això

Arribem al refugi a les 15.30. Allà coneixem una parella d’americans que anaven davant nostre i els hem vist a la darrera baixada. Com que l’etapa de demà és més complicada, anirem els quatre junts, si més no a la primera part, que sembla, a priori, la més delicada.

Refugio Jakob

Day 3

Refugio Jakob – Refugio Italia ( 8,5 km – 8h)

Un dels refugieros ens ensenya fotografies del que trobarem al recorregut d’avui, mentre dibuixa un petit croquis i ens va explicant els punts on hem d’anar amb compte, quina direcció hem de seguir, etc.

Laguna Jakob

L’etapa comença ja muntanya amunt.

Abans d’arribar al couloir (*)

El punt delicat està a l’arribar a l’alçada d’un couloir, que hem de superar per la dreta sense ficar-nos dins, i fent servir les mans.

Això puja! Darrera, la laguna los Témpanos (*)

Els nostres companys d’avui, la Katie i el Jake porten moxilles lleugeres, però nosaltres anem més carregats i ens costa una mica més superar aquest tram.

Un còndor expectant (*)

Passat aquest punt, menys complicat del que pensàvem, hem de seguir pujant per un terreny ple de roques fins a la cresta, seguint les fites. Un cop a dalt, s’ha de flanquejar la falda de la muntanya fins a un altre coll.

Una pausa per avituallar

Per davant nostre van dues persones, i se’ns fa més fàcil veure cap a on hem de seguir.

S’ha de flanquejar aquesta pendent, passar per sota de les roques de color fosc que hi ha al centre de la imatge, pujar fins al coll i continuar per la cresta que es veu a la dreta…

… i resseguir la cresta que es veu aquí, que tal i com ens ha dit el refugiero, és una autopista

La Katie i en Jake al capdavant

Sota el núvol blanc del centre de la imatge hi ha el coll d’on venim

Arribats al coll, cal seguir per la cresta, que és molt ampla (una autopista, ens ha dit el refugiero), i allà arribem al cerro Navidad (2.104 m).

Al cim del cerro Navidad. Al fons, el Monte Tronador

Seguim por el filo fins al pas on hem de començar a baixar. Ja veiem la vall que ens marca el camí de descens.

En Jake observa amb atenció la vall cap a on baixarem

Aquesta baixada suposarà la part més pesada de l’etapa d’avui. A l’inici travessem dues congestes de neu i més avall anem vorejant un torrent, aquest amb aigua, que fa que tot el terreny del voltant estigui moll, i complica la baixada d’uns 10 metres, per un caminet de l’amplada de la bota amb pedretes soltes i amb aigua.

Aquí és on hi ha un dels marrons de l’etapa d’avui (*)

Seguim cap avall, no hi ha manera d’arribar al tram pla. Continuem riu avall, ara pel mig, ara per la dreta, ara per l’esquerra. És una baixada poc agraïda. A més té trams d’aiguamolls (aquí en diuen “mallines”) on és fàcil que facis xooooof! i suquis…  Quan finalment arribem al pont que marca la pujada fins a la laguna Negra, fem un descans llarg, merescut. Aquí trobem gent que també va cap al refugi, ells pugen des d’una altra vall. Als nostres col·legues americans els diem que tirin cap amunt i no ens esperin. Tot i ser una pujada per un camí que serpenteja amb fortes rampes, i que en general se’m donen millor les baixades, em sento amb força i satisfet de caminar per fi per un terreny estable i sense obstacles. Per darrera sento la Dani que quan es creua amb altra gent els diu, amb el seu accent americà: “Me gusta el sendero!”. La penya flipa.

A la meva dreta es veu el dantesc descens, i a dalt les dues congestes de neu que hem travessat. Al lloru!

Avui no sopem de refugi, me’n vaig a la zona on els meus companys han acampat i cuinem amb els fogonets.

Day 4

Refugio Italia – Campamento Mallín Mate Dulce ( 8h 10m,  +800m  -925m )

Els nostres companys de l’etapa anterior se’n van cap al refugio López. Nosaltres ens dirigim cap a la laguna C.A.B., on es pot acampar. El refugiero de laguna Negra ens ensenya fotos aèries del google earth amb el camí marcat amb retolador, del que ens espera fins arribar a Pampa Linda, i ens dóna unes indicacions. La Dani fa fotos de les imatges per si les hem de consultar quan estem “in itinere”.

El refugiero ens diu d’acampar avui a la laguna C.A.B., demà anar fins a la laguna Cretón, i demà passat fins a laguna Ilón. I d’allà ja baixar a Pampa Linda. Li preguntem si en un dia podem arribar fins a Cretón, i diu que és massa tard i que fins allà hi ha deu hores.

Refugio Italia a la laguna Negra

Laguna Negra

El que semblava un inici d’etapa plàcid, vorejant el llac, es converteix en una guarrindongada, pujant i baixant per roques sòlides fent servir les mans, i un últim tram vertical de cinc metres on hi ha una corda. Després ja és més fàcil, pla i pujada fins a un coll. Allà ja veiem la laguna C.A.B.

Al centre-esquerra, la laguna C.A.B.

Cal baixar fins la vall i pujar. La segona meitat de la baixada, per dins del bosc, és bastant inclinada i el terra és de sorra fina, quan camines s’aixeca molta pols. Creuem el arroyo La Chata. Descans. Ara toca pujar. La part més agradable del que portem, i segurament de la resta del dia és quan voregem la laguna C.A.B. amb els peus descalços caminant per la platgeta, per arribar a l’altre costat. Aquest és el millor consell que ens ha donat el refugiero.

El millor moment del dia (*)

No ens quedarem aquí, al mapa hem vist que a mig camí entre aquesta laguna i el lago Cretón hi ha el Mallín del Mate Dulce, on també es pot acampar. I fa un dia esplèndid. Som-hi!

Sortint de la laguna el sender està ben marcat en tota la pujada que rodeja el cerro C.A.B. per l’est.

Laguna C.A.B. des de dalt

Des de dalt es veu una vall molt ampla, però no és cap allà on hem de baixar. Ens porta temps trobar marques vermelles i/o fites que ens ajudin a traçar el camí de baixada, per què de sender no n’hi ha. El descens és entretingut, anem baixant cap a l’oest perdent alçada a poc a poc. Les vistes del Monte Tronador són magnífiques.

Amb el Tronador al darrera

Al sud tenim el mallín del Mate Dulce.

A baix mallín del Mate Dulce (*)

Quan hi arribem decidim quedar-nos i no continuar fins a la laguna Cretón. Sàvia decisió! Acampem en un lloc molt bonic al costat d’un riuet. Aquí no hi ha ningú més.

Day 5

Campamento Mallín Mate Dulce – Laguna Ilón  ( 7h 30m,  +700m  -825m )

Visita a can Roca abans de carregar la motxilla per sortir. Quin descans!

Des del campament no tenim clar per on es puja al filo de los Cristales; des de baix sembla gairebé inexpugnable. Anem seguint les marques vermelles i les fites. L’ascens no té cap dificultat. Quan arribem a dalt un còndor sobrevola el filo a baixa altura. Brutal! Ens van dir que seguint per la cresta cap al nord hi ha unes roques plenes de cristalls (d’aquí el nom). Hem resseguit un tros de cresta (sense les motxilles) i no n’hem vist cap.

El Tronador des del filo de los Cristales (*)

Laguna Cretón des del filo

Durant el descens cap al lago Cretón vivim la situació més complicada de tota la travessa. En un punt de la baixada es perden les marques i sembla que hi hagi sender, però no. A la dreta hi ha una zona inclinada amb sorra que s’ha de flanquejar i hi ha pati, la qual cosa ofereix poques garanties. Em trec la motxilla i baixo per inspeccionar uns metres fins arribar a la vora d’un mur de roca vertical. Per aquí no és. Torno a pujar i amb la Dani avaluem la situació amb calma. Ella ha vist una marca vermella en una roca a l’esquerra, uns quants metres més avall. Uf! Però per arribar-hi s’ha de fer una passa  per sobre d’una roca inclinada que està mullada i no hi ha preses per a les mans. Passo primer i la Dani agafa un dels bastons per un extrem i el posa horitzontal a mode de barana, que jo agafo per l’altre extrem i em dóna seguretat. Ara passa ella i des de l’altre costat li allargo la mà per què s’agafi i tingui un punt de recolzament quan trepitji el roc mullat. Superat! Què més ens espera? Tenim ganes d’arribar al llac per descansar, sobretot a nivell mental. La resta de la baixada transcórre sense incidències. Els dos hem tingut la sang freda de no atabalar-nos, aturar-nos i avaluar la situació. I ens n’hem sortit prou bé. A Cretón fem un descans més llarg de l’habitual. Des d’allà observem el descens que hem fet i el punt exacte on ens hem bloquejat.

Heu baixat per aquí??? Sí

La següent pujada és fàcil, per un terreny molt descompost però amb poca pendent. Des del primer llom es veu la laguna Azul, que té uns colors molt bonics.

Laguna Azul (*)

Baixada al mallín de Ricardo i fins al lago Ilón, on hi ha un refugi lliure. A la zona d’acampada només hi ha una tenda. El Monte Tronador el tenim cada vegada més a prop.

Travessant el mallín de Ricardo (*)

Campament al costat de la laguna Ilón

Day 6

Laguna Ilón – Pampa Linda  ( 2h 40m,  -550m )

Abans de desmuntar i recollir decidim anar al mirador del Doctor. Al mapa hi ha dibuixat un sender que hi arriba. Caminem per dins del bosc però el sender com a tal no és tant evident. No diré que ens vam perdre, per què no és així, sinó que no vam trobar el camí. Aquesta vegada tornem a actuar amb serenitat, llegint el mapa i observant la posició del sol i el que ens envolta, però no tenim pràcticament punts de referència. Una altra prova superada. Quan arribem al llac passem de buscar el sender i tornem al campament per desmuntar la paradeta.

Laguna Ilón

Baixada fins a Pampa Linda, primer per terreny pla i just abans de començar a perdre alçada hi ha un mirador del Tronador.

Amb el Monte Tronador (3.491 m) al darrera

A Pampa Linda ens esperem quatre hores, els busos no surten fins les 17h. El trajecte de tornada a Bariloche es fa llarg, més de dues hores. Necessito una dutxa urgent. A les 21.30 ens trobem per fer un sopar de celebració; bifé de chorizo i amanida, acompanyat d’un Malbec.

Fent aquesta ruta hem driblat l’entrada al Parque Nacional, i ens hem estalviat el “sablassu”. D’això, però, no n’hem sigut conscients fins que hem sortit del parc.

De tots els treks que he fet durant el viatge, aquest ha estat el més bonic, i també el de més dificultat. I m’alegro de no haver-lo fet sol.

For my friends who don’t speak Catalan, here you are the link of the Dani’s blog, where you can read how was the trek and see more pictures.

(*) Photos courtesy of Danielle Evenson


Responses

  1. Tio, déu n’hi do quin treking!
    He seguit les teves passes en l’aspecte virtual i m’he fet un blog! Hi he posat un enllaç al teu perquè tothom qui hi entri el vegi! L’adreça és http://3artscomunacasa.blogspot.com/ i de moment només hi he fet dos posts, però la intenció és tenir-lo actiu!

    Una proposta: et podries fer un compte a Twitter (que és un microblog) i podries donar informació curta i sense necessitat que sigui tan elaborada per saber on ets en cada moment (quan consideris clar) i conèixer què passa al món de manera immediata! jeje Si ho fas, busca’m a @flipau .

    Apa Alexis, una abraçadaaaa!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: