Enviat per: nizzamudin | 21/01/2011

Parque Nacional Torres del Paine

La travessa que he fet és coneguda com la “O”, i inclou la el trek de la “W” més la volta per darrera al massís. Sense cap dificultat tècnica, el que la fa feixuga és que has de carregar el menjar per uns quants dies, a més de la tenda, el sac de dormir, el fogonet, etc… Excursionistes carregats amb uns motxillots que carden por de veure, en general amb més de 20 kg. Hi ha de tot, gent preparada i que ja saben al que van, i també gent mal equipada, amb bambes, xandall, i les coses penjant fora de la motxilla com si fos un arbre de Nadal. La zona de la “W” és on es concentra més quantitat de gent, per què és possiblement la part més maca del Parc. La “O”, també conegut com “El Circuito” es sol fer en sentit antihorari. Per qüestions del vent, vaig decidir fer-lo en sentit horari. Havia calculat que trigaria 8 dies, i al final ho vaig deixar en 7, perquè el setè dia hi havia la possibilitat de sortir del Parc després de tot el “pollastre” que es va muntar per la vaga de transport com a protesta per a la pujada del preu del gas a la región de Magallanes (Xile).

Al bus de Puerto Natales al Parc vaig conèixer dos americans; el Morris i la Dani, que anàven també a fer la “O” cadascú pel seu compte.

Day 1

Sede administrativa CONAF – Área de acampar Paine Grande   (13,5 km, 5h 25m)

El primer tram (entre 8 i 9 km) caminant a camp obert sense cap protecció (bosc, matolls, etc…) va ser dur per què el vent bufava amb força i sempre en contra. A l’arribar vaig muntar la tenda nova i aquella mateixa nit ja va suportar fortes ràfegues de vent i una mica de pluja. La tenda s’ha comportat, fins ara, de manera excepcional, i que duri, que em va costar més de 250 bonis.

Lago Pehoé i Los Cuernos

Al fons, Los Cuernos

Paine Grande

Day 2

Área de acampar Paine Grande – Campamento El Paso  (21 km, 7h 15m)

Més vent i trams de camí guarrindongus, amb continues pujades i baixades, trencacames. Espectacular el glaciar Grey, sobretot amb la llum de la tarda.

Glaciar Grey

Glaciar Grey

Day 3

Campamento El Paso – Campamento Dickson  (21 km, 8h 15m)

És el dia amb més desnivell, es supera el Paso John Gardner. Sort que a dalt no fa gaire vent. Al baixar em trobo molta gent que va en sentit invers (ells pugen), entre ells la Dani, amb la que parlo uns minuts abans de seguir baixant.

D’allà dalt és d’on vinc

Glaciar Los Perros

Des del Campamento Dickson

Day 4

Campamento Dickson – Refugio Las Torres  (28 km, 10h)

La jornada més llarga de la travessa. El sender fins al Campamento Seron és força pla i fàcil, excepte la part final on s’ha de passar un coll, sovint exposat al vent. Al poc de sortir noto que “la tortuga asoma la cabeza”. Fa quatre dies que no descarrego. Faig 3 aturades d’emergència però sense èxit. La quarta és la definitiva; trobo un arbremig caigut prop del camí que em serveix per seure i poder apretar a consciència. Al cap de 20′ d’estar “còmodament” assegut al tronc i concentrant tota la meva energia es produeix l’alleujament definitiu. No donaré molt detalls, però el que va sortir era algo semblant a una massa pètria, semblant al formigó. Dur tios, molt dur. En tota l’estona no ha passat ningú, però des d’on estava, uns 15 metres per sobre del sender, els hagués pogut saludar: “Hola! Què tal?”. Ara m’ho prenc amb humor i ho veig com una anècdota, però aquest dia quedarà gravat al meu cervell in memoriam. Arribo al campament Seron a les 15.15. Aquí es pot acampar, però decideixo anar fins al Refugio Las Torres, on també hi ha una àrea d’acampada i així escurço la jornada de demà. Em queden 9 km, que cobreixo en 3,5 hores, la major part del temps sota la pluja i passant un altre coll la pujada del qual es fa interminable. Arribo que no plou, però al cap de poc cau un xàfec. Tot el viscut avui fa que demani lloc per dormir al refugi. El meu body necessita una dutxa amb aigua calenta i un matalàs on reposar. Al refugi trobo una parella d’holandesos que no han pogut tornar amb bus fins a Puerto Natales per què hi ha vaga i s’han de quedar a dormir allà.

Day 5

Refugio Las Torres – Campamento Torres  (8,5 km, 3h 5m)

Un cop acampat pujo fins al mirador de Las Torres (uns 45′). Quin plaer caminar sense motxilla! Des del mirador es poden veure les Torres del Paine. Impressionant! No esperava trobar un llac a sota. A dalt tinc el privilegi de contemplar aquest espectacle en solitari durant una estona. No hi ha ningú.

D’esquerra a dreta, torres Sur, Central i Norte

Com que la jornada d’avui ha sigut de chicha i nabu, al tornar al campament faig una altra caminada fins al Campamento Japonés (only for climbers), que queda al final del Valle de Ascencio. Cau aigua neu.

Campamento Japonés

Avui continua la vaga, per això el campamento Torres (en general força concorregut) està quasi buit. Hi ha un munt de gent retinguda a Puerto Natales esperant a que acabi el bloqueig per poder arribar al Parc. És per això que la suposada romeria que jo esperava per aquí no ha existit. Millor.

Day 6

Campamento Torres – Campamento Italiano (20 km, 6h 30m)

A mig camí entre el campamento Chileno i el Refugio Los Cuernos em creuo amb la Dani; ella acaba demà la travessa. Quedem que ja ens veurem a Puerto Natales (si és que podem sortir del Parc per la vaga).

El sender després del Refugio Los Cuernos és accidentat, amb moltes pedres. Al Campamento Italiano, on comença el Valle del Francés conec un xaval de Burgos, que viatja amb bicicleta i ara ha canviat les rodes pels peus per fer el trekking. Aquest també s’ho pren amb calma.

Los Cuernos

Lago Nordenskjöld

Day 7

Campamento Italiano – Campamento Italiano – Mirador – Campamento Italiano (16 km, 4h 45m)

Plego la tenda i deixo la motxilla preparada. Pujo només amb la càmera fins al Campamento Británico i al Mirador; que queda una mica més amunt. El cel està ennuvolat, però ha valgut la pena pujar fins aquí per veure això:

Al tornar, el guardaparques (l’equivalent a un ranger americà) del Campamento Italiano m’informa que avui sortiran busos per treure la gent que està retinguda al Parque des de fa dos i tres dies. Avui es pot sortir, demà no se sap. Així doncs, escurço la travessa en un dia i m’estalvio repetir el tram que vaig fer el primer dia, però en sentit invers.

Campamento Italiano – Refugio Paine Grande (7,6 km, 1h 50m)

Des del Refugio s’agafa un catamaran, que et porta pel Lago Pehoé uns 40′ fins a Guardería Pudeto, d’on surten els busos. Va ple fins a la bandera. Em passa pel cap la tragèdia de Banyoles, on uns jubilats es van ofegar per què l’embarcació anava a tutti plen i es va enfonsar. A la sortida del Parque (Laguna Amarga) els busos recullen als excursionistes que estan bloquejats aquí per la vaga, alguns d’ells sense menjar ni possibilitats de comprar-ne.

Arribo a Puerto Natales a les 22.30, i torno a l’hostal on vaig deixar la motxilla petita plena de tot el que no necessitava.

Tot ha anat bé, en moments puntuals s’ha fet dur, possiblement pel pes de la motxilla. La travessa sencera, però, no la tornaria a repetir. He tingut bones sensacions a les cames malgrat la inactivitat dels dies previs al trek. To the parrot! Que no estamos tan mal, hombre!

Anuncis

Responses

  1. Alexisssss
    això és espectacular, quins paisatges, quina grandesa d’espais, m’agraden les fotografies, sobretot la que surts d’esquena, però sembla que feia fred…, o almenys poc solet. Me n’alegro que fessis la ruta en sentit contrari i que no t’afectés massa la moguda de la vaga. Confirmat de nou el fet de trobar-te penya a l’altra punta del món…, quina passada!
    Abraçades des del carrer biscaia de barcelona!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: