Enviat per: nizzamudin | 27/01/2011

Parque Nacional Los Glaciares (norte)

21 gener

Arribada a El Chaltén a les 16.30. Abans d’entrar al poble el bus s’atura al centro de visitantes del P.N. Los Glaciares, on guardes i voluntaris fan una petita xerrada de les normes del Parc.

Surto de l’estació d’autobusos. “Hu” primer és buscar allotjament. Tots els albergs estan plens. Fa vent i plou. Després de gairebé dues hores patejant trobo lloc en una posada. Aquesta vegada m’he hagut de menjar els mocs i afluixar la mosca. No sempre es troba una habitació gratis a les dependències del forn d’un malagueny… Deixo les motxilles i surto pitant a buscar allotjament per demà.

El millor ha estat veure la senyera catalana onejant als carrers de El Chaltén; davant d’un restaurant anomenat “La Senyera” i al costat d’un supermercat-tenda de souvenirs que regenta un català. He de confessar que quan la vaig veure se’m va posar el “gallina de piel”.

22 gener

Més vent i més pluja tot lo dia. M’acosto al centro de visitantes per conèixer la previsió del temps per als propers dies. Sembla ser que a partir de demà hi ha un canvi de temps (cap a millor), amb altes pressions i sense pluja.

23 gener

Al matí, sortida al mirador de los cóndores i al mirador de las águilas.

El poble de El Chaltén, des de el mirador de Los Cóndores

Lago Viedma des del mirador de Las Águilas

A les 14.00 fan el passi d’un video al centro de visitantes. Avui és sobre l’expedició americana que el 1968 va pujar al Fitz Roy, obrint una tercera ruta al cim. Allà em trobo la Dani, l’americana que vaig conèixer a la travessa a Torres del Paine. Som els dos únics assistents. Amb el video començat s’uneixen dues persones més. Ella va tornar ahir de tres dies de trek per aquesta zona, completament xopa per tota la pluja que ha caigut els darrers dies i que va frustrar els seus plans.

Després de dinar anem a El Chorrillo del Salto, un salt d’aigua que hi ha a les afores del poble.

Al tornar me’n vaig a comprar el menjar pels propers dies de travessa (surto demà) i quedem més tard per sopar.

Dani is from New Jersey but lives in Alaska since a few years, where she moved to practice her passion: ice climbing. She worked as a fishery biologist and, fed up of the stress and to work excessive hours, she has taken a few months for travelling and to disconnect. From here she goes back to Chile, to Villa O’Higgins. In El Chaltén our paths separate. Perhaps we will meet again. Who knows…

24 gener

El Chaltén – Campamento De Agostini (2h 45m)

A les 10.00 arrenco des de El Chaltén. Fa sol i hi ha pocs núvols. L’objectiu d’avui és veure una muntanya mítica; el Cerro Torre. A 1h40m de sortir es veu el cel molt tapat cap allà on vaig.

A l’esquerra, el Cerro Solo

Amb la tenda muntada i fet un petit avituallament surto cap al mirador Maestri. Fins allà hi ha una hora de camí, en lleuger ascens, rodejant la Laguna Torre. Des d’allà dalt no es veu res, només el glaciar i la laguna.

Glaciar Grande

Com a mínim he conegut el camí que vull fer demà al matí per veure la sortida del sol des del mirador i com les primeres llums il·luminen el fins ara desconegut Cerro Torre. Al tornar em fico dins la tenda a fer una migdiada. Em desperto i veig sorprès des de l’interior uns raigs de sol. M’enfilo uns metres per sortir del bosc i veure si el panorama ha canviat. I tant! Hi ha uns petits núvols que tapen la part superior dels cims i les agulles però el que veig em deixa sense paraules. Torno al campament a fer el sopar i quan acabo pujo amb el tè i la càmera per seguir gaudint de l’espectacle i fer fotografies amb les darreres llums del dia.

Al centre de la imatge, el cordón del Torre

D’esquerra a dreta, el Cerro Torre (3.102 m), l’Aguja Egger (2.900 m) i l’Aguja Standhardt (2.800 m)

25 gener

A les 05.00 surto cap al mirador. Porto el frontal però al cap de 20′ ja no fa falta. El cel està serè i hi ha només una cortineta de núvols que tapen el cordón del Torre.

05.34 a.m.

A un quart de set arribo una mica més enllà del mirador Maestri, i m’assec en una pedra per observar aquest entorn tant fascinant. No fa vent ni fred. Aquí deixo una seqüència de fotos:

06.24 a.m.

06.25 a.m.

06.40 a.m.

06.51. a.m.

06.52. a.m.

07.00. a.m.

07.50. a.m.

El Cerro Torre no és la muntanya més alta, ni la més maca, ni potser la més difícil, però és una meravella. El meu vocabulari és massa limitat per poder definir-la.

A les 08.00 arribo al campament per esmorzar, plegar la tenda i fer la motxilla. Abans de marxar, pujo uns metres per tornar-lo a veure’l. Més fotos:

10.11. a.m.

10.13. a.m.

Campamento De Agostini – Campamento Poincenot (3h 5m)

La primera hora és per terreny pla i fàcil. Aquesta és l’última foto abans d’entrar al bosc i començar un tram de pujada de 30′.

Laguna Hija

Laguna Madre

Abans d’arribar al Campamento Poincenot ja es veu una altra muntanya mítica; el Monte Fitz Roy (3.405 m). A l’esquerra d’aquest hi ha l’Aguja Poincenot (3.002 m) i més a l’esquerra l’Aguja Saint-Exupéry (2.558 m). Fa un dia increïblement bo.

Amb la tenda muntada faig una petita excursió a la Laguna Piedras Blancas (unes 2 hores anar i tornar).

Glaciar i Laguna Piedras Blancas

Deixo per demà al matí la pujada a la Laguna de los Tres, ara el sol és massa fort per fer bones fotos del Fitz Roy.

26 gener

Surto de la tenda a les 04.20. Abans de travessar el riu ja es veuen algunes llumetes dels frontals de gent que puja. Per allà dalt es veu tapat, però pujo igualment amb la tímida esperança que el cel s’obri. S’ha de superar un desnivell positiu (en pujada) de 450 metres, amb alguns trams de fortes rampes, que cobreixo en 1h10m. Ja hi ha gent a dalt i segueix molt tapat. Baixo fins a la Laguna de los Tres i la rodejo fins arribar a un rierol que surt del llac. Des d’allà es veu un altre llac, la Laguna Sucia.

Laguna Sucia

Laguna de Los Tres

Lagunas Madre e Hija

Torno on hi ha la gent i mentre espero que surti el sol parlo amb una noia de Madrid. La conversa és distesa i amena, la qual cosa fa més distreta l’espera. Avui no hi ha sort, els núvols són massa densos i sense “visos” de que minvin. A les 08.30 baixo cap al campament .

Al Campamento Poincenot

Esmorzo tranquil·lament i ho recullo tot. Baixada fins a El Chaltén.

Laguna Capri

27 gener

Ha plogut tota la nit i part del matí. A primera hora de la tarda, però, es podia veure (i no és gens habitual) el Cerro Torre des del centro de visitantes (a l’entrada de El Chaltén):


Responses

  1. Alexis!!
    PER MOLTS ANYS mestre!!!
    Espero que els puguis celebrar “a lo grande” per allà on paris! Jo avui també celebraré el meu amb els coleguilles…
    Ja m’he posat totalment al dia amb el blog (he anat a tope i no tenia temps ni de tallar-me les ungles! he he), i he tornat a flipar amb les fotos aquestes del Cerro Torre… que gran!
    Una abraçada gran tio, passa-ho debuti!

    Little


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: