Enviat per: nizzamudin | 05/12/2010

Puerto Madryn

El primer viatge llarg amb autocar m’ha portat fins a Puerto Madryn. Fins aquí han estat 18 hores i mitja i 1.380 quilòmetres “entre pecho y espalda”, com deia “El Butanito”. He arribat prou sencer. Hi havia gent al bus que anava a Río Gallegos, quan jo he baixat i s’ha tornat a activar la circulació al meu cos, a aquests encara els hi quedaven uns 1.200 km i unes 15 hores més d’autocar, OS DAIS CUEN?????

Ja he començat a sentir la immensitat de la Patagònia. I això que encara no he vist res. Aquest és el paisatge que durant centenars i centenars de quilòmetres es veia per la finestra, a costat i costat:

Advertisements

Responses

  1. Holaaaa!
    Acabem d’arribar de casa la meva mare per celebrar el seu Sant. Ja s’acosta Nadal i l’hem ajudada a guarnir la casa…la mama també es fa velleta i encara que tingui molt bona predisposició per a tot i tothom, se la veu més cansada.
    He vist un moment a la teva mare i a la teva àvia i m’han explicat que l’Abdalà ja va al cole…Visca! I que el noi s’hi sent “feliç com un anís”.
    S’acaba un llarg pont i demà sant tornem-hi a treballar…Fa pal!!!Clar que aquesta setmana només seran dos dies di laboro. El diumenge l’Aina balla per la Marató a Blanes i després d’un dinar que ens convida a tots la Núria per celebrar el seu cumple, haurem d’anar cap allà “pitant”.
    Aquest pont no he fet res especial i molts menys “informes” dels que serien recomanables però…Ja se sap, cada dia estic més “ganduleta” i això de no tenir “horari” ni obligacions em relaxa massa. Ah sí …He fet dos cines: “Biutiful” (dura però bona) i “Red social” (no val res); he passejat per Santa Llúcia i he dormit fins que he volgut …Sense que em sonés el despertador.
    Aviat començaré el teu llibre perquè l’Enric ha comentat que ja està a punt d’acabar-lo. N’està entusiasmat!!!
    Ja no m’enrotllo més…Una abraçada transoceànica enorme!
    Marí

  2. Espero ja hauràs descansat prou, i sobretot agafat aire, jo també ho he fet en veure la fotografia, un gran sospir!
    Els teus nebots fan veure que parlen amb tu per telèfon…, i t’envien petons!

  3. M’alegra molt Alexis que ja estiguis en la patagonia…em fa molta il.lusió que puguis veure el meu cel, la meva terra, la immensitat, gaudeix del paisatge i de la gent. una abraçada, Sílvia.


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: