Enviat per: nizzamudin | 02/01/2011

Any nou, país nou. Estómac nou?

D’entrada, desitjar-vos a tots els que em seguiu un Bon Any 2011!

I sobretot amb molta salut, per damunt de totes les altres coses.

Ara entendreu la inactivitat d’aquests últims dies al blog (si és que algú ho trobava estrany). No és que em vingui molt de gust explicar-ho, però també forma part del viatge. Sense els moments xungus no existirien els moments siderals.

El viatge de 12 horetes fins a Punta Arenas (Xile) va transcórrer sense cap incident remarcable. Només al poc de sortir d’Ushuaia vam haver de remolcar a un altre bus de la mateixa companyia, i per enganxar els dos vehicles van estar 15′ fent maniobres en plena corba de la carretera. Sort que a les 6 del matí no hi havia gaire trànsit. No em vaig haver de prendre el fortasec. A l’arribar a l’hostal a Punta Arenas, visita al lavabo. S’han acabat les cagarrines. Bé. Surto a comprar menjar abans que tanquin el supermercat. Al tornar em començo a trobar malament. Vaig a vomitar al voltant de deu vegades (i això que gairebé no he menjat res). Truco a l’asseguranca de viatge per demanar que enviin un metge a l’hostal. Mal dia per trobar un metge (són les 21h de la nit del 31 de desembre). 3 hores més tard, l’Alejandro (amo de l’hostal) i el Nacho (un turista espanyol) em porten al servei d’urgències d’una clínica. Allà em donen suero per la vena per combatre la deshidratació. El diagnòstic és gastroenteriris aguda. Passo per caixa i anem a una farmàcia de guàrdia a comprar els medicaments. La targeta Visa s’està començant a ratllar. Passo la nit amb mal de panxa però sense vòmits. No sé si les 12 campanades em van pillar trallant, dalt del cotxe camí de la clínica, o quan m’estava visitant el metge. És igual. Tampoc tenia prevista una farra por todo lo alto, però va ser una sortida i entrada d’any nefasta. Ahir dia 1 vaig estar prenent suero oral i m’estic recuperant. Prova d’això és que puc estar assegut davant d’un ordinador. Ho he anat fent per capítols, anant a descansar al llit.

Ara vaig a jalar una mica, per omplir els dipòsits que han quedat bajo mínimos

Anuncis

Responses

  1. Ostres!!!
    Quin mal començament d’any!!!
    Nosaltres, com ja deus saber, estavem tots a casa meva i la teva mare ens va llegir el teu sms…Ignoravem que estaves tan “fotudet”…Trobar-se malament fora de casa encara deu ser pitjor que quan estàs malalt a casa (Que ja és dir!)
    I ara ja estàs més refet? Espero que sí!!!
    En fi, jo només he entrat al blok per desitjar-te un any fantàstic i m’he trobat en una descripció de situació no gaire “ufanosa”…Em sap greu!

    Per aquí Barcelona, després del “resacón” (pots comptar) tot bé, amb la tònica habitual: compres, algun cinema i descans…Un luxe! Això de les vacances és fantàstic encara que siguin a casa.

    Avui he vist una pel·lícula que m’ha agradat moltíssim: “El último bailarín de Mao”…Feia temps que no gaudia tant en el cinema!
    Desitjo que quan em torni a connectar al teu bloc les notícies siguin més bones i et trobis ja del tot bé!!! Fins llavors, t’envio una abraçada plena d’energia!
    MariÀngels


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: