Enviat per: nizzamudin | 30/11/2010

Cabo Polonio

Després d’uns quants dies de turisme de ciutat he tingut el primer contacte amb la natura. Estant allotjat a la localitat de La Paloma, ahir vaig anar fins a Cabo Polonio. El bus em va deixar a un encreuament de carreteres, i des d’allà vaig fer caminant els set quilòmetres, per un sender de sorra fina i l’últim tram al llarg de la platja, fins al cap i el petit poblat que hi ha al voltant. A les nou del matí ja era dalt del far.

Casa a prop de Cabo Polonio

Far Cabo Polonio

L’Atlàntic des del far

Lleons marins sudamericans

Poblet al costat del far

Durant el temps que vaig ser allà el cel va estar molt tapat i feia vent, i a mig camí de tornada es va començar a aclarir i el sol petava fort.

Al tornar a La Paloma, en un xiringuito on em vaig menjar una hamburguesa (una com Déu mana, no com les que serveixen al McDonald’s), l’home era un admirador del Serrat, i coneixedor de l’obra d’escriptors com Machado, Miguel Hernández i Lope de Vega, entre altres. Inclús em va recitar un tros d’un poema de Lope.

Em va explicar d’on ve això que als uruguaians són coneguts també com a “charrúas”. És una història tèrbola. Unes tribus indígenes, entre elles la dels charrúas, van lluitar a favor dels independentistes, i després, aquests, per exterminar a tots els indígenes que quedaven al país, els van preparar una emboscada en un rierol, i els van aniquilar a tots. Aquest fet és conegut com la Matanza de Salsipuedes.

Far del cabo Santa María (La Paloma)

Des del far, a les 20.30 hora local

Per acabar aquest post us deixo un poema del gran escriptor i poeta uruguaià Mario Benedetti, mort l’any passat.

TODAVÍA

No lo creo todavía
estás llegando a mi lado
y la noche es un puñado
de estrellas y de alegría

palpo gusto escucho y veo
tu rostro tu paso largo
tus manos y sin embargo
todavía no lo creo

tu regreso tiene tanto
que ver contigo y conmigo
que por cábala lo digo
y por las dudas lo canto

nadie nunca te reemplaza
y las cosas más triviales
se vuelven fundamentales
porque estás llegando a casa

sin embargo todavía
dudo de esta buena suerte
porque el cielo de tenerte
me parece fantasía

pero venís y es seguro
y venís con tu mirada
y por eso tu llegada
hace mágico el futuro

y aunque no siempre he entendido
mis culpas y mis fracasos
en cambio sé que en tus brazos
el mundo tiene sentido

y si beso la osadía
y el misterio de tus labios
no habrá dudas ni resabios
te querré más
todavía

Anuncis

Responses

  1. […] lloc on tornar : molts, però en diré dos: Cabo Polonio (Uruguai) i Isla del Sol al llac Titikaka […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: