Enviat per: nizzamudin | 24/12/2010

Ushuaia o el timo de l’estampeta

Ja  m’havien dit que aquesta ciutat era cara, però les meves previsions més catalanes es van quedar curtes. Ahir a la tarda, després d’arribar, instal·lar-me i dutxar-me, m’acosto a l’oficina de turisme.

Una de les activitats és fer un tour pel canal del Beagle, per veure la fauna que hi ha aquí; cormorans, pingüins de Magallanes, llops i elefants marins, etc… Aquesta sortida queda descartada, per què això ja ho he vist i no vull que em tornin a “arreglar”. L’única diferència és que aquí estàs envoltat de muntanyes amb neu.

Amb la suada frase de “la ciudad más austral del mundo”, que si estàs a la fi del món i hòsties en vinagre i darrere l’excusa de que està situada en una illa, i que tot s’ha de portar per aire o aigua, els preus són alts. Molt bé. Ara, que per l’entrada a un museu et facin pagar 12 euros, què collons té a veure això amb el transport? I com això, tot. Ben aprop d’aquí hi ha el Parque Nacional de Tierra del Fuego. Per fer uns 20 km de bus et claven 6 euros (només anada), i per entrar al Parc, 13 euros més. I així anar fent.

Vaig preguntar per anar a Puerto Williams, localitat xilena situada més al sud, a l’illa de Navarino, i que li discuteix això de ciudad más austral del mundo. Bé, Puerto Williams no és una ciutat pròpiament dita, és un poble i un port. La distància són 50 km amb vaixell. El preu del bitllet (només anada) és de 78 euros. Què passa? Que el casc del vaixell està fet d’or massís? Apa macos! Que us donguin per l’ullet!

D’activitats alternatives n’hi ha; s’ha de buscar i preguntar més vegades i parlar amb més gent.

Aquí me trobat amb el Christian, un alemany que vaig conèixer aquesta tardor a la Erntedankfest de Gruebisbalm. Avui hem fet una excursioneta fins a una cascada a prop del glaciar Martial. I d’aquí una estona hem quedat per preparar el sopar de Nadal.

Des d’aquí, aprofito per desitjar-vos a tots els que em seguiu un Bon Nadal.

I vigileu amb les carteres!

Improvisant un arbre de Nadal

Amb alguns companys del sopar

Amb el Christian (aquí ja portàvem unes copetes de més…)

Anuncis

Responses

  1. Hola Alexis!!!
    Ja veiem que estàs controlant la situació perquè no “et donguin per l’ullet”.
    Pel que expliques tot sembla molt interesssant i ens fa una enveja sana de no està aquí amb tu, compartint experiències, paisatges,… el viatge en general i la gent que et vas trobant al llarg del camí.
    Hem llegit el comentari de la família del carrer Aragó i ja estàs al corrent del dia de Nadal. No ens farem pesats però és veritat. El que semblava impossible d’aconseguir ha passat : a tothom li ha agradat la pel.lícula. A més a més hem aconseguit que l’Oriol vingués al cinema. Una altra gran victòria.
    Et desitgem des del carrer Xifré, Barcelona, Catalunya que passis uns dies meravellosos i que gaudeixis de tot el que estàs visquen, que això t’acomanyarà per sempre.

    Critica Literaria:
    Bueno, “maestro”, me rindo a tus pies. Tratando de ser ecuanime (veremos lo que otros opinana), yo creo que: Es interesante, muestra bien los lugares por los que pasas con buenas descripciones e información (sin ser excesiva), sirve de experiencia para otros viajeros (yo estoy pensando en ir a la India el próximo verano). Intercalas reflexiones de interés, anecdotas curiosas y situaciones cómicas, y la escritua es cuidada y buena literariamente.
    ¿Como te ha quedado el cuerpo?. Pues nada a seguir. Y a que te editen.
    Nota: ya se que los comentarios de las personas que te aprecian, no son los mejores a tener en cuenta y que debería ser alguien que no te conozca quien pudiera opinar de forma mas neutral. Pero a mi me ha gustado y no me ha aburrido en absoluto.
    Torno a ser jo (Núria) Alexis. Jo encara no he llegit el teu llibre perquè ara el té la Mari però només dir-te que sovint l’Enric feia “carcajades” del que estava llegint i això ja és un bon simptoma.

    Molts petons i una forta abraçada!!

    • Eiiiii! Me n’alegro que per fi l’encertéssiu amb la peli. Hi va haver copichuela sortint del cine?

      Maestro Algora; has dado con la palabra clave: ecuanimidad. Veo que has leído detenidamente el capítulo del curso de meditación. Bien!

      A la Núria, MariÀngels i tots els altres: abans de marxar li vaig donar un aguinaldo a l’Enrique per què parlés bé del llibre. Algoraaaaaa, no me des más coba, que el halago debilita!

  2. Holaaaa!
    Bon Sant Esteve!!! Avui ja no s’escau dir-te Bon Nadal però ja et va arribar a través del Pau, oi?
    Ahir la nit, el cinema tradicional i …No t’ho creuràs…La vam encertar!!! Tot s’ha de dir: a casa dels meus pares vam fer un treball de camp intens. Vam dedicar més d’una hora a escanejar la cartellera i a mirar trailers per Internet. Finalment vam triar una opció que va resultar ser encertada:”The town” del Ben Affelch. Hi va haver unanimitat a la sortida: ningú es va adormir i tothom va estar interessat en la peli des del primer fins al darrer moment. No és que sigui una peli d’aquelles que formin part del “hit-parade” dels meus films preferits però sí que reunia els ingredients correctes per ser distreta encara que no entusiasta.

    I a tu…Com us va anar el sopar de Nadal amb el teu amic Christian?

    Ja veig que pel que dius tot és molt car i a preus abusius però un cop ets a l’altra punta de món potser val la pena que -almenys una de les opcions- la facis perquè són llocs on , potser -i dic només potser- mai hi tornis a ser tan prop.

    Nosaltres per a quí BCN, tot bé…Sortosament! Avui torno a dinar a casa els meus pares amb la Núria i l’Enric. Per la tarda, descans i a lvespre sortim de nou al cinema tots tres amb la Montse i els seus fills (Sergi, Carlos i Guillermo).
    Per fi d’any tots vénen a casa meva…Fins i tot, la Trini. El què ja no sé tant és si els de Sant Iscle baixaran perquè la Maribel està força “cansada”. Ahir, però, sembla que la vam convèncer…Ja veurem!

    Per cert, ahir l’Enric em va passar el teu llibre i quan vam tornar del cinema ja el vaig començar. Només vaig llegir 20 pàgines (Taj-Mahal) i per tant encara no et puc dir res…SEria moooolt precipitat!
    En fi, estimat fillol, me’n vaig a planxar una estoneta. Demà ens arriba l’Olga de Cuenca (t’enrecordes? aquella primera novieta del Pau) i hem de tenir-ho tot ben a punt.

    Una abraçada nadalenca (més ensucrada que les estandarts) , això sí plena, plena de molta estima!!!
    MariÀngels

  3. Bon Nadal Alexis!!
    Encara que tu a l’estiu, nosaltres a l’hivern! jeje
    Molt gran això de l’excursió de 14 hores!! Només d’imaginar-ho ja ens estàvem agobiant (Pau: jo també vaig trigar 14 hores en bus per anar fins a París… és clar que era més del doble de trajecte!).

    Una abraçada gran des del carrer Aragó!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: